L'ANY PASSAT A MARIENBAD

Una de les meves pel·lícules mítiques d'un dels meus directors mítics . L'ANY PASSAT A MARIENBAD de Alain Resnais. Film que vaig visionar potser més d' onze vegades en la seva estrena. Moltes d'elles acompanyat per amics . Després comentàvem la pel·lícula. Totes les vegades les vaig visionar al cinema; buscant les diferents sales on estava programada la pel·lícula. Costava de trobar , perquè va ser una cinta poc comercial. Encara avui dia es pot dir que és una obra mestra.

¿Què és el que em va fer moure a visionar tantes vegades una pel·lícula tant lenta, amb uns jardins de perfecta geometria, una veu en off que es passa la major part del film descrivint el que l'espectador està veient. Una monotonia relaxant , a la vegada laberíntica , angoixant , sense sortida, atrapat dins de la pel·lícula , sense poder sortir?

Hi havia una fet de la pel·lícula que em va captivar totalment . Un joc. Un joc de palets o de cartes que em va tenir absorbit durant forces anys. Sempre volia jugar-hi. A vegades en un banc de la Rambla de Badalona, altres a un bar , a una cafeteria , a casa... Quan els cambrers em veien ja amagaven els escuradents , els companys s'amagaven de mi.

Aviat em vaig quedar sense contrincants , era tant el que vaig interioritzar aquest joc que encara avui dia no he trobat ningú que em pugui guanyar.

Fixeu-vos bé en l'escena a veure si sou capaços de guanyar-me. En quan us vegi començarà el joc.