Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

divendres, 24 desembre de 2010

LA TRONCA





Avui dia 24 de desembre a casa d'un petit poble lleidatà celebrem com cada any i seguint el curs dels canvis generacionals la nit de Nadal . Des que comença l'Advent el "padrí" tria un bon tronc que de moment s'estalvia d'anar a parar al foc de la llar, la "padrina" li posa una flassada al damunt i la deixen a un costa del foc perquè els néts li aportin trossos de pa sec, d'aquesta manera s'alimenta la "tronca " fins la vigilía de Nadal i en aquests moments precís ja estem preparant tota un quantitat de petites joguines i gormanteries perquè els xiquets més menuts de casa puguin gaudir d'una estona de joia donat bastonades a la tronca pugui "cagar" tot el que ha menjat .
A casa ho fem així i no tenim cap "tió" pintat de manera ridícula.
Les fotografies són d'un diorama dels Pessebres que podem veure a l'església de betlem de Barcelona.

dimarts, 21 desembre de 2010

SEQÜÈNCIA DE L' ÚLTIMA POSTA DE SOL DE LA TARDOR




Diumenge 19 a les 5,30 de la vesprada vaig començar a realitzar aquestes fotografies des de la terrassa de casa meva.
Era una forma de donar per acabada la foscor depriment de la tardor. A partir d'avui comença a allargar-se el dia i tornarem a sentir més optimisme envers el món.
PER NADAL UN PAS DE PARDAL!

dimarts, 14 desembre de 2010

EL PESSEBRE


Quan arribava la festivitat de santa Llúcia a casa meva començàvem a fer el pessebre i ens passàvem tot el dia col•locant les figuretes. Havíem de netejar-les i retirar les que s’havien malmès o trencat ( Ja que eren de fang). El cap de setmana anterior ja anàvem fins a la Creu de Montigalà cercant la molsa i atzavares petites per poder formar un paisatge català i tot nevat de farina.
Avui he passat per davant de la casa de quan era xiquet, les finestres estan iguals, el color de la façana segueix gris, per poc em veia a mi mateix mirant per la finestra, ben clenxinat i amb pantalons de golf; m’han vingut desitjos de trucar a la porta i entrar a veure si ja havia construït el pessebre, però segurament els nous habitants de la casa són uns éssers estranys i ens trobaríem en diferents plans d’existència això. Potser no podria sortir de l’atzucac en que em posaria. M’ha fet por i m’he quedat amb el record del pessebre i jo recitant a l’entorn de la cova petits poemes de Nadal, el braser escalfava el menjador i la meva àvia m’explicava històries del avantpassats.
Avui en Josep m’ha convidat a veure el seu pessebre que cada any el fa a damunt de la taula del menjador . Hi conviuen figures de fang de principis del segle XX i amb alguna de més propera. Ell sempre segueix la tradició i es va passar el diumenge dia 12 de desembre treballant fins a les tantes de la nit per poder tenir preparat el pessebre el dia de Santa Llúcia , amb sorra de la platja, molsa de la muntanya i atzavares del camí de sant Jeroni.


Les fotografies corresponen al Pessebre de la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dimecres, 8 desembre de 2010

PEP BOTIFARRA

Portada del nou disc





Dilluns dia 6 de desembre anàrem al teatre Olympia de València al concert que donà el “cantaor” valencià de la Costera Josep Gimeno ( Pep Botifarra) . El teatre estava ocupat per unes cinc-centes persones , la majoria joves.
Aquest “cantaor” acompanyat d’una Rondalla de música de corda, fa un recull de cançons populars del País Valencià. Amb en Pep Botifarra podem gaudir de lletres i músiques tradicionals que sense ell estarien en l’oblit.
Tots els que ahir vam sentir el concert , vam quedar gratament satisfets , davant de la veu i el ritme popular. Em va recordar les cançons menorquines de Traginada.
Espero que us agradi i deixo unes adreces per poder saber més .

dilluns, 6 desembre de 2010

MIXINA, LA GATETA DELS PESCADORS







El gat que presento avui és el gat més important de la població pesquera de Montgat.
Molts matins surto a caminar pel passeig vora el mar en direcció a Montgat i quan arribo a la pèrgola de la subhasta del peix , sempre faig una parada , m’assec i contemplo el mar. És aleshores quan surt del cau la Mixina i es passeja fregant el seu cos per les meves cames, i jo la contemplo i em sento feliç veient com ella es deixa acariciar i de cop.... Surt esperitada i s’amaga sota la tarima ... Passa un tren...

Segons em va explicar en Tomeu, pescador de Montgat, aquest gata no es mou de la subhasta del peix i no hi ha manera de que marxi. Tots els pescadors estan extasiats amb la Mixina i cada dia li posen menjar al seu cau i d’allà no es mou.
Un dia hi havia un teixó que robava e menjar i la pobra Mixina cada dia estava més prima i desnodrida. En Tomeu se la va endur a casa seva, a l’altre costat de la via , perquè es pogués alimentar millor, però la Mixina cada dia se li escapava i travessava les vies del tren fins anar al seu cau de la subhasta del peix, el pobre Tomeu veient que l’ únic que podia aconseguir tenint la Mixina a casa era que morís sota les rodes d’un tren la va deixar altre cop al seu cau i van posar més sovint el menjar i ara la Mixina és feliç corrent i amagant-se del soroll del tren .
Si aneu algun dia al lloc dels pescadors de Montgat i us asseieu als bancs del quiosc de la subhasta i amb un xic de paciència podreu veure la Mixina que vindrà fins a les vostres cames esperant unes carícies.

dimecres, 17 novembre de 2010

BAETULONA "100 DISSENYS PER A LA HISTÒRIA"

Vista general dels dissenys
Corpus de Sang
El naufragi de 1911
Els fets d'octubre 1934
La Setmana Tràgica


El passat diumenge passava en cotxe i quan arribo a prop del “Viver” observo que tota la vorera està ocupada per una gen quantitat de cartells amb figures i colors. No en sabia res d’aquest fet i el dilluns em vaig dirigir promptament a mirar i contemplar de prop aquesta manifestació pictòrica.
Quan m’apropo em dirigeixo a les oficines del “VIVER” ( nom que rep l’edifici de les noves oficines de l’Ajuntament de Badalona ) i demano un catàleg per poder saber de quina exposició es tracte . Un dels responsables de Baetulona http://www.baetulona.com/ , em comenta que han volgut fer 100 dissenys per a la història de Badalona i començant de la part més al nord fins a l’entrada de les oficines hi podem observar tota la història de la nostra ciutat.
Amb la meva càmera em vaig dedicar a fer unes quantes fotografies i quan estava davant de la Setmana Tràgica , una senyora amb accent argenti em va explicar la vivència dels seu avi que va haver de fugir de Badalona i embarcar-se a l’Argentina per poder-se escapolir d’ anar a la guerra d’Àfrica, La conversa va ser molt amena i vam acabar de mirar els dissenys tots dos explicant i comentant els fets històrics representats.
Aquesta exposició estarà visible fins el dia 28 de novembre. Més endavant faran un catàleg de totes les obres impreses.

divendres, 12 novembre de 2010

LA NOVA PORTA DE LA TORRE ARNÚS


L'entrada de la Torre Arnús


L'entrada sense porta en el mes de maig


Quan vaig fer la descripció dels jardins de la Torre Arnús el passat més de maig vaig explicar la pèrdua de la porta.
La porta forjada que va desaparèixer no s'ha tornat a trobar, ho han solucionat en una porta de ferro molt gran pero sense la bellesa dels forjats. Ha quedat millor l'entrada i l'han fet més alta , potser per compensar la manca de la qualitat del treball.
Esperem que aviat poguem gaudir d'aquesta entrada majestuosa a la Torre Arnús.


dimarts, 9 novembre de 2010

UNA FIRA "MODERNISTA"

Cartell de la fira del modernisme

Façana i imterior de la Farmàcia Serentill

Detall de la llum modernista de la façana

Façana de la Drogueria Boter

Interior de la Drogueria Boter a principis segleXX

Un dels artesans de la Fira


El cap de setmana que el Papa arribava a Barcelona per consagrar la Basílica Menor de la Sagrada Família de Gaudí , a Badalona programaven la primera Fira Modernista de Badalona .
Dissabte dia 6 , vaig dirigir els meus passos a La Plana atret per la crida del cartell modernista. La plaça estava plena de botigues artesanes de: formatges, embotits, taronges, fabricació de pa, teteries àrabs, i altres reclams habituals en una festa medieval. La diferenciació era que els artesans no anaven disfressats amb robes medievals.
En primer pla hi havia uns tendals on estaven ubicats les històries badalonines de la drogueria Boter i la farmàcia Serentill , representants del modernisme badaloní i que es conserven igual que fa més de cent anys.
Una parell de tendals més amb diversos dracs de patums i “diables" i la resta només “paradetes” per a comprar aliments “artesans” de diversos llocs del país.

dijous, 4 novembre de 2010

LA MEVA ESCOLA DE BATXILLERAT ELEMENTAL



Fa uns dies em vaig dirigir caminant fins a la cruïlla del carrer Garriga i Alfons XII de Badalona . Em va venir nostàlgia de poder veure l’edifici en el qual vaig passar uns cinc anys de la meva vida. Uns anys on vaig aprendre a ser autodidacta i a poder sobreviure a la incertesa dels càstigs físics o morals que em podia esdevenir només entrar en aquest edifici. Malgrat tot sempre he tingut un record de pèrdua de temps que procurava no malgastar-lo totalment fent “absències” prolongades i m’escapolia a passar l’estona a la única biblioteca que existia a Badalona on enmig del silenci i essent amo del meu temps llegia diversos llibres que venien a les meves mans. Giovanni Papini, Curzio Malaparte, Plató, Ortega i Gasset, ....i l’Enciclopèdia Espada.
Les altres vegades em passava hores i hores copiant la lliçó que no havia estudiat. O bé em quedava sense dinar i tancat sol durant les hores al migdia i no arribava a casa fins ben tocades les 10 de la nit.
L’educació en si, era molt espartana. L’edifici havia format part d’una antiga draperia i una mestra de fort caràcter que molts l’anomenaven “la monja” dirigia l’escola . Estava formada d’una sola nau i nomes trencava la unitat unes escales de fusta que donaven a un altell de fusta i amb separacions de tablex.
Una taula gran on estava ella i unes cadires amb un braç per poder escriure era el que havia presidint l’espai.
La resta només eren taules planes amb dos o tres alumnes d’edats i cursos diversos. Convivíem hores i hores sense fer res , només estudiant del llibre o fent exercicis que de tant en quan corregíem a la pissarra.
El moment més temut era quan escrivia a la pissarra “ 2º curso a las sillas”. Això podia ser nefast per la meva integritat física i moral ...unes preguntes i... “copia 100 veces la pregunta con su respuesta”, “ hoy te quedas hasta las 10 de la noche a estudiar” i fins que no ho deies fil per randa no sorties del forat.
Un fet que mai li perdonaré va ser quan jo que era lector de "Hazañas Bélicas" , en una llibreteta tenia un seguit de dibuixos de tancs, avions i soldats dels qulas estava molt orgullós del meu art de dibuixar-los , els havia dibuixat a casa i ho havia portat a escola per poder ser admirat pel meu company de taula i ... la mestra de manera sigilosa es presentà darrere meu i em va fer mostrar els dibuixos del primer a l'últim i a cada dibuix una bofetada...després me'ls va fer passar de l'últim al primer i més bofetades ....vaig quedar amb la cara vermella ...Ja no vaig tornar a dibuixar mai més.
Ara ja no existeix l’escola i aviat no quedarà res de res en la venda de l’edifici com a solar per a construir diverses vivendes.

dimarts, 2 novembre de 2010

VI DE LA MASIA COLL DE CANYET

A l'entrada del Mas hi trobem un doll d'aigua de mina

Ornamentació de les ampolles del vi ORIGENS En Josep Coll i el seu vi novell Vista de la masia

La taula parada i el bon vi rosat

El decantador i el color del vi

La bodega antiga de la masia



El passat dilluns dia 1 de novembre vam acudir a la presentació d’un nou vi rosat de la denominació d’Alella (encara en tràmit) . Aquest vi ens recorda el famós vi novell de canyet que abans anava a comprar en garrafes junt amb el meu pare.
La masia Coll , és una de les masies amb més projecció dins de Canyet. Fins fa pocs anys encara es podia comprar a granel un vi rosadet que es podi prendre molt bé tot fresc i en porró.
Ara el propietari de la masia , en Josep Coll , per poder seguir la tradició familiar ha volgut embotellar un vi de qualitat format per un 26% de merlot i un 74% de xarel•lo pansa blanca.
Jo vaig tenir l’ocasió de formar part dels convidats a aquesta fita del naixement d’un nou vi i tot i no sé un entès en vins , el vaig trobar molt bo. Fresc, afruitat i un color rosa pàl•lid d’una transparència cristal•lina.
La veritat aquest vi entrava tan bé que vaig perdre el control de les copes fresques que van anar a parar dins meu.
Ara ja torno a tenir el vi rosat novell que tan agradava al meu pare. A la meva nevera m’espera una ampolla d’aquest meravellós líquid.

dijous, 9 setembre de 2010

UNA DIADA PATRIÒTICA



Ara passaré uns dies al País Valencià, per les terres de Sant Francesc de Borja.

Us deixo amb la música de la Gossa Sorda.

www.lagossasorda.com/

dimecres, 8 setembre de 2010

RITUAL DEL BAPTISME AL MAR





Un d’aquests dies calorosos d’estiu caminava pel passeig de la platja i en arribar a Montgat a prop del túnel del Turó veig a la llunyania un grup de persones amb vestimenta blanca que es submergeixen a l’aigua del mar.
Aquelles vestimentes de túniques llargues i de cants bíblics em recordava els baptismes evangelistes tan propers als baptismes del riu Jordà, però aquesta vegada havien canviat el riu per les tranquil•les aigües de la mar d’un dia d’agost. La cerimònia segurament era d’un grup de Testimonis de Jehovà? que trobaren en aquest mar el lloc ideal per a unir la seva ànima a la nova conversió.

dimarts, 7 setembre de 2010

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. PERELLONET(2)





Les cases de pescadors de El Perellonet són una valuosa mostra arquitectònica de l’expressionisme estructural de l’època de la postguerra.
Per tal d’abaratir costos utilitzen unes voltes ctesiphon , (en memòria de les formes del palau Ctesiphon, prop de Bagdad).
L’arc és d’uns 6.1 m. de diàmetre. Les cases d’uns 42 a 54m , tene una cuina- menjador, un lavabo o bany i dues o tres habitacions.
Enginyers de les 27 vivendes i l’església parroquial:
Eugène Freyssinet, Robert Maillart.
Arquitectes: Òscar Niemeyes, Fèlix Candela

( Text extret de la “Guia de Arquitectura de Valencia” CTAV 2007

Parròquia de Nostra Senyora del Carme del Perellonet.


L’església parroquial de Nostra Senyora del Carme també té la mateixa forma i els mateixos materials que la resta del grup de vivendes de pescadors.
La façana es troba formada per una ogiva rectangular i al cap d’amunt hi ha uns rectangles inserits en la façana on trobem el calze a la part superior i a baix a Sant Antoni Abad , Als dos extrems hi trobem unes ceràmiques representant vaixells.
El campanar te forma d’espadanya amb les campanes i una gran visera dóna ombra a la plaça del davant

dilluns, 6 setembre de 2010

GRUP DE PESCADORS. PERELLONET. (1)






Aquest mes d’agost he passat uns dies pel País Valencià i he pogut trobar alguns paisatges urbans interessants.
Anava a passejar per l’Albufera i deixar-me transportar pel paisatge lacustre quan després de sortir en direcció al Perelló i no saben on anar vaig tornar enrere i entro al Perellonet a prendre un cafè.
Assegut a una terrasseta d’un bar veig unes construccions per a mi molt curioses, un Grup de Vivendes de Pescadors . Totes iguals , uniformades i amb els colors mediterranis.
Les cases són molt curioses, semblen un tub de color blanc, les teuilades de forma arrodonida formen par de l'estructura de les parets laterals. Encara que semblen unes construccions humils donen un encant a tot el conjunt. Cerco informació sobre aquestes construccions i veig que procedeixen d'una obra social per part de la noblesa valenciana de mitats del segle XX.
Passada la Guerra Civil(1936-39), un grup de persones de València es van traslladar a El Perellonet on només hi havia alguna que altra barraca , ells van construir unes quantes més aprofitan la gola de terra entre el mar i l'Albufera i es van dedicar a la pesca i a l’agricultura. Un dia passava per aquelles terres el marquès de Valterra , persona caritativa i compasiva i en veure la forma tan miserable que vivíen aquelles persones amb unes barraques sense higiene i destartalades els hi va fer construir 26 petites cases unifamiliars d'una sola planta , entre el mar i la carretera i es va començar a poblar la pedania de El Perellonet. L’any 1953 s’inaugurà aquest grup de vivendes junt amb la seva església que demà li dedicaré una post.
A partir dels anys 70 El Perellonet es va anar convertint en un lloc turístic amb apartaments i restaurants de platja.
El més curiós del tot es que es conservin laquestes vivendes en molt bon estat i formant una unitat urbanística curiosa i molt agradable. Com podeu observar alguna d'aquestes cases ha estat modificada elevant un pis a sobre.

dissabte, 4 setembre de 2010

ELS GATETS DEL CAU

Primer dia 16 d'agost

Segon dia 17 d'agost

Tercer dia 21 d'agost

Quart dia 23 d'agost


Després d’unes vacances informàtiques torno al meu bloc i espero poder escriure tot el que puc arribar a veure a través de l’objectiu de la meva càmera vermella Kodak.
Aquest passat mes d’agost he caminat moltíssim a la vora del mar des de la Riera Canyadó a Montgat Nord i he pogut observar com el voler protegir massa als animals de carrer com si fossin una altra cosa el que fem és privar-los de defenses.
A primers d’agost vaig observar un cau d’animals a prop de l'estació de Montgat i em va sorprende que davant tingués una garrafa tallada d’aigua i un recipient amb pinso de gat. Alguna ànima caritativa es preocupava cada dia de'alimentar algun animal del cau.
Al dia següent vaig tornar a passar i vaig quedar tot embadalit mirant dos preciosos gatets que sortien del cau i observaven l’exterior... Vaig quedar-me una estona mirant tan bonica estampa. No parava de fotografiar-los
Al cap de pocs dies hi torno a passar i observo que l'ànima caritativa s'ha extralimitat i ha volgut protegir de la calor del sol l’entrada del cau dels gats. Jo mai toco res així que faig una fotografia i segueixo endavant. M`he quedat sense poder veure els gats.No entenc gaire perquè necessitaven una ombrel•la els gatets. Dins del cau estarien força fresquets sense necessitat de cap ombrel•la.
L’endemà observo una gran salvatjada: Algú no li ha agradat l’ombrel•la i fent la gran bretolada l’ha incendiat i ha cremat el recipient de l’aigua i del menjar. Ja no he pogut veure mai més els dos gatets. Ara quan hi passo només hi veig el cau buit i una tristor s’apodera del meu cor.