Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Petits plaers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Petits plaers. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 d’abril del 2010

LA CROQUETA


A casa la meva mare a vegades cuinava “croquetes de la reina”, per fer aquestes croquetes primer aprofitava una pit de pollastre rostit , a part amb brou feia un puré de patata natural ( res de puré maggi) i en una paella posava oli, ceba i afegia el puré barrejat amb el pollastre passat per la picadora.

Una vegada tenia la massa feta la deixava refredar i a continuació elaborava les croquetes passades per ou batut i farina de galeta. A mi aquest era un plat que em tornava boig. Sempre m’havien agradat les “croquetes de la reina” , aquell gust a pollastre i a ceba fregida. Normalment ens tocava quatre o cinc croquetes acompanyades d' escalivada.

Jo vaig haver d’abandonar el niu familiar per motius de feina i estudi , així em vaig trobar sol a la Gran Ciutat i sense croquetes.

Quan anava a un restaurant i veia croquetes , sempre en demanava, però no trobava el gust desitjat. O bé eren olioses amb olis rancis i refregits o tenien un gust a res. Al cap d’un temps ja vaig desistir de demanar croquetes i només esperava amb delit els caps de setmana que em podia retrobar amb la meva marona.

Un dia , quan menys m’ho esperava vaig conèixer una xiqueta molt bonica i que m’agradava molt.Vam començar a sortir. Uns dies anàvem al cinema , una altres al teatre... i ... passava el temps i cada vegada teníem més intimitat. Finalment li vaig confessar el meu delit per la croqueta de pollastre i ella es posà a riure i em convidà a dinar.

El diumenge aní a casa seva , vaig comprar un bon vi i uns bombonets . Arribo a la cita a l'hora en punt i ... m’esperava una font de croquetes . Les vaig provar i. .. semblaven tan bones com les de la mare. Quina il•lusió!!! La vaig omplir a petons i li vaig demanar la recepta
Ella tota amorosa i amb una veu cadenciosa em digué :

"Primer de tot has de tenir un pit de pollastre rostit o bullit de brou, desprès una ceba mitjana, farina , ou, llet i oli d’oliva. Ernesto el proper dia farem les croquetes junts". I així va ser com entre nosaltres va néixer el que podríem dir un amor gastronòmic amb orgasmes "palatius".

El procés d’elaboració de les croquetes és aquest per poder elaborar unes 28 croquetes.

1.-Piquem el pit rostit del pollastre i el reservem.
2.-Posem una tassa de cafè plena d’oli a una paella.
3.- Quan l’oli està calent afegim la ceba picada i deixem que es dori molt poc.
4.- afegim 3 o 4 cullerades soperes de farina i a continuació 2 gots d’aigua plens de llet.
5.- Afegim de seguida el pit de pollastre i podem posar una mica de nou moscada.
Sense deixar de remenar esperem que es formi una massa i la deixem refredar.
Una vegada la massa està freda o tèbia fem boletes i li donem forma de croqueta , les passem per ou batut i le arrebossem amb farina de galeta.
A continuació en una fregidora o una paella amb oli d’oliva calent les fregim i les posem en una font llestes per servir.

dijous, 4 de març del 2010

UN COUSCOUS DELICIÓS

Tajine

El passat divendres 26 de febrer vaig anar a degustar el couscous del restaurant Tuareg. És un restaurant de cuina marroquina on els propietaris són creients musulmans per la qual cosa no trobareu alcohol.

Plat de couscous
El couscous que vaig provar era de carn de vedella i verdures molt bo i a un preu econòmic. Tots els comensals de l'entorn eren argelins com els propietaris, Al cap d'una estona d'estar al restaurant i quan gairebé acabava el couscous va venir un client i amic del propietari que vam fer amistat el dia anterior. Em va recomanar un restaurant siri musulmà que ja ho comentaré un altre dia, en quan l'hagi visitat.
Leblansky prepara't a fer una excursió fins aquest restaurant a menjar una de les millors sèmoles.
Beguda a base de iogurt , ayran o laben
La beguda més adient per acompanyar el couscous és un beguda refrescant anomenada laben, la base de la qual és un iogurt salat i fresc. Aquesta beguda la trobem a restaurants turcs, marroquins, siris... I es pot comprar a una carniceria islàmica.
te verd amb menta i sucre

I res millor per concloure aquest bon àpat que un bon got de te verd amb menta i troç de coca de llanda feta de mel, fruits secs i sèmola.
Al que li agradi el couscous i vol estar en un ambient portuari i aventurer li recomano i molt aquest petit i senzill restaurant on trobareu un espai autèntic i sense sofisticacions.

dimecres, 17 de febrer del 2010

EL TE VERD


te verd al port esportiu de Badalona

Aquest mes de gener començava un nou pla de vida y em van venir una colla d'interrogants. Havia decidit abandonar el "cafè tallat", se havia convertit en un element avorrit i compulsiu. Calia trobar un altre beuratge que em poguès servir d'excusa per estar-me estones sense fer res, assegut en alguna cafeteria , llegir el diari, observar com la gent es mou...


Primer em van aconsellar de provar un "poleo menta". Em vaig adonar a l'instant del meu error. En el moment que veig arribar el cambrer amb un got transparent, ple d'aigua calenta i una espècie de cordeta que penjava per un costat. Uff! Vaig tenir unes esgarrifances que em vaig aixecar com un coet de la cadira, vaig pagar la consumició i fugi tan de pressa que encara es hora que torni.


No podia tenir més ensurts, calia estudiar bé el que calia demanar i que a més donés un aire de distinció.




Te verd amb menta al restaurant siri d'Urgell 43, Barcelona


Estava pensatiu. No podia preguntar a ningú quin era el millor beuratge per mí. A més quan preguntes tothom es creu qmb l'obligació de donar-te consells i si no els segueixes pots fins i tot perdre l'amistat.Ja tenia prou amb aquell "poleo menta" que em van aconsellar. Així que millor no preguntar.

Em vaig quedar mirant fixament el meu gat xinès i..... Ja està!!! Se'm va il·luminar la meva àurea i.... El beuratge que necessitava era el te.


te verd servit al restaurant Les Banderes, Badalona

Quin te havia de demanar? Tenim moltes classes de te. Cal demanar el te amb prou autoritat i sense dubtar. No pots anar a una cafeteria, saló de te o teteria i demanar un te. Et donaran una llista inacabable. No vull semblar un cagadubtes. Val més que m'ho estudii bé abans de demanar un te, si no vull semblar un passarell.

En primer lloc tot el te pertany a la mateixa planta camellia sinsis, L'origen és xinès Lü chà

Simplificant: el te el podem dividir en quatre grans grups: te negre , te blanc , te verd i te vermell.
El te negre és el te torrat. com el cafe torrefacte.
El te banc són els brots de la planta . ( massa fi)
El te vermell ha estat amb doble fermentació. d'aqui el seu color.
El te verd es la planta tal qual , com el cafè natural.

Quan vaig a una cafeteria , teteria, saló de té , etc... demano una te verd i no vull de cap manera cap altre, i a més sense floretes ni fuites del bosc.
Des de que prenc te verd m'he tornat més observador més interesant : la gent em mira amb molta distinció: Això si ,sempre exigeixo un bon servei.



te verd servit pel Restaurant xinès el castell de Via Laietana