SI NIAN

Una imatge d'amor

Una cançó d'amor

Cançó d'amor xinesa , Quan l'amor s'està extenent, la seva lletra comença així:

"Quan a l'altre costat del turó en la meva vida solitària s'han trobat les coses més importants..."

Aquesta cançó la conec gràcies a la meva amiga xinesa Liu Xiu Xiu.

RESTAURANT SENSE LUXE

Un dels barris que més freqüento és el barri del FONDO de Santa Coloma de Gramenet . Aquest és un barri multiracial on l’ètnia dominant és la xinesa. Hi ha quantitat grandiosa de comerços xinesos. Podem observar caminant per aquest barri botigues de queviures xinesos on podem comprar verdures fresques d’aquest immens país.
Fa uns dies anava amb una amics i vam voler dinar en un dels restaurants on van a menjar els mateixos xinesos que treballen per l’entorn.
Vam entrar a un restaurant que es troba situat al carrer Terrassa Nº1, a prop de la Plaça del Rellotge. Al moment d’entrar ens van mirar com uns estrany que entràvem a la seva casa, però de seguida es van desfer en amabilitat . Teníem dificultats en comunicar-nos, els propietaris només parlaven xinès i com vam poder per mitjà de signes ens vam poder entendre. Vam menjar uns plats copiosos de sopa, ànec Pekín i un plat suculent de cuixes de granota.
A un costat de la taula hi havia un porta coberts amb culleres i “palets” xinesos que els reutilitzen després de rentar-los adequadament. El menjar el mantenen calent en aquestes olles elèctriques que hi ha a un costat de la barra del restaurant.
Una experiència força bona que ens va situar en un ambient a milers de quilòmetres de Catalunya.

SOLSTICI D'ESTIU

El Sol a les 6,35 del matí del dia 24

D'aquesta forma va aparèixer el sol al matí de Sant Joan. Començava un nou dia immutable davant de qualsevol drama humà.

Amb aquest nou sistema no es pot arribar a les vies del metro.

Estació de la Sagrera L-9 i l-10 inaugurada el dia 26 de juny

Escales automàtiques de l'estació de la Sagrera

Jazz band inaugurant la nova estació de la Sagrera

Segueixo quedant meravellat admirant les noves estacions de metro d'estil futurista de L-9 i L-10. Ara aquesta línia dual ja comença a ser útil . L' estació intermodal de la Sagrera fa que quedin aquestes línies integrades a la Xarxa del metro de Barcelona .

Aquestes estacions de metro són les mes segures que hi ha. No hi haurà cap accident per error humà: Els trens no porten conductor humà.

No pot caure ningú a la via: Hi ha una mampara que ho impedeix.

Sempre hi pot haver alguna cosa que no s'ha pogut preveure : Avaria tècnica

COMPRA-VENDA SINGULAR

Una botiga de compra-venda molt singular



Rètol en relleu anunciant l'oferta comercial


Les Torres de Quart

Un tebeo valencià

Quan vaig a València gairebé sempre em trobo aquest antic anunci d'una botiga de compra i venda de tebeos, postals, monedes , bitllets , programes de cine... Una botiga pròpia dels col·leccionistes de paper.

Em quedo bocabadat mirant-lo com si fos una important obra d'art. És un rètol en relleu i està fet amb molt de detall. A vegades em pregunto si seguirà molt de temps aquí. La botiga fa dies que la veig tancada i al lloc que està igual pot ser víctima d'una remodelació.

Suposo que tindran prou senderi i abans de perdre aquest sigular rètol l'adquireixi el Museu de la Il·lustració de València.

Aquesta botiga està ubicada al centre de València a prop de la plaça de l'Ajuntament, a la plaça dels Porxets.

SABATES A MIDA

Models moderns de sabates dibuixats a l'aparador.

Indicador de la botiga amb l'explicació del producte .

Interessant botiga/taller de sabates femenines a mida .

Interior de la botiga. Paradís de fetitxistes del calçat femení .

Diferents retalls de pells i teles per escollir el color de la sabata en qúestió .

Sabata de fallera

Diferents sabates de fallera

A l’entorn de la plaça de l’Ajuntament hi trobem un dels carrers més importants de València; el carrer de Sant Vicens Màrtir què és el patró de València ciutat. Els comerços més tradicionals els trobarem ubicats a l’entorn d’aquesta populosa via.
Quan parlem de València, parlem de festa . Les bodes, les comunions , les falles, ... Aprofiten qualsevol excusa per poder fer una fran reunió de familiars , coneguts i gairebé desconeguts . Molt prompte es reuneixen dues-centes persones per a celebrar una comunió o bé una boda o un aniversari... Tothom queda convidat: el familiars pròxims , els amics dels que es casen , els amics dels pares , els amics dels amics ... Mai havia vist un país on la festa és el més important que hi ha en aquest món. Només es treablla per poder celbrar plenament les festes. Tot València viu entorn de les festes i celebracions. Raó per la qual és natural trobar botigues especialitzades en vestits a mida de festa , de fallera, ...Vestits de robes precioses i de preus caríssims. Per acudir a les festes els valencians es gasten quantitats desorbitants per a poder-se vestir adequadament. Tot a mida: vestits , camises, pantalons, "trajes",( només heu de pensar amb el conflicte Camps) sabates....
Donat el meu fetitxisme pel calçat femení i aprofitant que la meva companya es volia comprar unes sabates de festa a mida , vaig poder gaudir d’aquesta deliciosa sabateria , ubicada al carrer Aluders. M’encanta poder veure aquestes joies que es posen als peus de les dones. Sabates de taló altíssim , sabates de tiretes, sabates de xarol vermell, sabates daurades, . en fi quantitas de sabates de diferents colors i textures . Esperant que li prenguessin les mides per confeccionar les noves sabates de festa jo m’entretenia sospesant diferents sabates de les prestatgeries, acariciant els materials , olorant-los, mirant les delicioses sabates de fallera , tan barroques, tan cares...
Després vam sortir tots dos contents . Ella perquè ja havia pogut escollir els seu model de les sabates de festa que volia , només havia de tornar a emprovar-se-les dintre d'uns dies i jo també estava satisfet perquè havia gaudit d’unes sensacions tàctils, oloroses i visuals que em portaren a una felicitat única.

http://www.solepiel.com/

ORXATA SOUND SYSTEM

Un conjunt valencià que és prou famós entre la joventut dels pobles de l'Horta, de la Ribera , de la Costera , de la Safor..., El proper dia 29 actuen a Benetússer , una població de l'Horta Sud tocant a València .

He deixat la seva pàgina web on podreu veure totes les gales d'aquest estiu i podreu escoltar la seva música amb lletres de protesta i moviment.

http://www.orxatasoundsystem.net/

ALBORAIA, EL"BRESSOL" DE L'ORXATA

Camps de xufleres amb Alboraia al fons

Orxateria Can Daniel
Part d'un mosaic de Can Daniel

Fartons "danielets" de crema

Utensilis tradicionals per fer l'orxata

Gots d'orxata líquida. Got xicotet i got gran.


L’0rxata d’Alboraia

Ara porto uns dies caminant i passejant per l’Horta Valenciana i part de La Ribera Alta.
El passat diumenge dia 13 de juny vaig anar a Alboraia, el portal de l’Horta de València i on es troba tota la producció de xufla del País.
Alboraia és una població d’origen àrab al-Boraiy (torre / torreta) , el municipi el podem dividir en tres parts, segons les seves característiques: a.-La platja La Patacona, molt a prop de la Malvarrosa, b.- el port turístic on hi trobem cases a l'entorn del canal port : Port Saplaya i l’horta amb el nucli urbà.
El producte hortícola per excel·lència és el conreu de la xufla o xufleres, (Cyperus rsculentus, planta herbàcia que produeix un tubèrcul anomenat xufla dels quals s'obté la beguda refrescant anomenada orxata).
A vegades he tingut discussions per veure on es troba la millor orxata i ara us puc dir sense por a equivocar-me que si no aneu a Alboraia , on estan les millors orxateries del món , no podeu dir que heu provat la millor orxata.
Per anar a Alboraia , si aneu en tren a València podeu utilitzar la Línia 3 de metro fins a l’estació del Palmeret , o bé amb la L.70 d’autobús EMT.
Si aneu en cotxe des del sud de València entrant per la Plaça els Hams , podrem anar per la Ronda Nord i travessarem el pont de Calatrava , i sense deixar la Ronda Nord anirem a parar a Alboraia i veurem els camps verds de xufleres i alguna alqueria disseminada per l’horta amb els braços d’aigua de l’entorn.
Una vegada arribem a l’avinguda de l’Orxata el problema serà poder aparcar, però si no teniu paciència , a prop hi ha un parking municipal.
Cada viatge que faig a València és per mi una visita obligada anar a degustar l’orxata d’aquest important municipi orxater.
Diu la tradició que quan Jaume I arribà a Alboraia acalorat per la lluita contra els sarraïns, una de les donzelles de la ciutat li entregà un refresc d’aigua de xufla, per a que el rei en Jaume es pogués refrescar i treure l'acalorament del camí i el rei en haver provat aquell refrescant beuratge exclamà : “ Chè, això és or, xata”. I des d’aquell moment el refresc d’aigua de xufla rep el nom d’orxata.

L’orxateria més important i famosa d’Alboraia és Can Daniel que li ve el nom de Daniel Tortajada, orxater que morí l’any 2001 i va ser el principal promotor impulsor del gremi d’Orxaters d’Alboraia, i proclamà la Mare de Déu de l'Horta, patrona del Gremi d'orxaters.
Can Daniel és un edifici de dues plantes molt grans i dues terrasses espectaculars que sempre que he volgut anar m’he hagut d’esperar a que és buidés alguna taula. aquest edificí el trobem davant mateix de la parada del metro i de l'autobús. L’orxata tan líquida, com granissada que elaboren és molt bona. Per acompanyar l'orxata eés tradicional sucar unes pastes anomenades fartons. Els fartonsde Can Daniel pel meu gust no són els que més m’agraden ja que els d’estil tradicionals no els tenen i el que ofereixen són les seves especialitats més sofisticades : fartons farcits de crema, xocolata..., pastissets d’armela, mocadorets i també podeu demanar una varietat de totes les classes de pastissets que serveixen.
A més d’orxata que és la reina de la festa , també podeu assaborir magnífics gelats, llet merengada, i tots els plaers de l’estiu. Personalment només hi vaig per degustar grans quantitats de orxata líquida i si tinc desig de provar fartons tradicionals aleshores vaig a l’orxateria Panach que es troba a 200 metres de distància.
Fins que no proveu l’orxata d’Alboraia us esteu perdent un dels plaers més frescos i dolços del món.

THE ROSS SISTERS (1944)

Les germanes Ross van ser un trio de ballarines que cantaven, feien acrobàcies i contorsionisme i tingueren molt d'èxit a la dècada dels anys 40'. Les germanes Ross van actuar com a membres de repartiment en la pel·lícula musical Broadway Rhythm (1944) de Roy del Ruth.

L'ARBRE DELS NASSOS

ceràmiques amb l'escrit de la llegenda que vaig poder llegir i per això la puc explicar

Aquí podeu llegir el títol de la llegenda

Edifici que m'imaginava era el convent i sempre esperava veure a la bonica monja mirant per la finestra. Mai vaig conseguir veure-la

Al costat d'aquest pi es trobava un rètol on indicava l'arbre dels nassos

LA LLEGENDA DEL L’ARBRE DELS NASSOS

A prop de la Font de les Monges hi havia un convent de monges, a prop d’on els cartoixos de Motalegre hi tenien els magatzem . Un cavaller –trobador es va enamorar d’una monja en veure-la tan formosa quan passejava anant a beure a la Font de les Monges.
El cavaller l'esperava i li deia paraules amoroses , li declarava el seu amor amb unes boniques cançons . La monja es posava molt neguitosa en pic el veia ja que ella s’havia compromès a Déu i no volia l’amor dels homes.
Un dia ja farta de tan sentir l'amor del cavaller es va dirigí a ell i li va dir: Sé que m'estimes molt i que per tu sóc la joia més preuada i jo et vull complaure perquè puguis tenir pau. Diguem què ès el que mès t'agrada de mi ? Quina és la causa que et fa venir a pertorbar les meves oracions?
El cavaller commogut li respongué : Oh!!! Bella entre les belles. Amor de tots els amors . El que més m’agrada de tu, amor meu, és el teu nas.
Ella en sentir-ho li digué: Vine demà ací a la mateixa hora que avui i els teus desitjos seran correspostos.
El trobador s’anà tot cofoi i feliç esperant el dia següent que per fi la monja més bonica de totes les contrades seria seva. Quin gran tresor! Quina il·lusió! Quina felicitat!.
La monja aquella mateixa nit demanà al jardiner les tisores d’esporgar i se les guardà a l’habitació. Resà les seves oracions i esperà el dia següent .
Quan ja era hora d’arribar el cavaller la monja agafà un mocador de seda , dels més bonics que tenia, i en presència del cavaller es tallà els nas mab les tisores, l’embolicà amb el mocador i li donà la cavaller dient-li. : Ací tens el que tu més vols. Ara deixem que segueixi estant consagrada a Déu.
El cavaller tot compungit agafà els nas i anà al començament del camí de la Conreria i allà mateix enterrà el nas , plorant desconsoladament. D’aquell nas va néixer un arbre de fulles vermelloses i donava un fruit que semblava el nas de la monja i durant molts anys el vaig veure plantat al costat del pi gran, hi havia un rètol que ho explicava . Actualment no he estat capaç de veure’l. Haurà mort? L’ha trasplantat?

Aquesta llegenda sempre l'ha he tingut en ment i quan anava a La Font de le Monges , donava voltes i voltes i em quedava meravellat davant de l'edifici de l'antic restaurant esperant veure un moja molt bonica. Potser serà per això que sempre m'he trobat atret per les monges.

LA FONT DE LES MONGES

La Font de les Monges en l'actualitat

Capelleta on es trobava la imatge de sant Bru

Antic restaurant vist des de la carretera

Panoràmica des de la Font de les Monges

Des de Badalona si anem per la carretera de Mollet quan arribem a la Conreria a dalt de la muntanya , veurem l’antic seminari menor i a continuació a mà dreta trobarem la Font de les Monges. A aquesta font hi vaig passar molts bons moments. Primer quan tenia 8 o 9 anys anàvem amb tota la família a berenar i jugar enmig del boscatge de l’entorn . A vegades ens reuníem una bona colla i m`ho passava molt bé, enmig de les taules i bevent l’agua fresca de la Font.
Quan ja em vaig fer més gran i degut que all meu pare li agradava anar a buscar bolets , tan bon punt arribava la tardor, algun diumenge al mati , agafàvem un cistellet amb l’esmorzar i caminàvem per dreceres fins arribar a La Conreria . Passàvem part del matí buscant bolets, primer només volíem rovellons, però en veure el cistell massa buit, el meu pare i jo acabàvem d’omplir-lo amb: pebrassos, cama-secs,quadres, ... i diferents espècies comestibles.
En arribar a prop de les onze fèiem una parada per esmorzar per després tornar cap a casa a dinar i sempre ens quedàvem a l’esplanada de la Font de les Monges. Esmorzàvem tranquil·lament i posàvem el vi a refrescar a la font. Després tornàvem tots dos contents a casa amb la collita d’aquells petits tresors.
La Font de les Monges és una de les fonts més boniques de Sant Fost de Campsentelles ( La Conreria), rep aquest nom segons diuen per l’assiduïtat en que anaven les monges de l’antic convent de Montalegre.
A principis del segle XX hi havia al costat de la font una imatge de Sant Bru, (patró dels frares de la Cartoixa de Montalegre) , aquesta imatge va desaparèixer durant la Guerra Civil.
Actualment aquesta font està en ruïnes i tota destrossada pel vandalisme d’uns quants personatges que no saben respectar l’entorn on van i per aquesta raó no es pot veure l’esplendor del passat quan es feien aplecs de sardanes i funcionava el restaurant del qual nomes queden unes runes. Jo mai he vist funcionar el restaurant , però la font si estava en bona conservació.
Malgrat les destrosses encara deixa entreveure la seva bellesa anterior.

MERCAT DEL FONDO DE SANTA COLOMA

Des de la meva infantesa el mercats setmanals sempre han estat una atracció seductora.
A Badalona el mercat setmanal es celebra els divendres i actualment s’ubica a Montigalà, però quan més bé m’ho passava era quan el muntaven al carrer dels Arbres i a l’entorn de la Plana .
Un dels personatges que avui dia ha desaparegut eren els xarlatans, un home que arribava carregat amb unes voluminoses maletes lligades amb corretges i començava a obrir-les i dipositar el material que portava en unes piles i amb una campana començava a cridar la gent. Quan ja tenia un bon rogle amb una veu potent feia propaganda del seu producte i a mesura que parlava , anava afegint un producte més al mateix preu. Al cap d’una estona ja ho tenia gairebé tot venut. Quedava admirat davant de la seva eloqüència. Com desitjava ser xarlatà !!.
Un altre personatge típic del mercat era el que es passejava amunt i avall del mercat venent penjadors de fusta i deia en una veu característica i en castellà: “Oiga mire colgadores a peseta , a peseta”.
Després estaven les gitanes que anaven venent alls i deia: “ a peseta, tres una peseta, a peseta” I no parava la lletania en tota l’estona que durava el mercat.
Avui dia aquests personatges ambulants han anat desapareixent i en la majoria dels mercats no els veus.
El mercat que presento avui és el del Fondo de Santa Coloma. Es celebra els dissabtes i la característica principal és el mosaic de ètnies que pots arribar a veure. Aquest mercat hi ha una gran quantitat de parades de roba a baix preu, sabateries , utensilis de cuina,... .
A l’entorn del mercat hi trobarem basars xinesos, súpers xinesos amb verdures xines fresques, carnisseries islàmiques , i molt a prop una plaça - mercat d'abastos, amb productes a preus molt econòmics.
Per arribar al Fondo es millor anar en transport públic: metro L1, L9 Fondo.; autobusos: B17,B27,B29,BD1, BD2, B15, 800, ...

UN CARRER DEL SEGLE XIX (CARRER PUJOL)

Una de les cases del carrer Pujol amb plantes ornamentals

Vista general del carrer Pujol amb la font al mig


La font enmig del carrer

Detall de la font amb la pica del safareig desgastada a causa d'esmolar els ganivets

Detall de la font ( bassa o safareig gran)

Pis de dalt de la casa mostrant l'esgrafiat original

La primera casa que trobem en entrar al carrer Pujol

A la segona meitat del segle XIX, Badalona comença a créixer d’una forma accelerada i són molts el propietaris de terrenys que construeixen carrers de cases de lloguer per a poder oferir nous assentaments, ja que veuen una bona font d’ingressos a causa de la creixent demanada d'habitatges.
Fins a la primera meitat del segle XX, era normal veure grups de cases totes iguals a l’entorn d’una font o un pou. A vegades fins i tot veiem carrers sense sortida i amb un barri que és podia tancar a la nit . És a partir dels anys 60 que amb l’encariment del sòl comencen a desaparèixer i construeixen en el seu lloc cases de pisos.
Un d’aquests carrers que s'ha conservat integrament fins el dia d'avui és el carrer Pujol de Dalt Vila. Aquest carrer va ser obert per en Josep Pujol, hereu de Can Pujol de Canyet , l’any 1830.
El carrer està format per setze cases, totes iguals, de dinou metres de fondària dels quals tretze metres són edificats i sis metres de fondària formen el badiu, al final del badiu anava una comuna ( molt modern al segle XIX).
Totes les cases estan formades d’una planta baixa i un pis. A la planta baixa anava la cuina, menjador, escala i celler. Al pis i sota teulada de bigues de fusta hi anava dues habitacions amb alcova.
Davant de les cases i a l'altra cara del carrer, tenien un hortet que es podia regar amb l’aigua de la font. Aquesta va ser una altra modernitat que hi va posar el constructor, l’any 1831, a aquesta font hi arribava l’aigua de mina des de Montigalà utilitzant el sistema de vasos comunicants i d’aquesta manera el dipòsit s’omplia i quan estava ple rajava l’aigua per la font.
Com podeu veure en les fotografies , constava de dos safareigs , un que era la pica, ( molt desgastada pel costum d’esmolar els ganivets a la pedra) i una safareig gran que a la vegada s’obtenia l’aigua per regar els hortets.
En tenir la font tant a prop de casa , els veïns no havien de carrejar aigua des de la font de dalt vila.
Aquestes construccions són molt típiques del Maresme en la qual un propietari d’un terreny construïa un carrer i posava cases man badiu a una banda i al davant d'elles, uns petits hortets.

No fa gaire anys que a prop de l’Hospital Municipal de Badalona hi havia un carrer amb una construcció semblant i amb una font al mig. Moltes vegades si no tenien aigua de mina hi posaven un pou.

Badalona era molt rica en capes freàtiques malauradament avui dia estan o bé contaminades o bé tallades per les construccions abusives i, o per la xarxa de metro o per l'ampliació del clavegueram.
Si aneu a Dalt Vila i passeu per aquest carrer veureu que és un carrer on es respira molta pau i sembla que el temps s’ha aturat. Esperem que la modernitat no el destrueixi. Hauria de ser declarat Patrimoni de la Humanitat.

Dibuix del carrer Pujol , postal d'Amics de Badalona 1995

EL SOL I EL FOC

Sol ixent el dia 4 de juny a les 6,30 am

Els diables a les festes del barri Canyadó (6 de juny del 2010)

Els diables a la plaça de la Baixadeta

Fi de festa

Aquest cap de setmana hem tingut les festes primaverals al Barri Canyadó. He assistit a dos actes: Divendres a una cantada d'havaneres que les vaig sentir perfectament sense moure'm de casa, van posar l'escenari sota el meu balcó.

Diumenge al parc de la Baixadeta on van actuar els diables i després els focs artificials de fi de Festa. El que més m'agrada són els diables amb l'olor de pòlvora i el foc . El soroll i la gran quantitat d' espurnes dels correfocs em paralitzen i no puc fer res més que quedar-me fins a la fi de l'espectacle.