Dijous dia 18 de març vaig sortir prompte de casa per anar de visita a les Terres de Ponent. Feia temps que no veia la meva germana i també tenia desitjos de sentir olors de terra endins.
Quan tornava després de dinar vaig tornar per Balaguer i quan el meu cotxe va passar per la riba dreta del riu, em va venir el record del curs que vaig estar a l'internat de les Escoles Pies treballant de "ayo", i de com el pare Joan tenia per costum cada matí al despertar-nos posar música de discs antics per fer més amè l'hora de llevar-nos i d'anar a les dutxes.
Una de les cançons que mès vaig sentir en aquella temporada va ser aquesta.
.jpg)
Quines fotos més boniques de la Dolores! I la cançó m'ha sorprés; com que no la coneixia, m'he imagiant que seria en castellà, i veig que no. El tal pare Joan devia tenir bon gust musical, perquè en molts llocs el que sonava eren coses com "Si madrugan los arqueros" i fatxades militaroides així.
ResponEliminaSentir això fa venir ganetes de tot, menys de llevar-se!!
ResponEliminaJo crec que aquest pare Joan estava enamorat i era la seva manera de proclamar-ho. Hores d'ara seria dels capellans que abandonen el celibat !
Però que novelera em fas posar, Ernesto, deu ser que és divendres.
Leblansky, entre el "padre" Joan i a mi que m'agrada la musica dels anys 30 . M'ho vaig passar força bé.
ResponEliminaCarme, la música d'aquesta cançó fa posar a tothom molt romàntic.
ResponEliminaA mi em pot fer saltar les llàgrimes.