PEP BOTIFARRA

Portada del nou disc

Dilluns dia 6 de desembre anàrem al teatre Olympia de València al concert que donà el “cantaor” valencià de la Costera Josep Gimeno ( Pep Botifarra) . El teatre estava ocupat per unes cinc-centes persones , la majoria joves.
Aquest “cantaor” acompanyat d’una Rondalla de música de corda, fa un recull de cançons populars del País Valencià. Amb en Pep Botifarra podem gaudir de lletres i músiques tradicionals que sense ell estarien en l’oblit.
Tots els que ahir vam sentir el concert , vam quedar gratament satisfets , davant de la veu i el ritme popular. Em va recordar les cançons menorquines de Traginada.
Espero que us agradi i deixo unes adreces per poder saber més .

http://www.pepebotifarra.com/

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. PERELLONET(2)

Les cases de pescadors de El Perellonet són una valuosa mostra arquitectònica de l’expressionisme estructural de l’època de la postguerra.
Per tal d’abaratir costos utilitzen unes voltes ctesiphon , (en memòria de les formes del palau Ctesiphon, prop de Bagdad).
L’arc és d’uns 6.1 m. de diàmetre. Les cases d’uns 42 a 54m , tene una cuina- menjador, un lavabo o bany i dues o tres habitacions.
Enginyers de les 27 vivendes i l’església parroquial:
Eugène Freyssinet, Robert Maillart.
Arquitectes: Òscar Niemeyes, Fèlix Candela

( Text extret de la “Guia de Arquitectura de Valencia” CTAV 2007

Parròquia de Nostra Senyora del Carme del Perellonet.

L’església parroquial de Nostra Senyora del Carme també té la mateixa forma i els mateixos materials que la resta del grup de vivendes de pescadors.
La façana es troba formada per una ogiva rectangular i al cap d’amunt hi ha uns rectangles inserits en la façana on trobem el calze a la part superior i a baix a Sant Antoni Abad , Als dos extrems hi trobem unes ceràmiques representant vaixells.
El campanar te forma d’espadanya amb les campanes i una gran visera dóna ombra a la plaça del davant

GRUP DE PESCADORS. PERELLONET. (1)

Aquest mes d’agost he passat uns dies pel País Valencià i he pogut trobar alguns paisatges urbans interessants.
Anava a passejar per l’Albufera i deixar-me transportar pel paisatge lacustre quan després de sortir en direcció al Perelló i no saben on anar vaig tornar enrere i entro al Perellonet a prendre un cafè.
Assegut a una terrasseta d’un bar veig unes construccions per a mi molt curioses, un Grup de Vivendes de Pescadors . Totes iguals , uniformades i amb els colors mediterranis.

Les cases són molt curioses, semblen un tub de color blanc, les teuilades de forma arrodonida formen par de l'estructura de les parets laterals. Encara que semblen unes construccions humils donen un encant a tot el conjunt. Cerco informació sobre aquestes construccions i veig que procedeixen d'una obra social per part de la noblesa valenciana de mitats del segle XX.

Passada la Guerra Civil(1936-39), un grup de persones de València es van traslladar a El Perellonet on només hi havia alguna que altra barraca , ells van construir unes quantes més aprofitan la gola de terra entre el mar i l'Albufera i es van dedicar a la pesca i a l’agricultura. Un dia passava per aquelles terres el marquès de Valterra , persona caritativa i compasiva i en veure la forma tan miserable que vivíen aquelles persones amb unes barraques sense higiene i destartalades els hi va fer construir 26 petites cases unifamiliars d'una sola planta , entre el mar i la carretera i es va començar a poblar la pedania de El Perellonet. L’any 1953 s’inaugurà aquest grup de vivendes junt amb la seva església que demà li dedicaré una post.

A partir dels anys 70 El Perellonet es va anar convertint en un lloc turístic amb apartaments i restaurants de platja.
El més curiós del tot es que es conservin laquestes vivendes en molt bon estat i formant una unitat urbanística curiosa i molt agradable. Com podeu observar alguna d'aquestes cases ha estat modificada elevant un pis a sobre.

COMPRA-VENDA SINGULAR

Una botiga de compra-venda molt singular



Rètol en relleu anunciant l'oferta comercial


Les Torres de Quart

Un tebeo valencià

Quan vaig a València gairebé sempre em trobo aquest antic anunci d'una botiga de compra i venda de tebeos, postals, monedes , bitllets , programes de cine... Una botiga pròpia dels col·leccionistes de paper.

Em quedo bocabadat mirant-lo com si fos una important obra d'art. És un rètol en relleu i està fet amb molt de detall. A vegades em pregunto si seguirà molt de temps aquí. La botiga fa dies que la veig tancada i al lloc que està igual pot ser víctima d'una remodelació.

Suposo que tindran prou senderi i abans de perdre aquest sigular rètol l'adquireixi el Museu de la Il·lustració de València.

Aquesta botiga està ubicada al centre de València a prop de la plaça de l'Ajuntament, a la plaça dels Porxets.

SABATES A MIDA

Models moderns de sabates dibuixats a l'aparador.

Indicador de la botiga amb l'explicació del producte .

Interessant botiga/taller de sabates femenines a mida .

Interior de la botiga. Paradís de fetitxistes del calçat femení .

Diferents retalls de pells i teles per escollir el color de la sabata en qúestió .

Sabata de fallera

Diferents sabates de fallera

A l’entorn de la plaça de l’Ajuntament hi trobem un dels carrers més importants de València; el carrer de Sant Vicens Màrtir què és el patró de València ciutat. Els comerços més tradicionals els trobarem ubicats a l’entorn d’aquesta populosa via.
Quan parlem de València, parlem de festa . Les bodes, les comunions , les falles, ... Aprofiten qualsevol excusa per poder fer una fran reunió de familiars , coneguts i gairebé desconeguts . Molt prompte es reuneixen dues-centes persones per a celebrar una comunió o bé una boda o un aniversari... Tothom queda convidat: el familiars pròxims , els amics dels que es casen , els amics dels pares , els amics dels amics ... Mai havia vist un país on la festa és el més important que hi ha en aquest món. Només es treablla per poder celbrar plenament les festes. Tot València viu entorn de les festes i celebracions. Raó per la qual és natural trobar botigues especialitzades en vestits a mida de festa , de fallera, ...Vestits de robes precioses i de preus caríssims. Per acudir a les festes els valencians es gasten quantitats desorbitants per a poder-se vestir adequadament. Tot a mida: vestits , camises, pantalons, "trajes",( només heu de pensar amb el conflicte Camps) sabates....
Donat el meu fetitxisme pel calçat femení i aprofitant que la meva companya es volia comprar unes sabates de festa a mida , vaig poder gaudir d’aquesta deliciosa sabateria , ubicada al carrer Aluders. M’encanta poder veure aquestes joies que es posen als peus de les dones. Sabates de taló altíssim , sabates de tiretes, sabates de xarol vermell, sabates daurades, . en fi quantitas de sabates de diferents colors i textures . Esperant que li prenguessin les mides per confeccionar les noves sabates de festa jo m’entretenia sospesant diferents sabates de les prestatgeries, acariciant els materials , olorant-los, mirant les delicioses sabates de fallera , tan barroques, tan cares...
Després vam sortir tots dos contents . Ella perquè ja havia pogut escollir els seu model de les sabates de festa que volia , només havia de tornar a emprovar-se-les dintre d'uns dies i jo també estava satisfet perquè havia gaudit d’unes sensacions tàctils, oloroses i visuals que em portaren a una felicitat única.

http://www.solepiel.com/

ORXATA SOUND SYSTEM

Un conjunt valencià que és prou famós entre la joventut dels pobles de l'Horta, de la Ribera , de la Costera , de la Safor..., El proper dia 29 actuen a Benetússer , una població de l'Horta Sud tocant a València .

He deixat la seva pàgina web on podreu veure totes les gales d'aquest estiu i podreu escoltar la seva música amb lletres de protesta i moviment.

http://www.orxatasoundsystem.net/

ALBORAIA, EL"BRESSOL" DE L'ORXATA

Camps de xufleres amb Alboraia al fons

Orxateria Can Daniel
Part d'un mosaic de Can Daniel

Fartons "danielets" de crema

Utensilis tradicionals per fer l'orxata

Gots d'orxata líquida. Got xicotet i got gran.


L’0rxata d’Alboraia

Ara porto uns dies caminant i passejant per l’Horta Valenciana i part de La Ribera Alta.
El passat diumenge dia 13 de juny vaig anar a Alboraia, el portal de l’Horta de València i on es troba tota la producció de xufla del País.
Alboraia és una població d’origen àrab al-Boraiy (torre / torreta) , el municipi el podem dividir en tres parts, segons les seves característiques: a.-La platja La Patacona, molt a prop de la Malvarrosa, b.- el port turístic on hi trobem cases a l'entorn del canal port : Port Saplaya i l’horta amb el nucli urbà.
El producte hortícola per excel·lència és el conreu de la xufla o xufleres, (Cyperus rsculentus, planta herbàcia que produeix un tubèrcul anomenat xufla dels quals s'obté la beguda refrescant anomenada orxata).
A vegades he tingut discussions per veure on es troba la millor orxata i ara us puc dir sense por a equivocar-me que si no aneu a Alboraia , on estan les millors orxateries del món , no podeu dir que heu provat la millor orxata.
Per anar a Alboraia , si aneu en tren a València podeu utilitzar la Línia 3 de metro fins a l’estació del Palmeret , o bé amb la L.70 d’autobús EMT.
Si aneu en cotxe des del sud de València entrant per la Plaça els Hams , podrem anar per la Ronda Nord i travessarem el pont de Calatrava , i sense deixar la Ronda Nord anirem a parar a Alboraia i veurem els camps verds de xufleres i alguna alqueria disseminada per l’horta amb els braços d’aigua de l’entorn.
Una vegada arribem a l’avinguda de l’Orxata el problema serà poder aparcar, però si no teniu paciència , a prop hi ha un parking municipal.
Cada viatge que faig a València és per mi una visita obligada anar a degustar l’orxata d’aquest important municipi orxater.
Diu la tradició que quan Jaume I arribà a Alboraia acalorat per la lluita contra els sarraïns, una de les donzelles de la ciutat li entregà un refresc d’aigua de xufla, per a que el rei en Jaume es pogués refrescar i treure l'acalorament del camí i el rei en haver provat aquell refrescant beuratge exclamà : “ Chè, això és or, xata”. I des d’aquell moment el refresc d’aigua de xufla rep el nom d’orxata.

L’orxateria més important i famosa d’Alboraia és Can Daniel que li ve el nom de Daniel Tortajada, orxater que morí l’any 2001 i va ser el principal promotor impulsor del gremi d’Orxaters d’Alboraia, i proclamà la Mare de Déu de l'Horta, patrona del Gremi d'orxaters.
Can Daniel és un edifici de dues plantes molt grans i dues terrasses espectaculars que sempre que he volgut anar m’he hagut d’esperar a que és buidés alguna taula. aquest edificí el trobem davant mateix de la parada del metro i de l'autobús. L’orxata tan líquida, com granissada que elaboren és molt bona. Per acompanyar l'orxata eés tradicional sucar unes pastes anomenades fartons. Els fartonsde Can Daniel pel meu gust no són els que més m’agraden ja que els d’estil tradicionals no els tenen i el que ofereixen són les seves especialitats més sofisticades : fartons farcits de crema, xocolata..., pastissets d’armela, mocadorets i també podeu demanar una varietat de totes les classes de pastissets que serveixen.
A més d’orxata que és la reina de la festa , també podeu assaborir magnífics gelats, llet merengada, i tots els plaers de l’estiu. Personalment només hi vaig per degustar grans quantitats de orxata líquida i si tinc desig de provar fartons tradicionals aleshores vaig a l’orxateria Panach que es troba a 200 metres de distància.
Fins que no proveu l’orxata d’Alboraia us esteu perdent un dels plaers més frescos i dolços del món.

EL MIRACLE DE MORELLA

Fa uns anys vaig anar a Morella seguint la petjada del Dip del carlista Cabrera, el Tigre del Maestrazgo ( segons el llibre d' Històries Naturals de Joan Perucho). Em vaig hospedar a una fonda que hi havia al carrer de la Verge de Vallivana , des de la meva habitació veia un retaule de rajola de Manises, que donava l'explicació d'un miracle ocorregut al Nª 16 d'aquell carrer.

Entre la novel·la de Perucho i el miracle del sant , aquesta població em va semblar fascinant.

Com que vaig estar uns dies em va interessar molt l'autenticitat d'aquest fet. A la part baixa de la ceràmica veié una porta amb gelosies i tot era fosc. Així que agafà la càmera i introduir l'objectiu i amb el flash funcionant i vet aquí el resultat.

Hi havia un altar amb la imatge del sant més important i més miraculós del País Valencià: Sant Vicenç Ferrer.

Aquest Sant de l'ordre de predicadors dels dominics, l'ordre que van ser els defensors de la preservació de la fe, i gràcies a aquest sant va triomfar la voluntat del papa Luna al compromís de Casp.

Quan sant Vicenç Ferrer arribà a Morella , es va hospedar a la casa del carrer de la verge de Vallivana.La mestressa de la casa, estava molt joiosa de tenir el sant hospedat a casa seva, però veié que no tenia gaire cosa de menjar per oferir-li, degut a la gana que en aquell temps passaven, Aleshores va tenir la "brillant" idea de sacrificar el nadó que criava i cuinar-lo amb samfaina i baquetes, plat típic de Morella, (Conill amb caragols). Estaven tots els comensals reunits a taula, i en arribar la cassola la mestressa , va oferir el primer tast al sant, com corresponia per la categoria de l'homenatjat. Aquest de seguida es va adonar que allò era carn cristiana i va dir a la mestressa de la casa: "Què has fet desgraciada? Ací hi ha carn cristiana ". La mestressa de sobte es posà a plorar de forma desconsolada i Sant Vicenç va fer la senyal de la creu i els diferents trossos del nadó s'uniren com si mai hagueren estat separats, ressuscità amb un somriure enmig de la samfaina, i es posà a jugar. Tots els presents van donar gràcies a Déu i glorificaren la figura del sant.

Aquest fet miraculós el vaig tenir molt present en la meva vida. El vaig contar cents i cents de vegades, dient que gairebé havia estat testimoni del miracle , perquè havia dormit tot just davant per davant de la porta on va succeir.

Passà el temps i com sempre m'ha agradat els mites i les seves mitologies . Un dia llegint mites grecs en vaig trobar en la següent qüestió:

Licaó, rei de l'Arcadia, va voler posar a prova la clarividència de Zeus, com sabia Licaó que Zeus aniria a menjar a casa seva no tenint cap carn per oferir al déu, va matar i desquarterar el seu net Arcade i el va cuinar amb una saborosa salsa per a Zeus . Quan Zeus ho anava a menjar va notar de seguida que en aquell plat hi havia carn humana. Com es natural degut al caràcter de Zeus, aquest s'enfurismà i convertí a Licaó en llop. Després re composà el nadó el qual va ressuscitar enmig de les viandes. (diccionari de mitologia de Pierre Grimal)

EL CASTELL D'ALEDUA

piló enmig del pont del riu magre indicant el camí

Avui ens transladem al País Valencià , on podem trobar molts vestigis dels "moros". De fet hi ha

una notable part de la població del país valencià que creuen que tot prové dels "moros" , i gairebé no recorden d'altres civilitzacions anteriors.

A la comarca de la Ribera Alta trobem un conjunt de poblets molt junts que reben el nom de marquesat.

Aquests pobles són : Llombai, Alfarb i Catadau.

El poble més important és Llombai ja que el nom de marquesat prové del Marqués de Llombai.

Tots aquests pobles estan vigilats per la torre d'Aledua que es veu dreta i majestuosa des de qualsevol punt.

Una engruna d'història

El castell d'Aledua es troba situat al municipi de Llombai. És una fortalesa àrab de planta quadrada , construïda al s.XII.

Va ser conquerit per Jaume I , l'any 1238 . L'any 1530 en època de l'emperador Carles passà amb el nom de marquesat de Llombai a Sant Francesc de Borja , duc de Gandia i marquès de Llombai.

L'any 1609, amb l'expulsió dels moriscos l'entorn d'Aledua va quedar despoblat i avui dia només queden unes runes de l'antic castell envoltat de terres de conreu.

restes de la paret exterior del castell

L'excursió fins a l'entorn de la torre és molt agradable i és el passeig matinal que faig quan estic a Llombai.

Actualment m'he proposat caminar una hora en pic surt el sol, d'aquí ve el títol del meu bloc. Observo, fotografio i explico la caminata.

finestra de la torre quadrada

Moltes vegades la meva companya em diu que hi vagi fins a la torre per anar a collir farigola "tomello" o bé romaní "romero"

El romero és la planta aromàtica que més utilitzen en la cuina valenciana. No és pot fer una paella valenciana sense romero . Quan la Neus ha de fer una paella i no hi ha romero a casa , ja em veus caminant a cercar-lo al castell d' Aledua.

Ara val la pena fer la caminata per anar a cercar les plantes aromàtiques, així la paella i els caragols tenen molt més bon sabor.

Castell vist en tot el seu esplendor