Només que recordi el nom de Ramon em venen a la memòria tres o quatre oncles ,cosins, avis i tota la parentela; igual passa amb tia Ramona i més tenint en compte que en un poble rar és la persona que no sigui tia o oncle , bé carnal o bé adoptat, d'un altre.
Llibre de la vida i miracles del sant, guardat al museu del monestir.
Així en memòria de la meva tia Ramona i del meu "padrí" Ramon explicaré la història d’aquest sant tan miraculós del segle XIII. Aquest és un dels meus sants autèntics, aqueslls sants que tenen molta solera i la seva vida i miracles són més surrealistes.
Nasquè a Portell cap a l'any 1200.
La mare de sant Ramon estant embarassada del sant es va posar molt malalta i cap metge va poder trobar guariment a la seva malaltia i va quedar morta sense poder donar a llum. El comte de Cardona, Ramon Folch, amic de la família agafà la daga i va obrir el costat dret de la dona ja morta i d’aquesta manera va néixer el sant ( aquesta é la primera cesària "post mortem" que es va practicar en el món cristià). Li van posar el nom de Ramon en memòria del comte i Nonat per haver nascut de dona morta.
La meva "padrina" m'explicava aquesta història ,i jo m'imaginava la mare morta al mig d'un carrer fangós i fosc i el comte amb una daga desgarrant-li la panxa i enmig d'un toll de sang apareixia un nen petit plorant. M'agradava que m'expliqués la història , em feia por i a la vegada m'emocionava.
La primera redempció la va fer a la ciutat de València a l'any 1224, on va redimir més de 300 captius. Al monestir podem veure la Verge dels Desamparats ( La Geperudeta) donant confort a Sant Ramon.
Turment del cadenat
La redempció més gloriosa la va fer a la ciutat d'Argel, l'any 1236, on va sofrir el turment del cadenat .
Enterrament del sant.
Sant Ramon Nonat va morir al castell de Cardona i va rebre el viàtic de mans del mateix Crist acompanyat de multitud d'àngels vestits amb l’hàbit de l’Orde de Nostra Senyora de la Mercè, l’últim diumenge d’ agost de 1240.
Una vegada mort, hi va haver una greu polèmica entre els mercedaris i el vescomte de Cardona. Uns volien que fos enterrat al cementiri de l’ Orde i el vescomte volia que fos enterrat a la capella del castell de Cardona que era on havia mort.
Com no es posaven d'acord van acordar que per saber on l'havien d'enterrar farien un Judici de Déu . Van col•locar el cos al llom d’una mula blanca i cega , van deixar que l’animal indiqués on havia de ser enterrat el sant. La mula seguida per una gran munió de frares, nobles i altra gent dels pobles veïns, va caminar per serres i corriols guiada per una invisible mà fins arribar a l'ermita de Sant Nicolau, la mula va donar tres tombs a l'entorn de l'ermita, així van saber on
havia de ser enterrat el sant.L’ermita de Sant Nicolau va quedar convertida en sepulcre de Sant Ramon. Més endavant al segle XVII es va construir un grandiós monestir a partir de l’ermita de on estava enterrat. A l'entrada del poble de Sant Ramon podem veure un rètol que diu: ” SANT RAMON, ESCORIAL DE LA SEGARRA”.
Fins a l'any 1936 es guardaven les relíquies del cos del sant dins d'una urna, durant la guerra civil desapareixeren i no es trobaren mai més. Actualment només un os es conservava en un relicari construït l'any 1960, l'únic que els hi quedava als frares, després de l'expoli. Fa cosa de dos anys, entraren al monestir i els hi van robar el relicari on conservaven l'os sagrat del sant. Ara en tenen un altre d'os del sant, donatiu d'un veí, però no l'exposen sinó és en un acte religiós important. El tenen molt ben guardat perquè no els hi tornin a furtar.
Sant Ramon és el patró dels carreters , el dia de sant Ramon ( 31 d'agost), tots el carreters que porten a beneir les bèsties donen Tres Tombs a l’entorn de la tomba del sant. Els tres tombs que va donar la mula amb el cos del sant per saber on l'havien d'enterrar ha quedat en la tradicó de la benedicció del bestiar: Els Tres Tombs.
A vós acudo, gloriós Sant Ramon, en aquests dies que precedeixen a la meva maternitat, implorant de la vostra mediació la gràcia d'un part feliç que, satisfent plenament els meus desigs, sigui un premi a les meves esperances. Per Crist Senyor nostre. Amen.
ex-vot donant gràcies pel naixement d'un nadó
Observant la gran quantitat d'ex-vots que es guarden al museu del monestir podem corroborar la inombrable quantitat de miracles fets a carreters i parteres.A la capella del Sagrat Cor darrere de l'Altar Major hi ha una gran quantitat de ex-vots actuals que ja el exposaré en un altre moment.Per poder anar a visitar el monestir de Sant Ramon Nonat, podeu anar per l'eix transversal en direcció Cervera i poc abans d'arribar a Cervera us ho trobareu davant. També podeu anar per la A2 i abans d'arribar a Cervera us desvieu cap a Sant Ramon. Val la pena visitar aquest gran monestir mercedari.
I com molt bé destaques el millor són els exvots que es guarden. Una meravella començant pels fotogràfics amb fotoxop abans que s'inventés!
ResponEliminacom a descendenta de segarrencs (per part de pare, que a ma mare li agafa un vesasaberquè, que és del Segrià) tinc molts Ramons i Ramones a la família :) Tot i que en sabia alguna cosa, ara ja ho sé gairebé tot, gràcies a tu ;)
ResponEliminaL'hagiografia sovint resulta apassionant si el narrador sap posar-li el punt just de freakisme, com tu ho fas de manera tan subtil ;)
ResponEliminaFantàstic! Apassionant! Sempre m'han agradat aquest tipus d'informació!
ResponEliminaUna forta abraçada!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Quantes vegades m'havia preguntat el sentit d'aquest "no-nat"...em treus un pes de sobre. De veritat! M'agraden les narracions de vides de Sants, amb aquest punt de gore que, tan apreciat debia ser abans...tot això s'ha anat perdent, igual que els Ramons, i si no digueu-me, quants Ramons petits coneixeu?
ResponEliminaGràcies Ernesto, que tingui's un bon començament de setmana. :-)
Petons
Galderich , m'agraden moltíssim els ex-vots. Sempre he tingut la debilitat d'anar a veure imatges miraculoses i que hi hagi molts ex-vots. Les parts del cos en cera les trobo surrealistes.
ResponEliminaClídice, M'alegre que et serveixi la informació que dono. Gràcies pel teu comentari.Petons. :)
ResponEliminaLeblansky, Gràcies pel teu estímul a la meva expressió escrita. ;)El freakisme el porto posat sempre.:)
ResponEliminaUna abraçada molt forta Jordi. Gràcies pel teu comentari.
ResponEliminaSi no hi ha sang , la vida dels sants es monòtona. Gràcies a tu Carme (la meva maleta). Una fota abraçada i un bon començamet de mes.:)
ResponEliminaTrobo molt curiosos aquest exvots, em recorden força als que hi ha al Museu Marítim de temàtica marinera
ResponEliminaGràcies, per explicar aquesta bonica història, tot i que et pugui semblar mentida no la sabia (bé sols un petit fragment). A casa meva també n'hi ha força de Ramons i Ramones, per això, m'ha agradat que haguis explicat els seus orígens, com tu dius vagi en memòria dels Ramons i Ramones que han format i formen part de les nostres vides.
ResponEliminaCarles, sento una gran debilitat pels ex-vots. Són un referent històric molt valuós. Expliquen la forma de vestir, costums...de l'època.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari Miau. M'agrada que t'hagi servit per acabr de documentar-te sobre Ant Ramon Nonat. Una abraçada molt forta.:)
ResponEliminaA Barcelona hi ha una església dedicada a sant Ramon Nonat. En el mes de juny la visitaré per escoltar-hi la coral Caelum.
ResponEliminaA mi el que m'agrada és aquella cançó: Ramona...
Ernesto, avui envio el teu post a l'església de sant Ramon Nonat d'aquí Barcelona. A veure que els sembla.
ResponElimina