Llum d'oli ( xinxeta segons l'àvia) , S'utilitzava per il·luminar les ànimes dels sants i dels avantpassatsPer motius de feina del meu pare, tota la meva família es va traslladar d'un poblet de Lleida a la ciutat de Badalona , quan jo només tenia sis anys.
El meu pare era encarregat de fàbrica tèxtil, en aquell temps l'encarregat principal d'una fàbrica era la mà dreta del director i normalment vivien ell i tota la família en una casa propietat de la mateixa fàbrica . Per aquesta causa vam anar a viure a un casalot gran i feréstec . amb patí exterior, soterrani grandiós, i portes immenses..
Eren els anys 50 , a les postrimeries de l’època de l’estraperlo, encara hi havia la cartilla de racionament, la qual no donava suficient alimentació per les cinc boques que érem a casa. El meu pare algun dissabte que no treballava agafava el tren i anava a algun poble del Vallès a comprar oli, pa, carn , verdura... i la meva mare, la padrina, la meva germana i jo ens quedàvem a casa esperant-lo.
Molts dies es feia fosc i el meu pare encara no tornava, la llum de la casa era molt minsa, aleshores tots quatre ens recollíem en una sala a la llum d’una xinxeta o llumeneta d’oli i l’àvia que era la que més sabia d'oracions i encanteris començava a resar:
Avui és el dia,
Avui és el mes,
El Vicenç fora de casa és.
Avui és el mes,
El Vicenç fora de casa és.
Els àngels que l'acompanyen són trenta tres
La seva sang que no sigui derramada.
La seva sang que no sigui derramada.
La seva carn que no sigui matxucada.
La capa de sant Joan
l’abrigui darrere i davant.
La capa de Sant Pere
La capa de Sant Pere
l’abrigui davant i darrere.
El "manto" de la Verge Maria
l'abrigui de nit i de dia.
Gloriós Sant Antoni
Gloriós Sant Antoni
Gloriós Sant Rafel
Ens guardi de prendre mal.
Amen
I tot això entre les ombres allargassades i el silenci abassegador d’aquell casalot aïllat del món i a la meva ment se’m formaven imatges angunioses del meu pare mort en baixar del tren i el seu cap matxucat i en un toll de sang. Les llàgrimes em saltaven i no estava tranquil fins que ja de negra nit el meu pare carregat i somrient obria la porta tot feliç amb els aliments adquirits ves a saber a quin preu.
I tot això entre les ombres allargassades i el silenci abassegador d’aquell casalot aïllat del món i a la meva ment se’m formaven imatges angunioses del meu pare mort en baixar del tren i el seu cap matxucat i en un toll de sang. Les llàgrimes em saltaven i no estava tranquil fins que ja de negra nit el meu pare carregat i somrient obria la porta tot feliç amb els aliments adquirits ves a saber a quin preu.
Han passat els anys i no puc esborrar de la meva ment aquesta part tètrica d'aquella oració.
.jpg)
Brutal! M'has fet recordar els encanteris que estan documentats a les actes de la Inquisició sobre bruixaria i que tots més o menys deien eren pregàries semblants.
ResponEliminaJa veig que el tema de bruixot et ve de lluny...
si vens de Lleida, xiquet, no m'estranya gens ni mica la situació. Recordo algunes padrines ... uf! :)
ResponEliminaCertament aquestes coses marquen de per vida a un nen sensible com tu. Feien esporuguir de debò! Només com recordes tota l' oració al peu de la lletra, ja ho demostra prou !
ResponEliminaGalderich , la meva "padrina" en sabia molt de mals esperits. Persona de missa diària.
ResponEliminaClídice la meva "padrian era nascuda a l'any 1877. No sabia llegir , però si moltíssimes oracions.
ResponEliminaCarme, recordo moltes més oracions. A més havia restriccions de llum i brasers.
ResponEliminaErnesto, a Xàbia la meua àvia tenia molt de costum de posar aquestes llumetes, que els hi deiem cresolets, i eren per a les animetes del purgatori.
ResponEliminaLeblansky, la meva àvia les tenia enceses sempre: per les ànimes del purgatori, pels seus avantpassats, per tots el sants en els que creia, per les persones del seu entorn, per la "capelleta" de la Sagrada Família uqe la passaven de casa en casa,....
ResponEliminaQuina oració tan truculenta! Ara entenc els pensaments que et debien assaltar després de sentir-la...i que encara la recordis! Gràcies per compartir-la! Carme.
ResponEliminaCarme eren anys de restriccions elèctriques, racionament i molt de poder de l'església i la meva âvia era del segle XIX. Tot feia molta por.
ResponElimina