Portada de Ramon Rogent
Editorial: Albertí Editor , Barcelona 1958Nova col·lecció lletres, nº 40
Fa un dies aní al Mercat de Sant Antoni i trobà aquest recull de contes , Mirà la contra portada i veig uns autors que em cridaren molt l'atenció.
El pròleg de Joan Fuster, un conte de Vicent Andrés Estellés i enmig d' aquests autors hi podem veure a Xavier Casp i Miquel Adlert i altres.
L'autor que més em copsà va ser en Xavier Casp, del qual no havia llegit res i només sabia d'ell el que vaig llegir en l'obituari del diari Levante de València.
La biografia de Xavier Casp és molt curiosa nascut l'any 1915 a Carlet ( Ribera Alta), fundà l'any 1944 , en plena època franquista ,amb el seu inseparable amic Adlert, l'editorial Torre, on publicà els primers llibres en català.
Poeta i escriptor fecund , consagrat a la llengua catalana, participà en nombrosos jocs florals des de l'any 1934. Abans de la guerra formà part el Rat Penat i després de la guerra l'expulsaren d'aquesta organització a causa de les seves idees esquerranes i republicanes.
En la seva editorial Torre publicaren llibres autors com: Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés...i ell mateix era un gran defensor de la unitat de la llengua.
Als anys setanta junt amb el seu amic Adlert tornen a formar part del Rat Penat i es convertirà en un activista polític d'Unió Valenciana i impulsor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, formarà part acadèmica de les normes del Puig , per diferenciar el valencià del català i després rectificarà tota la seva obra poètica reescribint-la a la llengua valenciana seguint les normes del Puig.
L'any 2001 , acceptarà entrar a l' Acadèmia Valenciana de la Llengua ( aquí podem veure la intel·ligència política de Zaplana), fet que li crearà enemistats amb els blavers., que l'acusaran de traïdor.
L'any 2002 presentà la seva dimissió per motius de salut i morí l'11 de novembre de 2004.
.jpg)
Això és el que jo anomeno una persona erràtica. Més que evolucionar, en Casp anava al pairo.
ResponEliminaEl que més em sorprén es que a l'any 1958 escriu seguint les normes de Castelló i no és fins als anys 70 que impulsa unes normes lingüístiques diferenciadores com si el valencià fos una altra llengua distinta del català.
ResponElimina