Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

divendres, 5 de març de 2010

GAT DE TEULADA (2)

gat japonès

La Norma en pic arribava el bon temps ja no parava quieta a la meva habitació. És passava el dia per damunt de les teulades.

Jo mirava per la finestra i la veia tota estirada i pacífica damunt de les teules de la casa veïna, deixant-se escalfar pel sol de la primavera; les orenetes volejaven a prop d'ella i se les mirava de forma displicent i de cop: Zasssss¡¡¡ Oreneta que queia sota les seves urpes i amb les dents clavades.

Quan jo sortia de casa, ella m'acompanyava un bon troç de camí fins que s'acabaven les teulades,( mai va baixar al carrer). Quan tornava a casa, ja la veia que m'esperava i tots dos arribàvem junts , ella per dalt de les teulades i jo per baix, pels carrers del poble. A casa meva ja sabíen que arribava. La Norma s'encarregava de avisar-los.

Tot anava bé amb bona pau i harmonia fins que.....Un dia a la nit , en tornar a casa i voler-me posar al llit... Què veig¡¡¡

La gata i els seus cadells recent nascuts s'havien apoderat del meu llit i allí estaven sota el llençols i el parament brut de la placenta de la mare. Impossible ficar-se al llit.

Vaig haver de dormir a l'estora.

8 comentaris:

  1. En una circumstància així, què has de fer si nó?

    ResponElimina
  2. El més impressionant del teu relat és això que dius que la gata mai va baixar al carrer. Devia ser una mena de Còsimo, el baró rampant, en versíó felina, haw, haw!

    ResponElimina
  3. Galderich aquesta circumnstància va refredar una mica la meva relació amb la Norma.

    ResponElimina
  4. Leblansky la gata ho tenia tot a dalt de les teulades, menjar, dormir, companyia... Perquè havia de baixar?

    ResponElimina
  5. Els gats són així, si ho va fer al teu llit és per què et considerava un dels seus.

    ResponElimina
  6. Carles, aquesta gata i jo estàvem molt units. Qui es disgustà més va ser ma germana que va haver de netejar els llençols, matalàs,...

    ResponElimina
  7. M'agraden molt les històries que contes de la teva gata Norma, pel que dius era una gata fantàstica, d'aquelles que ja no hi ha.

    ResponElimina
  8. Miau. La Norma ha estat la gata que millor m'ha tractat.

    ResponElimina