UN ANEGUET VIATGER (1)

Ànec trobat davant d'una botiga de joguines a la Rambla Prim

Era l’any 1972, una primavera en el Corte Inglés. Aquests magatzems van patrocinar un concurs de vaixells de paper. En aquell temps em dedicava a donar classes de Primària i vaig proposar als alumnes de participar en el concurs de vaixells. Tots es van entusiasmar , així que ens vàrem posar tot seguit a treballar amb diferents classes de paper , llapis , colors, tisores i pegament ; tots ens vàrem dedicar a fer retallables i muntar vaixells a quin millor.

Al cap d’uns dies ja teníem un gran estol de diferents tipus de vaixells:barquetes de pesca, vaixells de vapor, caravel•les, portaavions, destructors, ... fins i tot vam aconseguir recrear el Titànic.

Amb tota la quantitat de vaixells de paper ens dirigírem als famosos magatzems de la plaça Catalunya. Cercant el lloc on havíem d’entregar tot el nostre estol, els nens que m’acompanyaven van veure uns aneguets vius, tots groguets, que els tenien a la venda i es varen quedar bocabadats mirant-los: “ Ernesto, compra’ns un aneguet per la classe” . “ El cuidarem molt bé entre tots”.Jo era molt jove i davant d’aquelles pregàries d’aquells xiquets vaig caure en la temptació i vaig comprar un aneguet d'aquells per la classe.

Així una vegada vam entregar els vaixells al magatzems i aplegàrem a l’escola amb l’aneguet, tota la mainada que es trobava a l’escola ens van rebre amb una gran alegria en veure que arribàvem acompanyats.

Vàrem fer torns per cuidar l’animaló i cada dia un xiquet se l’emportava a casa . Després quan tronava a l'escola, l’aneguet participava de totes les activitats escolars, jugava al patí amb els alumnes, estava a clase al seu lloc assignat , potser fins i tot diria jo que era el ser viu que més atent estava i el que escoltava amb més afició tot el que es deia.

Pels caps de setmana vam fer llistat per saber a quina casa estaria hostatjat , va venir la Setmana Santa i se'n va anar de vacances a casa d'un alumne. Tothom volia tenir l'aneguet a casa. Jo estava cofoi, tot anava molt bé, no m'havia de preocupar de res; l'aneguet anava canviant el plomatge i passava del color groc intens a un color blanc i s'anava poblant de plomes cada vegada més llargues, cada dia es feia més gran i ja començava a no estar-se quiet al cabàs que li teníem assignat.

Va arribar el mes de juny i amb ell el final de curs i.... tots els nois i noies van marxar de vacances i ningú se'n recordava d'emportar-se el pobret ànec de vacances i jo veia desesperat com l’aneguet es quedava sol a classe. Només quedàvem ell i jo . Què podia fer? Me l’havia d’endur a casa? Em tindria lligat tot l’estiu? Havia d’anar de viatge de vacances amb ell?...