UN CARRER DEL SEGLE XIX (CARRER PUJOL)

Una de les cases del carrer Pujol amb plantes ornamentals

Vista general del carrer Pujol amb la font al mig


La font enmig del carrer

Detall de la font amb la pica del safareig desgastada a causa d'esmolar els ganivets

Detall de la font ( bassa o safareig gran)

Pis de dalt de la casa mostrant l'esgrafiat original

La primera casa que trobem en entrar al carrer Pujol

A la segona meitat del segle XIX, Badalona comença a créixer d’una forma accelerada i són molts el propietaris de terrenys que construeixen carrers de cases de lloguer per a poder oferir nous assentaments, ja que veuen una bona font d’ingressos a causa de la creixent demanada d'habitatges.
Fins a la primera meitat del segle XX, era normal veure grups de cases totes iguals a l’entorn d’una font o un pou. A vegades fins i tot veiem carrers sense sortida i amb un barri que és podia tancar a la nit . És a partir dels anys 60 que amb l’encariment del sòl comencen a desaparèixer i construeixen en el seu lloc cases de pisos.
Un d’aquests carrers que s'ha conservat integrament fins el dia d'avui és el carrer Pujol de Dalt Vila. Aquest carrer va ser obert per en Josep Pujol, hereu de Can Pujol de Canyet , l’any 1830.
El carrer està format per setze cases, totes iguals, de dinou metres de fondària dels quals tretze metres són edificats i sis metres de fondària formen el badiu, al final del badiu anava una comuna ( molt modern al segle XIX).
Totes les cases estan formades d’una planta baixa i un pis. A la planta baixa anava la cuina, menjador, escala i celler. Al pis i sota teulada de bigues de fusta hi anava dues habitacions amb alcova.
Davant de les cases i a l'altra cara del carrer, tenien un hortet que es podia regar amb l’aigua de la font. Aquesta va ser una altra modernitat que hi va posar el constructor, l’any 1831, a aquesta font hi arribava l’aigua de mina des de Montigalà utilitzant el sistema de vasos comunicants i d’aquesta manera el dipòsit s’omplia i quan estava ple rajava l’aigua per la font.
Com podeu veure en les fotografies , constava de dos safareigs , un que era la pica, ( molt desgastada pel costum d’esmolar els ganivets a la pedra) i una safareig gran que a la vegada s’obtenia l’aigua per regar els hortets.
En tenir la font tant a prop de casa , els veïns no havien de carrejar aigua des de la font de dalt vila.
Aquestes construccions són molt típiques del Maresme en la qual un propietari d’un terreny construïa un carrer i posava cases man badiu a una banda i al davant d'elles, uns petits hortets.

No fa gaire anys que a prop de l’Hospital Municipal de Badalona hi havia un carrer amb una construcció semblant i amb una font al mig. Moltes vegades si no tenien aigua de mina hi posaven un pou.

Badalona era molt rica en capes freàtiques malauradament avui dia estan o bé contaminades o bé tallades per les construccions abusives i, o per la xarxa de metro o per l'ampliació del clavegueram.
Si aneu a Dalt Vila i passeu per aquest carrer veureu que és un carrer on es respira molta pau i sembla que el temps s’ha aturat. Esperem que la modernitat no el destrueixi. Hauria de ser declarat Patrimoni de la Humanitat.

Dibuix del carrer Pujol , postal d'Amics de Badalona 1995