Dia 28 d'abril : EL SOL Si tenim a mà un calendari on estiguin representades les fases de la Lluna, veurem que el dimecres 28 d'abril assenyala lluna plena.
Aquest vespre no volia veure futbol. He apagat la televisió i enmig del silenci he girat els ulls al mar i veig com apareix emergent de les aigües calmades , la lluna plena roent, talment com una Venus de Botticelli, he premut el botó de la meva càmera vermella i d'aquesta forma poder immortalitzar aquest moment tan prodigiós de la natura.
dia 28 d'abril: LA LLUNA
.jpg)
La natura contraprograma el Barça. Una bona alternativa!
ResponEliminaSort del Ernesto...perquè ahir ben poquets van poder veure la lluna. Almenys la podem veure avui, i a més amb mar de teló de fons!
ResponElimina;-o
Ernesto, tu i la Lluna devieu tenir una trobada ben íntima, possible només quan hi ha un partit de futbol amb tanta audiència com el d'ahir. Sempre saps triar el millor moment :)
ResponEliminaEp, que jo també vaig estar amb la lluna! Era impossible no fixar-s'hi.
ResponEliminaGalderich, del futbol només m'agrada el camp verd de gespa que em relaxa molt i puc fer una becaina.
ResponEliminaCarme la meva maleta, ahir la nit era tansilenciosa i càlida que em transmitia pau i benestar. Una abraçada!!.
ResponEliminaLeblansky en el meu cas sempre escolliré no veure futbol. Avui he canviat de lloc d'esmorzar i així no he hagut de soportar comentairs futbolístics. Gràcies pel teu comentari.
ResponEliminaAllau vas fer molt ben fet. Millor la Lluna que el futbol. A més ahir era una Lluna meravellosa. :)
ResponEliminaEm miro la lluna tant si juguen a futbol com si no !
ResponEliminaAhir estava fantàstica i abans d'ahir també, es veia una illuminaria blava impressionant!
jo també vaig tenir la lluna per companyia (tot i que espero que no s'assembli a res d'en Boticcelli, agh! acabaria odiant-la :P)
ResponEliminaÉs estrany i simptomàtic comptar tots els que no volem parlar del futbol i en parlem, no obstant. Jo el primer. En algun instant també vaig mirar la lluna, però sobretot perquè ara és temps de plantar a l'hort, i cal saber en quina lluna estem.
ResponEliminaRecordo especialment una nit de tardor mentre estava fent una excursió per la lluna amb el telescopi de l'observatori, ara cap aquí ara cap allà, gràcies al joystic. De sobte van començar a passar estols d'ànecs en migració, l'un rere l'altre; unes gegants siluetes fosques volant pel davant de la lluna. Molt més bell que cap gol i que cap victòria.
ResponEliminaCarme J. Entre mig dels arbres encara és més bonica la Lluna Plena. Quina sort !!! Petons.
ResponEliminaClídice , veig que vam ser molts amb la companyia de la Lluna Plena. Deixarem en pau a Boticelli, ha, ha, ha, . Una abraçada!!!
ResponEliminaLluís, del futbol sempre me n'assabento el dia segënt pels diaris. Quina bona voluntat que tens de plantar l'hort. Tindrás unes collites excel·lents de ben segur.
ResponEliminaGirbén quin espectacle més meravellós relates. M'agradaria poder ser testimomi d'una visió així.
ResponEliminaAquesta mateixa lluna, desprès va entrar per la finestra de la meva habitació.
ResponEliminaQue bé Carles a tots ens va il·luminar la mateixa lluna. Una nit deliciosa, tots gaudint dels raigs lunars.
ResponElimina