Aquesta setmana m'he dedicat a veure des de casa el mar encrespat i amb onades grandioses. El vent ha esta fort i els núvols han enfosquit el dia. He pogut caminar poc a la vora del mar. M'he passat la setmana viatjant en transport públic: autobús de Badalona i metro.
Cada dia m'agrada més el viatge subterrani. És el transport que em dóna una pau interior , puc llegir, pensar, somniar, observar la gent, els gestos, les mans... .Cada individu una història .Quantes històries podem reviure en un viatge en metro.
.jpg)
Sobre les onades encrespades hi estic d'acord. Sobre el tema del Metro hi discrepo més.
ResponEliminaGalderich el món subterrani és el meu lloc predilecte per llegir , pensar , somniar, observar i tenir complicitats. Un somriure, una paraula amable, un gest tendre, un alè sincer...
ResponEliminaEp!!! si tu vius als edificis Sant Jordi, quines bones vistes...
ResponEliminaSi Carles . Ho has endevinat , visc als Edificis Sant Jordi.
ResponEliminaBoniques les onades, sort que a l'alçada que estàs per molt temporal que hi hagi, dificil que t'arribin.
ResponEliminaD'això em salvo Miau. Si estés més a prop de terra poder m'agafaria por.
ResponEliminaCoincideixo en el tema del metro, m'agrada quan romàntic i positiu ho descrius!
ResponEliminaEn el metro ens podem recrear pensant mil històries dels viatgers més propers i entrecreuar mirades i somriures amb complicitat, quan t'adones que també ells, estant fent el mateix amb tu!
Gràcies Carme. Cada dia vaig a Barcelona amb metro i a les hores que va més buit i la veritat m'ho passo molt bé.
ResponElimina