EL MIRACLE DE MORELLA

Fa uns anys vaig anar a Morella seguint la petjada del Dip del carlista Cabrera, el Tigre del Maestrazgo ( segons el llibre d' Històries Naturals de Joan Perucho). Em vaig hospedar a una fonda que hi havia al carrer de la Verge de Vallivana , des de la meva habitació veia un retaule de rajola de Manises, que donava l'explicació d'un miracle ocorregut al Nª 16 d'aquell carrer.

Entre la novel·la de Perucho i el miracle del sant , aquesta població em va semblar fascinant.

Com que vaig estar uns dies em va interessar molt l'autenticitat d'aquest fet. A la part baixa de la ceràmica veié una porta amb gelosies i tot era fosc. Així que agafà la càmera i introduir l'objectiu i amb el flash funcionant i vet aquí el resultat.

Hi havia un altar amb la imatge del sant més important i més miraculós del País Valencià: Sant Vicenç Ferrer.

Aquest Sant de l'ordre de predicadors dels dominics, l'ordre que van ser els defensors de la preservació de la fe, i gràcies a aquest sant va triomfar la voluntat del papa Luna al compromís de Casp.

Quan sant Vicenç Ferrer arribà a Morella , es va hospedar a la casa del carrer de la verge de Vallivana.La mestressa de la casa, estava molt joiosa de tenir el sant hospedat a casa seva, però veié que no tenia gaire cosa de menjar per oferir-li, degut a la gana que en aquell temps passaven, Aleshores va tenir la "brillant" idea de sacrificar el nadó que criava i cuinar-lo amb samfaina i baquetes, plat típic de Morella, (Conill amb caragols). Estaven tots els comensals reunits a taula, i en arribar la cassola la mestressa , va oferir el primer tast al sant, com corresponia per la categoria de l'homenatjat. Aquest de seguida es va adonar que allò era carn cristiana i va dir a la mestressa de la casa: "Què has fet desgraciada? Ací hi ha carn cristiana ". La mestressa de sobte es posà a plorar de forma desconsolada i Sant Vicenç va fer la senyal de la creu i els diferents trossos del nadó s'uniren com si mai hagueren estat separats, ressuscità amb un somriure enmig de la samfaina, i es posà a jugar. Tots els presents van donar gràcies a Déu i glorificaren la figura del sant.

Aquest fet miraculós el vaig tenir molt present en la meva vida. El vaig contar cents i cents de vegades, dient que gairebé havia estat testimoni del miracle , perquè havia dormit tot just davant per davant de la porta on va succeir.

Passà el temps i com sempre m'ha agradat els mites i les seves mitologies . Un dia llegint mites grecs en vaig trobar en la següent qüestió:

Licaó, rei de l'Arcadia, va voler posar a prova la clarividència de Zeus, com sabia Licaó que Zeus aniria a menjar a casa seva no tenint cap carn per oferir al déu, va matar i desquarterar el seu net Arcade i el va cuinar amb una saborosa salsa per a Zeus . Quan Zeus ho anava a menjar va notar de seguida que en aquell plat hi havia carn humana. Com es natural degut al caràcter de Zeus, aquest s'enfurismà i convertí a Licaó en llop. Després re composà el nadó el qual va ressuscitar enmig de les viandes. (diccionari de mitologia de Pierre Grimal)