LA NOVA PORTA DE LA TORRE ARNÚS

L'entrada de la Torre Arnús

L'entrada sense porta en el mes de maig

Quan vaig fer la descripció dels jardins de la Torre Arnús el passat més de maig vaig explicar la pèrdua de la porta.

La porta forjada que va desaparèixer no s'ha tornat a trobar, ho han solucionat en una porta de ferro molt gran pero sense la bellesa dels forjats. Ha quedat millor l'entrada i l'han fet més alta , potser per compensar la manca de la qualitat del treball.

Esperem que aviat poguem gaudir d'aquesta entrada majestuosa a la Torre Arnús.

CA L'ARNÚS (5) EL JARDÍ ROMÀNTIC

El torreó del llac

Riba del llac

Un dels ponts per creuar el llac

Un altre pont

Reflexe del torreó al llac

La part més important del parc de Ca l’Arnús és la que correspon al jardí romàntic que correspon a la part més alta del finca i a l'entorn d'un llac artificial per a poder passejar en barca. Aquest és un espai de silenci i que et transporta a un món de conte de fades. Es troba a tocar de l'autopista i m'han dit que es nota un xic el sorroll dels cotxes, la veritat jo no els sento i em deixo embriagar per la vegetació centenària i m'assec en un banc solitari que hi ha i escolto el ocells, el creixement de l'herba, el xapoteig dels peixos.... Actualment no hi ha cap barca, però anys enrere i quan els últims hereus descendents de D. Evarist Arnús hi vivien, tenien una barca de rems per poder navegar sota les ombres dels grans arbres i el silenci de l’entorn.
De moment encara podem gaudir del silenci del parc, no està poblat de visites ni de nurseries. Encara estan els obrers treballant en la rehabilitació de les difernets parts del Parc i van obrint el pas segons van acabant. No fa gaire temps que han obert el jardí romàntic , després que han rehabilitat els ponts i les edificacions que hi formen part..
En la vegetació abunden els eucaliptus que són altíssims , una gran varietat de palmeres totes molt altes ; els plàtans centenaris on podem veure alguns que semblen de jardí habitat per follets, formant grutes i amagatalls en l’escorça. També podem veure una gran quantitat de xipresos formant el camí que ens porta des de el jardí de la glorieta fins al jardí romàntic.
Els bambús abunden a prop de les aigües , i de sotabosc podem contemplar una gran quantitat de galzeran, falgueres i la vegetació pròpia de ribera. L’extensió del parc té un total de 11 hectàrees ja que s’ha sumat el parc de Can Solei i així s’han unificat els dos. 3,5 hectàrees pertanyen a Can Solei i 7,5 hectàrees són del parc de Ca l’Arnús

Què hi fan al llac aquestes tortugues?

Per poder visitar Ca l'Arnús es pot entrar per la riera Canyadó o pel carrer Seu d'Ugell. Són les dues entrades habilitades.

Transport públic: En tren fins a Badalona i autobús BD4 , que wet deixa a la porta de la riera Canyadó.

Gairebé totes les línies d'autobús que passen per l'Ajuntamnet de Badalona et deixaran a prop del carrer La Seu d'Urgell, aquesta entrada dóna al Parce de Can Solei que és comunica amb el de Ca l'Arnús, com quan era tot una mateixa finca.

CA L'ARNÚS (4) : L'ESTACIÓ METEOROLÓGICA

La densa i alta vegetació del parc gairebé tapa l'estació meteorològica

Estació meteorológica del segle XIX

Penell

Rellotge i calendari perpetu

Termómetre y Barómetre

Detalle del pluviómetre anual

Pluviómetres diaris i anual.

L’estació meteorològica que hi ha al parc de ca l’Arnús és un important peça museística. Construïda l’any 1883, va ser una de les més innovadores d’Espanya i d’Europa. En un principi l'estació meteorològica és construí al costat del Teatre Líric de Barcelona, fundat pel mecenes Evaristo Arnú. Aquest teatre estava ubicat al Passeig de Gràcia entre el carrer Provença , el carrer Mallorca i el carrer Pau Claris. L’any 1900 enderrocaren el teatre i el fill de D. Evaristo, Emili Arnús, va desmontar la torre de l’estació meteorològica pedra a pedra i la va fer tornar a construir al jardí de la casa de Ca l’Arnús de Badalona.
Aquesta estació es pot visitar al parc de Ca l’Arnús i ha estat restaurada totalment el passat mes de novembre. Tot funciona.
Un pluviòmetre elèctric que indica les pluges de la setmana i les de l’any. Un termòmetre i un baròmetre tipus Bourdon. Un rellotge calendari perpetu, les fases de la Lluna , el penell i un carilló que podem sentir diferents músiques.

Per poder-ho veure millor he posat les fotografies de cadascú dels aparells de medició climàtica. Aquesta torre té la particularitat que es pot seguir la medició del elements climàtics des de la façana exterior.

Si ho voleu veure en visita guiada heu d'anar al Museu de Badalona i concertar-ho , així podreu entrar dins de la torre de l'estació meteorològica i veure el funcionament.

Torre de l'estació meteorològica ubicada en el lloc original. ( foto de l'enciclopedia Salvat trobada a internet)

CA L'ARNÚS (3) : D. EVARISTO

La inscripció que hi ha sota la'estàtua de bronze diu:

EXCMO. SR.

D.EVARISTO ARNÚS

HIJO ADOPTIVO DE BADALONA

Aquesta estàtua la podem veure a la Plaça Dr. Niubó de Badalona. Figura de bronze posada dalt d'un pedestal. Foneria Vda. Cabot e Hijos. Barcelona 1891

Don Evaristo Arnús i Ferrer és un personatge digne de la Febre d’Or de Narcís Oller, i també podria representar l'especulació que explica Eduardo Mendoza en la sevanovel·la la Ciudad de los Prodigios.

D. Evaristo neix l’any 1820 fill d’una família humil . L’any 1840 entra com a funcionari d’hisenda a l’Ajuntament de Barcelona, al cap de pocs anys ja el veiem com un seriós corredor de Borsa. .
El 1852 ja inaugurà la casa de Banca i es convertí en una de les més prestigioses de la ciutat.
A la Llotja rebia el tractament de Don Evaristo. Per això no he volgut catalanitzar el seu nom, ja que només l'he vist escrit en castellà..

D’ideologia liberal, la seva norma era “ Comprar barat , esperar el millor moment , vendre car” . No arriscava en crèdits ni en empreses de gran risc. Les seves accions eren de renda fixa i principalment en Ferrocarrils. Va participar activament en la especulació immobiliària de l’eixample de Barcelona i també va participar en l'eixample de Madrid.
Va comprar els “Campos Eliseos” de Barcelona , on construí el 1881 el Teatro Lírico-Sala Beethoven que va tenir un gran prestigi, en aquest teatre Líric va construir la primera estació metereológica . Anaven les primeres figures de sarsuela i òpera ,va competir inclús amb el Liceu. És convertí en protector de les Arts .

Va ser també senador vitalici i només participava activament quan tocaven els seus afers com les accions del ferrocarril.

Morí l'any 1890. Va deixar la seva herència a mans del seu nét , en veure que el seu fill no li interessava el negoci de la Banca.

Bust de D. Evaristo Arnús . Casa del Parc de Ca l'Arnús

L’any 1859 comprà en Subhasta pública 7,5 hectàrees de terreny de la finca agrícola de Can Solei de Badalona.
En aquesta propietat va construir uns jardins romàntics i unes edificacions propis d’una reina. Jardins que es passejaren Mossèn Cinto Verdaguer, el qual estava entusiasmat de la caseta de la mina, situada ala part alta de la finca. També en ocasió de la inauguració de l’Exposició Universal de 1888 s`hostatjaren la reina regent Maria Cristina i el seu fill Alfons XIII.
Per haver estat la Reina regent a Badalona li va donar el tractament a la ciutat de Excel•lència.
D. Evaristo en les Festes populars de Badalona deixava entrar al poble als Jardins. L’any 1884 el van fer fill adoptiu de Badalona

Retrat de D. Evaristo ( Enciclopèdia Catalana )

CA L'ARNÚS (2) : EL JARDÍ DE LA GLORIETA

Passeig dels plàtans

Juny de 1959, ella tenia 13 anys ,era la germana del meu millor amic. Hi anava moltes vegades a casa seva a berenar i ella sempre estava allí. Me la mirava amb ulls tendres ... quan es creuaven les mirades... em posava vermell...ella somreia i jo... era massa tímid per dir-li alguna cosa.

Gruta i font

Tot just havia començat a treballar a un fàbrica tèxtil. Era l’aprenent i em tocava fer el que em manaven, quan venia l’hora d’esmorzar, anava a buscar el vi pels manyans i encarregats de la fàbrica a una bodega a prop d’on vivien els meus amics. Algun dia ens creuàvem ella i jo, passava pel costat d’ella tot avergonyit a causa meu uniforme de la fàbricac i ella, vestida com tota una senyoreta de casa bona, mirava la meva roba de treball i em deia somrient: “ Sembles un trinxeraire” , i de veritat que ho semblava , vestit amb la meva granota blava i amb borra del cotó de les màquines. Els colors em pujaven i... gairebé sense dir res, seguia el meu camí

Glorieta

Un dia del mes de juny i mentre berenva a casa seva , la mare del meu amic em va convidar per anar a Ca L’Arnús a la cloenda del curs de l’escola de ballet de la meva estimada Mercè. Ella es mostrava feliç perquè hi anava.

Venus Púdica

El dia assenyalat em van venir a buscar a casa amb el cotxe del pare, un Renault Gordini, jo em vaig vestir amb la meva millor roba i tot clenxinat hi vaig pujar tot cofoi i esperançat .
Era la primera vegada que entrava als jardins de Ca l’Arnús . Les vegades que hi havia anat a buscar aigua sempre trobava la porta tancad. Per fi sabria que hi havia darrere aquella porta tancada del jardí.

Hèrcules

Arribàvem que ja era fosc, unes llums il•luminaven el passeig de plàtans fins arribar al jardí de la glorieta, una esplanada amb un arbrat de plàtans , on hi havia unes cadires per a poder seure el públic assistent. A un costat la glorieta amb l’orquestra i al fons un escenari format per la gespa verda brillant i dues estàtues gregues il•luminades .... a l’entorn de les estàtues estava la millor ballarina que he vist en ma vida... La Mercè. Ha estat la millor sessió de ballet que he presenciat. Des de les hores m'ha agradat el ballet clàssic.

Actualment em passejo moltíssims dies i em deixo transportar pel silenci i la quietud de les aigúes dels seus llacs. (Ja els mostraré un altre dia)

Les estàtues segurament son originàries de l'ornamentació del Teatre Líric de Barcelona

Porta escapçada

Aquesta és la porta principal , aquesta porta era molt més senyorial, com la majoria de les portes de jardí privat, amb les dos pilones mes altes i un gran porta de ferro. Quan l'ajuntamnet expropià la propietat van començar a fer obres i un camiò trenca una pilona. la solució que vàren donar va ser trencar l'altra pilona i així quedava igualada la porta. Cada dia que passo per davant em recorda la ineptitut consistorial.

A vegades em pregunto : On ha anat a parar la porta fojada de ferro?