Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dijous, 22 de juliol del 2010

LA TEIXIDORA

El nom de la casa okupada al carrer Marià Aguiló 35 del PobleNou

Porta de la casa


La casa ocupada,el pis on estan els tallers culturals

Centre Social Okupat Autogestionat -Marià Aguiló,35 - Poblenou.


Si proveu de clicar l'adreça següent veureu la història de l'edifici, el temps que va ser la seu dels "federals" de Pi i Margall fins a partir del 1939 seu de la Falange durant la Dictadura..., la programació d'actes i diferents tallers força interessants que fan aquest grup de persones compromeses per la gent del Barri del PobleNou .

http://teixidora.squat.net/

Aquesta adreça és interessant pel video on explica les causes per ocupar l'edifici.

http://teixidora.squat.net/view.php?page=52

dimarts, 20 de juliol del 2010

DIKAIOS

(Imatge de C. Marx i Engels extret d'internet) www.hermes-press.com/distinctions.htm

Δικαιος


Dicaios era el nom en que batejaren una aula de batxillerat superior a principis dels anys 60 a Badalona. Aquesta aula estava formada per un grup d'estudiants universitaris que amb desig de poder ajudar a joves estudiants sense possibles econòmics van organitzar unes classes nocturnes utilitzant un vell edifici que havia esta incautat després de la Guerra Civil i fins feia poc havia esta la seu del Sindicat Vertical.

Segurament jo no arribava als setze anys , feia poc temps que havia començat a treballar i en no poder assistir a cap classe nocturna ni diürna, m’havia convertit en un llegidor de llibres de la Biblioteca del carrer del Temple de Badalona ( Obra Social de la "Caixa", avui dia desapareguda). Les meves possibilitats econòmiques no em permetien completar l’últim curs del batxillerat superior.
De tant veure’m a la Biblioteca, devorant llibres dels clàssics grecs, del clàssics romans i algun que altre filòsof castellà...un dia el fill de la bibliotecària se’m va dirigir i em preguntà. "Per què passes tantes estones a la Biblioteca?, seria millor que estudiessis . Uns companys universitaris hem organitzar un espai per a poder estudiar batxillerat superior per als nois i noies que no es poden permetre pagar una acadèmia”
Així va ser com vaig conèixer aquest grup d’universitaris que en una part d’un edifici sindical impartien coneixements superiors per als estudiants que ho necessitaven.
Al curs de sisè el formàvem dos alumnes en Valentí i jo . Va ser la primera vegada que vaig poder sentir l’olor de la universitat , quan un dia el professor de grec ens va convidar a assistir a una classe de Joan Manuel Blecua a la Universitat de Barcelona i aquella classe sempre l’he tingut en gran estima , guardada i molt recordada. Parlava del misticisme de Sant Joan de la Creu i les seves levitacions, el professor ho descrivia així “ El misticismo és la unión del alma con Dios y por eso San Juan levita porque su alma quiere ir con dios. Un alumno mio unió su alma a la peseta y tan fuerte fue su unión que se convirtió en millonario”
En aquell temps el meu esperit era verge de qualsevol contaminació monetària i aquesta lliçó em va penetrar dins meu arrelant per sempre en el meu esperit.
Fa pocs dies que vaig retrobar un company d'aquell temps , el estudiava cinquè de batxillerat, avui dia s’ha convertit en un escultor i segueix treballant amb el mateix entusiasme que fa cinquanta anys. Llegeixo en una revista badalonina que el meu company Valentí ha tingut un premi literari i és considerat un magnífic escriptor. Fa pocs dies me’l vaig trobar caminat prop del port de Badalona.
Dels antics professors ja no he sabut res més. El que si puc dir és que enmig dels temps tenebrosos em van fer veure un nou coneixement crític respecte el règim de l’època ... Allà va ser on vaig conèixer el Manifest Comunista i vaig sentir parlar de Marx, Bakunin... Els idolatrava.
Gràcies a aquests universitaris compromesos, per haver pogut viure una solidaritat sense propaganda. Ho donaven tot sense demanar res a canvi...
(Aquest escrit m'ho ha recordat la desocupació de Rimaia. Aquests també fan una bona labor social sense l'encotillament de l'administració)

dijous, 15 de juliol del 2010

RIMAIA

Edifici de Rimaia diumenge 11 de juliol


L'entrada de Rimaia

Detall del fris d'una porta

L'entrada principal

Diumenge dia 11 de juliol vaig anar com gairebé cada diumenge al Mercat de Sant Antoni. En aparcar el cotxe el vaig deixar aparcat a prop de la pastisseria Escribà. Miro unes portes més enllà i trobo una casa ocupada amb unes pintades que em criden l’atenció. Em poso a fer unes quantes fotografies per més endavant poder escriure i exposar els grafits urbans del meu entorn.
Avui aquest matí quan em dirigia al Metro he comprat el diari Público i durant el viatge llegeixo que Rimaia ha esta desocupada i els mossos han tret a tots els que ocupaven aquest lloc on es donaven classes de català, castellà. Hi havia una biblioteca de llibres donats, tallers de creació.... Els veïns estaven força acord amb les activitats que es feien en aquesta Universitat lliure de la Gran Via 550.
Ara aquest edifici es convertirà en un hotel quan vinguin temps millors.
Encuriosit per la notícia m’he dirigit a la Gran Via i des de l’autobús veig al numero 454 que hi ha un rètol amb el següent lema:La lluita continua... Rimaia es queda al Barri. Avui mateix han ocupat un altre edifici d’habitatges buit. ( Segurament eren de renda antiga i havien desnonat els seus veïns i ara amb la recessió econòmica no interessa construir i ha quedat la finca buida) .
Caminant m’he arribat al número 550 i ja gairebé no queda res de la façana pintada de l’antiga Rimaia.



Rimaia el dia 15 de juliol després de la desocupació

La nova Rimaia al 454 de la Gran Via

http://larimaia.org/


dimarts, 6 de juliol del 2010

MI PELU

Vista general de la perruqueria

Decoració afro.


El perruquer Raúl treballant

Instruments musicals de percusió

Cafetera-bar per a clients

Façana de la perruqueria



Al costat de casa meva hi ha la perruqueria on habitualment vaig a tallar-me els cabells i arreglar la barba...
Quan hi vaig sempre és un lloc on passo una estona molt agradable. Només arribar en Raúl, el perruquer, m’ofereix un bon cafè exprés o qualsevol beguda que em vingui de gust.
Mentre em talla els cabells em fa passar l’estona amb una bona conversa i un música de fons Reggae que fa passar l’estona de la forma més agradable possible.
L’estona d’espera entre un client i un altre es passa sense adonar-se, contemplant els peixos que van oscil·lant dins de la peixera.
Us deixo unes fotografies d’aquesta decoració afro de la perruqueria.