El torreó del llac
Riba del llac
Un dels ponts per creuar el llac
Riba del llac
Un dels ponts per creuar el llac
Un altre pont
La part més important del parc de Ca l’Arnús és la que correspon al jardí romàntic que correspon a la part més alta del finca i a l'entorn d'un llac artificial per a poder passejar en barca. Aquest és un espai de silenci i que et transporta a un món de conte de fades. Es troba a tocar de l'autopista i m'han dit que es nota un xic el sorroll dels cotxes, la veritat jo no els sento i em deixo embriagar per la vegetació centenària i m'assec en un banc solitari que hi ha i escolto el ocells, el creixement de l'herba, el xapoteig dels peixos.... Actualment no hi ha cap barca, però anys enrere i quan els últims hereus descendents de D. Evarist Arnús hi vivien, tenien una barca de rems per poder navegar sota les ombres dels grans arbres i el silenci de l’entorn.
De moment encara podem gaudir del silenci del parc, no està poblat de visites ni de nurseries. Encara estan els obrers treballant en la rehabilitació de les difernets parts del Parc i van obrint el pas segons van acabant. No fa gaire temps que han obert el jardí romàntic , després que han rehabilitat els ponts i les edificacions que hi formen part..
En la vegetació abunden els eucaliptus que són altíssims , una gran varietat de palmeres totes molt altes ; els plàtans centenaris on podem veure alguns que semblen de jardí habitat per follets, formant grutes i amagatalls en l’escorça. També podem veure una gran quantitat de xipresos formant el camí que ens porta des de el jardí de la glorieta fins al jardí romàntic.
Els bambús abunden a prop de les aigües , i de sotabosc podem contemplar una gran quantitat de galzeran, falgueres i la vegetació pròpia de ribera. L’extensió del parc té un total de 11 hectàrees ja que s’ha sumat el parc de Can Solei i així s’han unificat els dos. 3,5 hectàrees pertanyen a Can Solei i 7,5 hectàrees són del parc de Ca l’Arnús
Què hi fan al llac aquestes tortugues?
La part més important del parc de Ca l’Arnús és la que correspon al jardí romàntic que correspon a la part més alta del finca i a l'entorn d'un llac artificial per a poder passejar en barca. Aquest és un espai de silenci i que et transporta a un món de conte de fades. Es troba a tocar de l'autopista i m'han dit que es nota un xic el sorroll dels cotxes, la veritat jo no els sento i em deixo embriagar per la vegetació centenària i m'assec en un banc solitari que hi ha i escolto el ocells, el creixement de l'herba, el xapoteig dels peixos.... Actualment no hi ha cap barca, però anys enrere i quan els últims hereus descendents de D. Evarist Arnús hi vivien, tenien una barca de rems per poder navegar sota les ombres dels grans arbres i el silenci de l’entorn.
De moment encara podem gaudir del silenci del parc, no està poblat de visites ni de nurseries. Encara estan els obrers treballant en la rehabilitació de les difernets parts del Parc i van obrint el pas segons van acabant. No fa gaire temps que han obert el jardí romàntic , després que han rehabilitat els ponts i les edificacions que hi formen part..
En la vegetació abunden els eucaliptus que són altíssims , una gran varietat de palmeres totes molt altes ; els plàtans centenaris on podem veure alguns que semblen de jardí habitat per follets, formant grutes i amagatalls en l’escorça. També podem veure una gran quantitat de xipresos formant el camí que ens porta des de el jardí de la glorieta fins al jardí romàntic.
Els bambús abunden a prop de les aigües , i de sotabosc podem contemplar una gran quantitat de galzeran, falgueres i la vegetació pròpia de ribera. L’extensió del parc té un total de 11 hectàrees ja que s’ha sumat el parc de Can Solei i així s’han unificat els dos. 3,5 hectàrees pertanyen a Can Solei i 7,5 hectàrees són del parc de Ca l’Arnús
Per poder visitar Ca l'Arnús es pot entrar per la riera Canyadó o pel carrer Seu d'Ugell. Són les dues entrades habilitades.
Transport públic: En tren fins a Badalona i autobús BD4 , que wet deixa a la porta de la riera Canyadó.
Gairebé totes les línies d'autobús que passen per l'Ajuntamnet de Badalona et deixaran a prop del carrer La Seu d'Urgell, aquesta entrada dóna al Parce de Can Solei que és comunica amb el de Ca l'Arnús, com quan era tot una mateixa finca.
Bonic jardí, fa ganes de visitar-lo. [Sembla que és dia de tortugues]
ResponEliminaMés que un jardí: un oasi.
ResponEliminaL'Ajuntament s'hauria de plantejar posar nans de jardí...
ResponEliminaI els peixos de la gruta, que no surten? A mi, m'agrada molt badar mirant els peixos. És una activitat hipnòtica, com mirar una llar de foc. Són vermells?
ResponEliminaQuin racó que teniu a Badalona...em feu enveja.
Petons.
Després de veure les teues fotos, m'han vigut ganes de tornar a ca l'Arnús. Ho faré aviat, amb un llibre sota el braç.
ResponEliminaNen, t'haurien de llogar de parcs i jardins, perquè amb les teves descripcions fas venir moltes ganes de passejar-s'hi :)
ResponEliminaUn lloc perfecte per anar-hi amb la parella!
ResponEliminaAllau, aquest jardí el tinc al costat de casa meva. Hi vaig molt sovint i sempre trobo espais que em meravellen.
ResponEliminaÒscar , es un veritable oasi entremig d'autopistes i carrers de trànsit rodat.
ResponEliminagalderich , avui he anat a veure si veia follets pel jardí, però em sembla que s'amagaven i no els he pogut enxampar.
ResponEliminaOh!!! Carme( la meva maleta), Un altre dia posaré fotografies dels peixos de la gruta. De fet hi ha quantitat de peixos de color per totes les aigües del jardí.
ResponEliminaHaurem d'organitzar una trobada a Badalona.
Petons!!! :)
Leblansky si vas a llegir al banc solitari del llac, t'ho passaràs molt bé.
ResponEliminaAvui he vist ja més gent al parc. Nens, cotxets , algun gosset... Però al jardí romàntic no hi havia ningú.
Clídice , m'agraden molt els jardins com el de Ca l'Arnús.
ResponEliminaHaurem de organitzar una trobada jardinística. :)
Albert. Un passeig amb la parella és ideal.
ResponEliminaErnesto, conserve-ho be, això és un tresor, no deixeu que ningú, NINGÚ, us ho prengui.
ResponEliminawww.saltduran.blogspot.com
jimmi Romeu el Pla d'Urgell
Volia fer una pregunta; qui ha posat les tortugues allà? em dona la sensació que cada cop hi ha més. Qui les cuida? Salutacions
ResponElimina