Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dilluns, 22 de març de 2010

UN ESCRIPTOR VALENCIÀ

Portada de Ramon Rogent

Editorial: Albertí Editor , Barcelona 1958
Nova col·lecció lletres, nº 40
Fa un dies aní al Mercat de Sant Antoni i trobà aquest recull de contes , Mirà la contra portada i veig uns autors que em cridaren molt l'atenció.
El pròleg de Joan Fuster, un conte de Vicent Andrés Estellés i enmig d' aquests autors hi podem veure a Xavier Casp i Miquel Adlert i altres.
L'autor que més em copsà va ser en Xavier Casp, del qual no havia llegit res i només sabia d'ell el que vaig llegir en l'obituari del diari Levante de València.
La biografia de Xavier Casp és molt curiosa nascut l'any 1915 a Carlet ( Ribera Alta), fundà l'any 1944 , en plena època franquista ,amb el seu inseparable amic Adlert, l'editorial Torre, on publicà els primers llibres en català.
Poeta i escriptor fecund , consagrat a la llengua catalana, participà en nombrosos jocs florals des de l'any 1934. Abans de la guerra formà part el Rat Penat i després de la guerra l'expulsaren d'aquesta organització a causa de les seves idees esquerranes i republicanes.
En la seva editorial Torre publicaren llibres autors com: Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés...i ell mateix era un gran defensor de la unitat de la llengua.
Als anys setanta junt amb el seu amic Adlert tornen a formar part del Rat Penat i es convertirà en un activista polític d'Unió Valenciana i impulsor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, formarà part acadèmica de les normes del Puig , per diferenciar el valencià del català i després rectificarà tota la seva obra poètica reescribint-la a la llengua valenciana seguint les normes del Puig.
L'any 2001 , acceptarà entrar a l' Acadèmia Valenciana de la Llengua ( aquí podem veure la intel·ligència política de Zaplana), fet que li crearà enemistats amb els blavers., que l'acusaran de traïdor.
L'any 2002 presentà la seva dimissió per motius de salut i morí l'11 de novembre de 2004.

2 comentaris:

  1. Això és el que jo anomeno una persona erràtica. Més que evolucionar, en Casp anava al pairo.

    ResponElimina
  2. El que més em sorprén es que a l'any 1958 escriu seguint les normes de Castelló i no és fins als anys 70 que impulsa unes normes lingüístiques diferenciadores com si el valencià fos una altra llengua distinta del català.

    ResponElimina