Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dimarts, 25 de maig de 2010

ELS TRABUCAIRES

Comença la desfilada de trabucaires darrere el so del sac de gemecs




Un valent trabucaire carregant l'arma

Ací veíem la cantimplora amb la pòlvora


Una aguerrida trabucaire.


Veiem el detall de les espardenyes de set betes


Els valents trabucaires han ocupat el meu barri


Diumenge 23 de maig sento un so de sac de gemecs i al cap de poc una sorollada d’armes de foc. Estava tan tranquil escoltant l’harmoniós lliscament del tren pels rails, quan un estrepitós soroll de trabucs i olor de pólvora em treuen del meu ensomniament i em desvetlla de cop .
Surto esperitat de casa i com un xiquet em dirigeixo ràpidament cap al soroll : una munió de persones forasteres armades fins les dents i amb mirada aguerrida ocupaven els meus petits llocs de pau. El gats sortien esperitats, els ocells havien desaparegut, els gossos s’amagaven entre les cames de llurs amos , els vianants i veïns es tapaven irremediablement les oïdes .Hem estat una bona estona sense poder dir res, fins que el cercavila trabucaire s’ha dirigit a un altre costat de la ciutat.
Com és que han vingut tanta quantitat de colles trabucaires?, m'he preguntat. Aleshores he vist un cartell que ho anunciava :Dia 23 Gran Cercavila Trabucaire commemorant que Badalona 2010, ha estat nomenada Capital de la Cultura Catalana .

10 comentaris:

  1. segurament no tenen ni cap ni peus, però sempre m'han agradat els trabucaires :)

    ResponElimina
  2. Va, pensaré en positiu: sempre podria haver estat pitjor, haw, haw!

    ResponElimina
  3. Bon cop de trabuc, defensors de la Terra i de la Capitalitat cultural de Badalona!

    ResponElimina
  4. Jo, igual que la meva estimada gossa Rita, m'amagaria sota el llit!
    Petons!

    ResponElimina
  5. L'arma oficial de casa és el trabuc amb "mirilla" de l'Anna. Sempre el té a punt per a disparar contra els enemics de tota mena.

    ResponElimina
  6. Clídice, ´Vaig anar una estoneta al costat dels trabucaires sentit l'olor de la pòlvora i els espetecs dels trabucs. Gairebé m'ensordaren.

    ResponElimina
  7. Leblansky, sóc molt folklorista i m'ho passo bé en aquests actes.

    ResponElimina
  8. Galderich, amb aquests trabucaires no ho defensarem gaire.Millor els Maulets. :)

    ResponElimina
  9. Carme(la meva maleta). QWuina por i quin soroll.Ha, ha, ha,
    Petons !!!:)

    ResponElimina