Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dijous, 11 de març de 2010

EL FINESTRÓ


Finestró.- m. Port eta exterior d'una finestra. / Batent, generalment de fusta, que serveix per a tapar la part vidriada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc. (diccionari IEC, 1995)

Avui dia a les construccions de cases noves ja no s'utilitzen els finestrons, porten persianes americanes, però en la meva infantesa vivia en una planta baixa i les finestres tenien finestrons, per poder enfosquir la sala.

Quan estava malalt era quan m'ho passava més bé. Em deixaven sol a l'habitació i amb els finestrons tancats de forma que només entrava un minúscul raig de llum.

L'habitació donava a un carrer prou concorregut i les ombres de les persones, els carros i altres vehicles quedaven reflexats al sostre de l'habitació. Jo quedava sorprès i meravellat i seguia els itineraris d'aquells objectes reflexats com si fos un filmació.

Quan més m'agradava era quan havia plogut i el carrer quedava enfangat i amb tolls d'aigua. Quan això ocorria i sortia el sol al matí podia veure al que anava en bicicleta, el que caminava de pressa a la feina, la dona amb el cistell de la compra, el carro del drapaire , etc .. en colors i complet ament definit. Aquest principi de la càmera fosca em sorprenia gratament. Aleshores si que ho gaudia.

6 comentaris:

  1. Uf, a casa hi havia els porticons interiors. Així, quan es controlava la llum no calia sortir a l'exterior i que una ventada obrís o tanqués el porticó!

    ResponElimina
  2. A mi el que m'agradava i em sorprenia més era la pols que es quedava sostinguda a l'aire, i que es veia al llarg de tot el raig de sol que entrava pel finestró.

    ResponElimina
  3. Galderich, quins temps de records aquells

    ResponElimina
  4. Leblansky a mi també m'agradava veure la pols sostinguda.peò les imatges reflexades només les veia quaan estva malalt al llit.

    ResponElimina
  5. Aiii, la infantesa !
    La mesura per saber si creixia, era arribar amb molt d'esforç a la balda del finestró !
    El tema de la pols sostinguda, sembla que és del gust tothom, eh!

    ResponElimina
  6. Carme, ja veus com a tots ens agrada el finestró. Malgrat això l'hem abandonat.

    ResponElimina