Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

divendres, 12 de març de 2010

LA CASA DELS GATS



Aquest gat que veieu tot arraulit el vaig veure el dimecres dia 10 quan tornava del meu camí de sorra matinal. Estava prop de la via del tren al costat del túnel de Montgat. El matí era fred i el gat s'escalfava amb un poc de raig de sol.

A prop d'ell n'hi havia un altre que travessava les vies del tren. Gairebé no vaig tenir temps de veure'l; per això no surt a la fotografia.

Un dels meus primers contactes amb els gats va ser a l'any 1968, quan vivia a Sants a casa de la meva tia. Cada diumenge anàvem a dinar a casa del meu cosí , que era molt més gran que jo i després de dinar sempre em quedava a enraonar i passar el diumenge amb la filla del meu cosí que teníem una edat més similar.

Com em trobava sol a la ciutat i tenia molts pocs amics , manllevava els amics de la meva cosina i així passava el diumenge amb bona companyia. Un dels dies ens vam reunir a una casa del barri del Clot i mai se m'ha oblidat.

La filla de la casa , una noia molt bonica que em deixar bocabadat, es deia Cecília, ens va fer entrar a la cas i.... Mai en ma vida he vists tants gats junts. a la sala que vam anar estava dividida en dues parts i separada per una reixa. Els gats es trobaven damunt del sofà, de les butaques, de les cadires, per terra ... Em van explicar que a la nit els tancaven a l'altre costat de la reixa i durant el dia els deixaven conviure amb la família. Tots els gats estaven llustrosos i pacífics. No sé perquè mai més vam tornar a aquella casa i això que jo em moria de ganes de poder veure un altre cop a la Cecília.

10 comentaris:

  1. Doncs sort que els tancaven per la nit, perquè jo què tinc tres gats i ara que fa fred tenen el costum de dormir amb mi dins del llit, la qual cosa de vegades resulta molt incomoda.

    ResponElimina
  2. Ernesto,
    I el pis aquest no atufava una mica amb tants gats? Recordo una situació semblant (amb gats i gossos) i allò era al·lucinant!

    ResponElimina
  3. Els gats a mi m'haurien tocat la pera, tanta cosa peluda junta, però em sap greu que no tornessis a veure a la Cecília, que tenia un nom de cançó de Simon & Garfunkel, i potser per això me la imagino amb un toc jipi, gats inclosos.

    ResponElimina
  4. L'amor que tens ara als gats pot venir del precedent de relacionar-los amb la tal Cecilia?

    Com pots veure psicoanalitzant, com amb altres coses soc un desastre!

    ResponElimina
  5. Carles, quina sort tens de poder conviure amb tres gats, però cuida que no et criin dins del llit. ha, ha, ha,

    ResponElimina
  6. Galderich, estava tan al:lucinat amb la cecília que no vaig sentir cap més olor sinó la seva.

    ResponElimina
  7. Leblansky, són coses de la vidaa. Això em va passar per tenir amics manllevats

    ResponElimina
  8. Carme, la meva memòria sempre em fa males passades. Va haver un temps que confonia la cantant Cecília amb la Cecília dels gats.

    ResponElimina
  9. ...traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    TE SIGO TU BLOG




    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...


    AFECTUOSAMENTE:
    ERNESTO


    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE LOVE STORY, CABALLO, LA CONQUISTA DE AMERICA CRISOL.

    José
    ramón...

    ResponElimina
  10. Gràcies José Ramón, Benvingut al meu bloc. Estic molt agraït a aquests poemes que m'han enternit el cor.

    ResponElimina