UNA GRANJA A MIDA
La meva germana va arribar a Badalona amb el nostre estimat ànec. Tenia un altre cop un problema domèstic així que vaig haver de posar la meva imaginació en marxa .
Dilluns mateix vaig organitzar una granja d’animals domèstics de corral. Vaig tenir un parell de seguidors d’entrada i després molts més. El lloc del meu treball era en plena muntanya i estàvem rodejats de vegetació per totes parts, boscos, estanys plens d’aigua, arbres centenaris, i en un lloc adequat i no gaire amagat un parell de gàbies d’obra força grans , era el lloc idoni per a construir aquell embrió de Granja. Ens animàrem i estones lliures vam començar a netejar els habitacles, els vam desinfectar i començàrem a pintar. Quin entusiasme!!. Anàvem plens de pintura i el bon humor ens animava a seguir. En una setmana ho vam tenir enllestit.
Ara havíem d’aconseguir més animals però de moment teníem un ànec completament consentit i els que visitaven la granja quedaven embadalits amb la història, amb tot aquesta fama que ja tenia l'ànec, li havíem de posar un nom i entre tots decidírem posar-li el nom de “Fritz Saturnino”. A la Granja hi posàrem uns responsables que eren els grangers i cuidaven la granja, organitzava les visites,.., Quines cues es formaven per assistir als moviments de bec de'n Fritz.
Al cap d’un temps, d’un experiment d’incubadores, ens van sortir pollets de gallina. I els vam deixar a la gàbia , ja teníem sis pollets i un ànec.
Tots els animals de la granja van anar creixent i els xiquets estaven contentíssims amb aquells animalons. Els pollets es van convertir en quatre gallines i dos galls. Més tard va arribar un porquet, però no el vam acceptar, no sabíem on posar-lo.
Ara només ens faltava trobar parella pel pobret ànec . Cosa que es va produir al cap de poc temps quan una xiqueta va anar a Galícia i els pares li van comprar un ànec i en veure que teníem una granja el va portar i així ja vam tenir la parelleta.
Quan va acabar el curs, els animalons es van quedar a la granja i jo ja no me’n vaig cuidar més. Tenia altres obligacions. La granja va seguir creixent i si no l’han enderrocat encara hi deu ser. Després d'aquest afer ja no he volgut saber res d’animals de ploma.
.jpg)
Fritz Saturnino és un nom realment amb pedigrí.
ResponEliminaPotser tot aquest aviram és a la cassola d'algun desaprensiu... com jo mateix! ;-)
ResponEliminaM'ha fet pensar en el zoo de'n Pitus....encara que la finalitat era ben diferent! Les meves mestres mai van ser tan imaginatives...segur que els teus alumnes es recordaran de tú per sempre més i el dia de demà seràs producte de més d'una batalleta..."us he explicat que de petit vaig tenir un mestre que ens va muntar una granja?"...
ResponEliminaMe'n alegro que el Sr. Fritz (preciós nom) acabés tenint parella!
Però...no debien quedar pas abandonats, oi?
Quanta intriga...hi haurà una quarta part?
:-)
Leblansky, del nom no me'n recordava, sort que he trobat una part de la història que guardava i hi havia el nom.
ResponEliminaGalderich. Només penses en menjar. Pobrets animalons!!
ResponEliminaCarme de la maleta , no podré continuar la història de l'aneguet, perquè jo només sé fins aquí. Sé que la granja va durar força temps.
ResponEliminaPeró, però ja s'ha acabat ?
ResponEliminaLa idea de la granja, va ser genial, però no saber mai mes res la sort de'n Fritz, es força desaprensiu,no?
Carme ,a partir de la granja podríem dir molta cosa, però de fet la vida es va tornar monótona i en Fritz va seguir a la granja. Potser més endavant ho diré.
ResponEliminaels meus fills, a l'escola on anaven, tenien animals de granja i l'assignatura d'hort :) és una bona cosa aquesta pels xiquets :)
ResponEliminaClídice el que els xiquets de ciutat puguin tenir un hort o una granja és una necessitat per adonar-se que els aliments no surten empaquetats, i que quan mengen carn de pollastre és d'un animal viu.
ResponElimina