Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dimecres, 10 de març de 2010

L'ANY PASSAT A MARIENBAD






Una de les meves pel·lícules mítiques d'un dels meus directors mítics . L'ANY PASSAT A MARIENBAD de Alain Resnais. Film que vaig visionar potser més d' onze vegades en la seva estrena. Moltes d'elles acompanyat per amics . Després comentàvem la pel·lícula. Totes les vegades les vaig visionar al cinema; buscant les diferents sales on estava programada la pel·lícula. Costava de trobar , perquè va ser una cinta poc comercial. Encara avui dia es pot dir que és una obra mestra.


¿Què és el que em va fer moure a visionar tantes vegades una pel·lícula tant lenta, amb uns jardins de perfecta geometria, una veu en off que es passa la major part del film descrivint el que l'espectador està veient. Una monotonia relaxant , a la vegada laberíntica , angoixant , sense sortida, atrapat dins de la pel·lícula , sense poder sortir?

Hi havia una fet de la pel·lícula que em va captivar totalment . Un joc. Un joc de palets o de cartes que em va tenir absorbit durant forces anys. Sempre volia jugar-hi. A vegades en un banc de la Rambla de Badalona, altres a un bar , a una cafeteria , a casa... Quan els cambrers em veien ja amagaven els escuradents , els companys s'amagaven de mi.

Aviat em vaig quedar sense contrincants , era tant el que vaig interioritzar aquest joc que encara avui dia no he trobat ningú que em pugui guanyar.

Fixeu-vos bé en l'escena a veure si sou capaços de guanyar-me. En quan us vegi començarà el joc.

6 comentaris:

  1. Elegant i estètica pel·lícula, quasi tant com inquietant sembla.
    A la trobada del cous-cous, et farem fer una demostració i passar la prova del joc amb palets

    ResponElimina
  2. Carme , serà tot un plaer poder degustar un couscous amb la teva companyia i demostrar la meva valia en aquest joc.

    ResponElimina
  3. Gràcies Ernesto, saps molt bé que és un plaer compartit !
    Els palets corren al meu compte!
    Serveixen escuradents, oi?

    ResponElimina
  4. Carme, gairebé sempre he utilitzat els escuradens de la cafeteria. Per això quan em veien, els camarers corrien a amagar els escuradents.

    ResponElimina
  5. Haw, haw! Ernesto, sabia d'algunes de les teues aficions, però d'aquesta no en tenia ni idea. Molt bona!

    ResponElimina
  6. Leblansky, tota la meva vida està basada en les pel·lícules de cinema. M'agrada viure les escenes cinematogràfiques i aprendre els jocs cinèfils.

    ResponElimina