BAETULONA "100 DISSENYS PER A LA HISTÒRIA"

Vista general dels dissenys
Corpus de Sang
El naufragi de 1911
Els fets d'octubre 1934

La Setmana Tràgica

El passat diumenge passava en cotxe i quan arribo a prop del “Viver” observo que tota la vorera està ocupada per una gen quantitat de cartells amb figures i colors. No en sabia res d’aquest fet i el dilluns em vaig dirigir promptament a mirar i contemplar de prop aquesta manifestació pictòrica.
Quan m’apropo em dirigeixo a les oficines del “VIVER” ( nom que rep l’edifici de les noves oficines de l’Ajuntament de Badalona ) i demano un catàleg per poder saber de quina exposició es tracte . Un dels responsables de Baetulona http://www.baetulona.com/ , em comenta que han volgut fer 100 dissenys per a la història de Badalona i començant de la part més al nord fins a l’entrada de les oficines hi podem observar tota la història de la nostra ciutat.
Amb la meva càmera em vaig dedicar a fer unes quantes fotografies i quan estava davant de la Setmana Tràgica , una senyora amb accent argenti em va explicar la vivència dels seu avi que va haver de fugir de Badalona i embarcar-se a l’Argentina per poder-se escapolir d’ anar a la guerra d’Àfrica, La conversa va ser molt amena i vam acabar de mirar els dissenys tots dos explicant i comentant els fets històrics representats.
Aquesta exposició estarà visible fins el dia 28 de novembre. Més endavant faran un catàleg de totes les obres impreses.

LA SUBHASTA DEL PEIX

Llotja de pescadors. Montgat

Una de les activitats que m’agrada fer un cop al mes és anar a la petita llotja de pescadors de Montgat a participar en la subhasta del peix i adquirir una panera de peix frec.
Montgat no té port de mar ni els pescadors tenen grans barques per anar lluny a pescar. Tota la pesca de Montgat és a prop de la platja i la quantitat de peix que va a la petita llotja no és gaire gran.
Cada dia de dilluns a divendres no festiu els pescadors i possibles compradors ens reunim a la una del migdia a la petita llotja a l’aire lliure que hi ha a tocar de la via del tren i a prop de l’estació de Montgat Nord ( abans abaixador de Montsolís)
Els pescadors arriben a les dotze carregats amb una o dues caixes cobertes de gel i plenes de peix acabat de pescar, el trien i el van dipositant en petites safates on hi caben un parell de quilos de peix, per a la subhasta.
Un participant de la confraria de pescadors posa en un saquet les boles corresponents a cada pescador i sortegen l’ordre de la subhasta. Una vegada sortejat cada pescador col·loca les safates, dins la llotja, de forma que primer hi ha el peix més car i finalment el peix de menys valor.
Una vegada tot disposat i amb els compradors asseguts a l’entorn del peix comença la subhasta. Primer el peix de la barca primera, després el de la barca segona ... Sempre m’ha meravellat la rapidesa com els subhastadors saben comptar enrere.
“ Comencem per la barca d’en Pere el Negre. Aquestes dues rengleres són d’ell, primera panera de llagostins.
45 euros...45 a la banda..90,80,70,60,50,45,40,35,30,25,20,15,10,5.
44 a la banda...90..80...”
I el subhastador va seguint a la baixa fins que hi ha un comprador que diu. “meu”
És demana el nom . Rosa, Joan.etc... , tria la panera i li donen el peix en una bossa de plàstic i un paperet amb el nom i el preu per pagar quan acabi la subhasta.
Jo miro embadalit aquests productes frescos del mar: llenguados que salten, llagostins grossos i frescos, escòrpores, calamars, sèpies, galls, molls, aranyes,etc... Avui hi havia també un gall de sant Pere que quan el pescador en qüestió ha vist que baixava massa de preu, l’ha apartat.
Finalment com sempre jo també m’he enfirat i he comprat una panera de molls per 8,60 euros.
He arribat a casa contentíssim . m’he posat a netejar el peix i quatre molls grans els he fet a la planxa . Què bons m’ha quedat!!!
La resta dels molls els he guardat netejats per a millor ocasió.

Un pescador subhastador cantant els preus

Tots mirant el peix i a la taula la controladora de la subhasta

Una mostra del peix en les seves paneres

LA GINESTA I EL QUIOSC

Una setmana de pluges gairebé continuades. No he pogut veure ni un sol dia els primers raigs solars matinals. Cansat de tanta pluja he aprofitat una clariana per poder caminar nord enllà , camí de Montgat, Masnou ... seguint el nou camí de Ronda que han construït a l’entorn de la via del tren.
Ara és el temps que podem veure com neixen els “xiringuitos” de platja , al mateix moment que apareix la flor de la ginesta.

De moment tot just comencen a construir aquests quioscs de begudes, aviat es convertiran en “merenderos” temporals on ens oferiran sardines a la planxa, sèpies, calamars, musclos,...tot de cuina senzilla i nits de bonança estival. Les nits a la platja seran plàcides i podrem reservar lloc en aquests quioscs estivals per a gaudir d’aquestes valuoses menges acariciats per la brisa marina i el murmullà de les ones.

He anat on comença el Turó de Montgat , on gairebé trenquen les ones hi he pogut contemplar unes plantes de ginesta florida que omplien l’aire de l’entorn amb la seva olor característica, aquesta olor de la meva infantesa quan anava amb el meu pare d'excursió als garrofers i tornàvem amb un pom de ginesta que la mare posava en un gerro i durant uns dies em deixava embriagar per la seva olor que omplia el menjador. Ara puc caminar en la frescor del matí i deixar que aquesta dolça olor que tan bé la descriu Joan Maragall en el seu poema, m’acompanyi en el meu passeig matinal.

La ginesta
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
Joan Maragall

CAN BOTER

Històricament el carrer comercial de Badalona és el carrer del Mar. Un carrer que surt des de la plaça de la Vila fins a la via del tren on hi ha un pas subterrani i vas a parar a la platja de Badalona.
Aquest carrer és el més transitat i on hi ha les principals botigues de la ciutat. Amb els anys ha canviat moltíssim. Els negocis han anat canviant de mans i actualment ja és un carrer comercial amb les mateixes franquícies que podem trobar a qualsevol Centre Comercial.
Sort que alguns botiguers han seguit el negoci heretat i s’han preocupat de conservar la mateixa estructura i decoració de la botiga.



Una d’aquestes botigues mítiques que encara conserven l’olor de la primera meitat del segleXX, és la Drogueria de Can Boter.


Quan era jovenet , m’agradava passar per davant d’aquesta drogueria i sentir la quantitat d’olors fortes dels diferents productes químics casolans. Sempre he admirat aquests químics que barrejant una sèrie de productes en formen un altre de nou. L’alquímia m’ha estat una cosa vetada i gaudeixo quan veig alambins, tubs d’assaig,balances de precisió, sals i àcids.
Avui dia quan passejo pel carrer del Mar encara m’aturo davant d’aquesta drogueria i puc sentir les olors de lleixiu, càmfora, i altres productes químics casolans.


Si voleu saber la seva història i veure fotografies antigues de Can Boter us aconsello mirar

http://www.drogueriaboter.es/

UNA FESTA MEDIEVAL AL MEU BARRI

Masia Can Canyadó amb la torre de defensa

El meu barri és un barri coster de nova planta de la ciutat de Badalona. Aquest barri rep el nom de barri Canyadó que és el nom d’una masia que fins ben entrat els anys 60 encara funcionava com a explotació agrària.

La masia Canyadó data la seva construcció de l’any 1648. Els primers propietaris eren la família Canyadó , que ho van ser fins l'any 1718 i aleshores va passar a la família Salavert i altres canvis van haver fins a formar part del terreny urbanitzable de la ciutat.La masia està formada com la majoria de les masies catalanes de la costa d’una torre de defensa quadrangular i rematada amb merlets i gàrgoles. Adossada a la torre està la vivenda formada per una teulada a dues aigües i dues plantes . El portal és adovellat.

Avui dia aquesta masia és el Centre Cívic del barri

Pintura d'un cavaller , obra d'un pintor local

Dins del barri Canyadó hi ha una sèrie d’edificis alts ( el meu Manhatan, emulant a Wody Allen)que reben el nom de "Edificis Sant Jordi." Així que aprofitant la diada de Sant Jordi , des de fa uns anys , un cap de setmana d’abril, l'associació de veïns del Barri Canyadó celebren una festa medieval a l’entorn de la masia , al parc que hi al costat es munten unes paradetes de productes artesans com si fossin de l’edat mitjana. Hi ha veïns que van vestits de nobles, monjos, cavallers,...per poder donar més ambient.

A la Festa hi participa tot el barri, els botiguers del barri posen paradetes fora amb els seus productes, al parc de la Baixadeta es celebren justes, jocs malabars... La gent del barri i els visitants de l’entorn queden molt satisfetets, i com que hi ha força espai ,els vailets gaudeixen d’allò més.

L'entrada de la masia amb el portal adovellat

EL PONT DEL PETROLI

El pont del petroli

Quan camino al matí camí del port, em paro algunes vegades al “pont del petroli”, un pantalà que han rehabilitat a la platja de Badalona. Abans hi havia dos de pantalans un de més curt i de fusta que era el lloc on anava a buscar musclos amb el meu pare, i l’altre molt més nou que el van construir als anys seixanta quan els petrolers eren de més gran calat. Aquest últim és el que han restaurat; el de fusta ha desaparegut.

Ara com que hi ha moviments ciutadans per a guardar tot el que es va fer als anys seixanta, moviments gairebé tots ells manipulats i com que som babaus també ho reclamem com a cosa nostra i quan s’aconsegueix la conservació d’una xemeneia industrial ho gaudim com si nosaltres amb les nostres manifestacions mediàtiques hem fet possible la recuperació “històrica”. A part es destrueixen barris sencers en nom del "progrés urbanístic" i no diem res.

El pantalà del “pont de petroli” no te cap utilitat lucrativa ( no han donat permís per posar un bar a la punta “llei de costes”), així s’ha convertit en un passeig a cap lloc. De totes maneres jo us aconsello anar per poder tenir la sensació de caminar per un passadís fins arribar a alta mar.

Una declaració d'amor

Moltes parelletes aprofiten el passeig marítim de veure el mar a cada costat i ells abraçadets enmig de la solitud marítima fins arribar a l’extrem del pantalà per prometre’s amor etern i mentre la brisa del mar fa onejar els seus vestits escriuen llurs noms en un cadenat i el col•loquen a la sirga del pont que fan de barana es donen un bes apassionat i una vagada tancat el cadenat tiren la clau ben lluny al mig del mar i així mentre s’afona tenen la seguretat que ja ningú podrà deslligar el que la clau ha lligat.

Cada cadenat és una història d’amor . M’agrada arribar fins a l’extrem del pantalà i des d’allà mirar la costa llunyana com un mariner en alta mar i rodejat de forrellats d’amor. M’estic estona llegint aquestes promeses d’amor i em deixo acaronar per la suau brisa marina.

Vista des de la punta del pantalà

CALA NAIARA

Pels camins de sorra matinals passo moltes vegades a prop de la cala Naiara. És una cala nudista- naturista. Un veritable paradís enmig de roques d'una escullera artificial construïda per a controlar els embats del mar.

Aquesta cala crida l'atenció pels colors vius i lluminosos que hi ha a l'entrada i ens convida a entrar. Te n'adones de seguida de la frase escrita per un noia naturista de Montgat, anomenada Naiara . Quin nom més poètic el de Naiara. Un nom que ens transporta a indrets llunyans i ens convida a somniar. A l'hivern de l'any 2009 el mar amb els seus temporals , va deixar la cala sense un gra de sorra. Aquell paradís de sol i arena havia desaparegut. Només es podia prendre el sol enfilats en roques i sense poder-se banyar ni nedar.

En quedar-se sense sorra la cala , han deixat compartir la platja de la barca L'Altra Maria, de manera que ara conviuen els partidaris de la platja nudista i els partidaris de la platja tèxtil.

Per fi la Natura amb els seus embats de mar , deixant sense sorra i convertint una petita cala en un escullera de rocam, ha fet que puguin conviure tots els banyistes sense cap diferència. Ja no hi ha cap ghetto de nudistes a Montgat.

LA CACI

Cada dia al matí, una vegada ja ha sortit el sol, camino pel passeig de la platja.

Unes vegades vaig cap al nord i altres cap al sud. Si vaig cap al sud, quan he passat l'estació del tren, em trobo unes construccions d'habitatges nous que són el que es coneix com El Front Marítim.

Tota la platja de Badalona com la del Poble Nou van patir durant l'època de la industrialització l' ocupació del front marítim per fàbriques , la majoria contaminants. Ara amb l'especulació massiva de la construcció, els ajuntaments s'han dedicat a donar permís d'urbanitzar-ho, deixant algun petit testimoni històric de l'època de la industrialització.

Aquest és el cas de la fàbrica CACI ( Companyia auxiliar del comerç i la indústria). Una construcció de l'any 1899 per l'arquitecte Jaume Botey , el mateix arquitecte del Palau de Mar del port de Barcelona.

L' edifici ha tingut moltes hipotètiques destinacions , des d' una universitat a un hotel. Finalment s'ha establert que s'ubicarà el Museu del Còmic i de la Il·lustració. Està molt a prop de l'estació El Gorg de la L2 de metro. I també hi ha el projecte d' allargar dues estacions més el Trambesós fins arribà a l'entrada del mateix museu.

Esperem que sigui molt aviat una realitat.