Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

divendres, 19 de març de 2010

RAMONA

Dijous dia 18 de març vaig sortir prompte de casa per anar de visita a les Terres de Ponent. Feia temps que no veia la meva germana i també tenia desitjos de sentir olors de terra endins.

Quan tornava després de dinar vaig tornar per Balaguer i quan el meu cotxe va passar per la riba dreta del riu, em va venir el record del curs que vaig estar a l'internat de les Escoles Pies treballant de "ayo", i de com el pare Joan tenia per costum cada matí al despertar-nos posar música de discs antics per fer més amè l'hora de llevar-nos i d'anar a les dutxes.

Una de les cançons que mès vaig sentir en aquella temporada va ser aquesta.

4 comentaris:

  1. Quines fotos més boniques de la Dolores! I la cançó m'ha sorprés; com que no la coneixia, m'he imagiant que seria en castellà, i veig que no. El tal pare Joan devia tenir bon gust musical, perquè en molts llocs el que sonava eren coses com "Si madrugan los arqueros" i fatxades militaroides així.

    ResponElimina
  2. Sentir això fa venir ganetes de tot, menys de llevar-se!!
    Jo crec que aquest pare Joan estava enamorat i era la seva manera de proclamar-ho. Hores d'ara seria dels capellans que abandonen el celibat !

    Però que novelera em fas posar, Ernesto, deu ser que és divendres.

    ResponElimina
  3. Leblansky, entre el "padre" Joan i a mi que m'agrada la musica dels anys 30 . M'ho vaig passar força bé.

    ResponElimina
  4. Carme, la música d'aquesta cançó fa posar a tothom molt romàntic.
    A mi em pot fer saltar les llàgrimes.

    ResponElimina