Dijous dia 25 de febrer sortí de casa amb la missió de fotografiar el Gat de Botero, i l'enclavament anterior d'aquesta escultura espectacular.
Havia de buscar el lloc exacte on estava situat el gat abans de ubicar-lo a la Rambla del Raval.
En arribar a les Drassanes m'assegué en un banc,que es trobava exactament en e l'indret d'on estava el famós gat i vaig fer les fotos, vaig rememora un moment els temps passats i... en consultà el rellotge marcava exactament les dotze del migdia , la meva hora de prendre un te verd.

Entrí al restaurant i demanà un te verd amb menta..
Quan aixeco la vista i miro al meu entorn em trobo en un local amb una decoració que em transportà a les ciutats del nord d'Àfrica. Aquells murals m'encisaven.

El te verd em va sentar molt bé , mirava l'entorn i veia el desert, les ciutats magrebins i una simpatia desbordant per part del personal del restaurant.
Una noia marroquina d'una bellesa exòtica deliciosa ( deuria ser de Tànger) em va dir :" viernes hacemos couscous"
Divendres ja tinc un lloc on dinar.
Ernesto, caldrà provar aquest cuscús i comparar-lo amb el de la Ruta de Tànger. Si finalment vas aquest divendres, si us plau, fes la ressenya.
ResponEliminaErnesto,
ResponEliminaVisca el kitsch! El cous-cous no sé com seran, però la decoració val la pena!
Si, si, Ernesto, s.u.p., fes un tast i ens encamines també a la resta dels mortals. !
ResponEliminaLeblansky has de tenir paciència . Demà ja veuràs el coscous.
ResponEliminaGalderich , el que més m'agrada es la decoració kitsch. A partir d'aquest moment ja puc gaudir del menjar.
ResponEliminaCarme , el divendres 22 , ja vaig anar a fer el tast. Demà ho veuràs en el bloc.
ResponEliminaErnest, la forografía hace honor a tu "apellido" NIEBLA.
ResponEliminaYo no soy partidario de la cómida árabe, prefiero un desayuno en Sant Jordi
Chirividul.
Gràcies Cirividul per participar al meu bloc. Demà esmorzaré a Sant Jordi.
ResponElimina