LA CASA DELS GATS

Aquest gat que veieu tot arraulit el vaig veure el dimecres dia 10 quan tornava del meu camí de sorra matinal. Estava prop de la via del tren al costat del túnel de Montgat. El matí era fred i el gat s'escalfava amb un poc de raig de sol.

A prop d'ell n'hi havia un altre que travessava les vies del tren. Gairebé no vaig tenir temps de veure'l; per això no surt a la fotografia.

Un dels meus primers contactes amb els gats va ser a l'any 1968, quan vivia a Sants a casa de la meva tia. Cada diumenge anàvem a dinar a casa del meu cosí , que era molt més gran que jo i després de dinar sempre em quedava a enraonar i passar el diumenge amb la filla del meu cosí que teníem una edat més similar.

Com em trobava sol a la ciutat i tenia molts pocs amics , manllevava els amics de la meva cosina i així passava el diumenge amb bona companyia. Un dels dies ens vam reunir a una casa del barri del Clot i mai se m'ha oblidat.

La filla de la casa , una noia molt bonica que em deixar bocabadat, es deia Cecília, ens va fer entrar a la cas i.... Mai en ma vida he vists tants gats junts. a la sala que vam anar estava dividida en dues parts i separada per una reixa. Els gats es trobaven damunt del sofà, de les butaques, de les cadires, per terra ... Em van explicar que a la nit els tancaven a l'altre costat de la reixa i durant el dia els deixaven conviure amb la família. Tots els gats estaven llustrosos i pacífics. No sé perquè mai més vam tornar a aquella casa i això que jo em moria de ganes de poder veure un altre cop a la Cecília.