Aquesta cala crida l'atenció pels colors vius i lluminosos que hi ha a l'entrada i ens convida a entrar. Te n'adones de seguida de la frase escrita per un noia naturista de Montgat, anomenada Naiara . Quin nom més poètic el de Naiara. Un nom que ens transporta a indrets llunyans i ens convida a somniar. A l'hivern de l'any 2009 el mar amb els seus temporals , va deixar la cala sense un gra de sorra. Aquell paradís de sol i arena havia desaparegut. Només es podia prendre el sol enfilats en roques i sense poder-se banyar ni nedar.
En quedar-se sense sorra la cala , han deixat compartir la platja de la barca L'Altra Maria, de manera que ara conviuen els partidaris de la platja nudista i els partidaris de la platja tèxtil.
Per fi la Natura amb els seus embats de mar , deixant sense sorra i convertint una petita cala en un escullera de rocam, ha fet que puguin conviure tots els banyistes sense cap diferència. Ja no hi ha cap ghetto de nudistes a Montgat.
Si encara tindrem un bloc hiperpoètic! I jo "con estos pelos"!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGalderich, el camins de sorra són llocs a prop de casa, en el quals cada dia surto a caminar.
ResponEliminadoncs quina sort que la natura hagi forçat allò que hauria de ser :) Algun dia, potser ...
ResponEliminaLa natura ha forçat la naturalitat que ja hauria d'existir de bon començament!
ResponEliminaI tu, Ernesto com fas els reportatges, nu o amb roba? He,he.
Clidice, Benvinguda al meu bloc.
ResponEliminaNo hi haurien d'haver platges nudistes ni tèxtils. Cadascú es banyi com li sembli.
Carme, aquest reportatge l'he fet ara a l'hivern. La cala està deserta i el fred no convida a estar nuet. Ha, ha, ha,
ResponEliminaNo sé quin "Senyor" porta el negociat dels grans horitzons (perquè amb això del tripartit ja m'he fet un embolic), però volia agrair-te Ernesto la teva intercessió amb les llonganisses (i perdona per l'off-topic que, ara me n'adono, fins i tot es podria interpretar amb dobles sentits).
ResponEliminaLlonganisses, platges nudistes... Allau, ho has posat massa fàcil! No entro en el joc!
ResponEliminaAllau, Benvingut al meu bloc.
ResponEliminaLes "llonganisses de pasqua" han pogut arribar gràcies a la intercessió de'n Leb ,que sempre es preocupa dels seus amics.
Es un lloc per deixarse anar amb la ment, per desconectar, es el meu raco, salutacions.
ResponEliminaÉs una pena! Jo solia anar a prendre el sol a aquesta platja, i era un plaer banyar-te amb la naturalitat de no portar res a sobre. Ara està bruta a causa que els pescadors "domingeros" deixen tot el que porten. El que deia: Una pena ...
ResponEliminaLa cala ara s´ha regenerat naturalment i hi ha més sorra que mai. Està fanàstica per pendre el sol (banyar-se és potser massa aviat) i no hi ha la quantitat de pedres que hi havia, en resum una petita maravella,en el meu estimat Maresme
ResponEliminaJo hi solia anar fa unas anys a Cala Naiara, abans de que el mar s'empassés la sorra. És una alegria saber que s'ha regenerat. Abans es podia aparcar al cantó de les escales de baixada, però els darrers cops que hi vaig anar van bloquejar l'entrada pels cotxes. Algú sap si es pot aparcar al cantó? Gràcies
ResponEliminaCala Naiara ha mejorado mucho este año! Podéis ver las imágenes en su página http://www.facebook.com/pages/Cala-Naiara-Playas-de-Montgat-Barcelona-Espa%C3%B1a/367139820015887
ResponEliminacala naiara es una playa naturista que a la Sra Alcaldesa no le gusta porque tiene gran éxito de público. Ha ordenado borrar los cuadros artísticos que con esmero había pintado Pauli.... Es vergonzoso que gente que se llama a si misma progresista actúe como vulgares talibanes...
ResponElimina