Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

divendres, 14 de maig de 2010

CONILL AMB CARAGOLS


A Lleida a les Festes de Maig celebren des de fa uns trenta anys L’Aplec del Caragol. Primer ho feien el dia de Sant Anastasi ( copatró de Lleida), però amb el temps ho han ajornat per un cap de setmana adient . Aquest any ho fan els dies 21,22 i 23 de maig. La celebració va començar a la banqueta del riu i feien caragols a la llauna ( plat típic lleidatà) . Tot això ho feien colles i si no formes part d’una colla et quedes sense caragols. El programa de la festa i la seva història la trobarem en l'enllaç següent:

http://www.aplec.org/cat/maig.asp

Com a record de la meva terra, m’ha vingut desig de menjar caragols, com no tinc estris ni espai per fer-los a la llauna, el que m’he preparat ha estat un conill amb caragols vinyals.
Els caragols vinyals són els que són més plans i per fer-ho en salsa són més gustosos.

RECEPTA.-
Ingredients necessaris: 1 conill trossejat, ½ quilo de caragols vinyals bullits. ( es poden comprar congelats i també són bons).
Per la salsa: 1 pastanaga , 1 ceba grossa, 1 pebrot vermell, 1 albergínia, 2 tomàquets ratllats, 3 dents d’alls,1 branqueta de farigola, 1 fulla de llorer, 1 cirereta (bitxo), i vaset de vi blanc.
Per la picada.: 3 dents d’all, 1 sobret de picada. (ametlles,avellanes,pinyons i galeta)

CONFECCIÓ DEL PLAT:
En una cassola posem un raig d’oli i mig fregim els trossos de conill previament enfarinats, una vegada fregits els reservem.
En el mateix oli posem la ceba, la pastanaga, el pebrot, l’albergínia, els dents d’all, ( tot trossejat petit), la farigola, la fulla de llorer i la cirereta (bitxo). Ho fregim una estona i li afegim el vaset de vi blanc. Després a continuació li afegim el tomàquet ratllat. Quan ho veiem que s’ha reduït li afegim la picada i un morter d’aigua.
Ho anem cuinant a foc lent i quan ja s’ha format una salsa li afegim el conill i el caragols. Ho salpebrem ,ho deixem coure una estona més i ja ho podem servir.
És boníssim!!!!

A la part de Castelló el caragols que posen són les baquetes, molt cares i difícils de trobar.

16 comentaris:

  1. Galderich, que esmorzis de gust. Faràs un esmorzar de ganivet i forquilla? Ha, ha, ha,
    Bon dia!!!

    ResponElimina
  2. Ernesto, a aquest plat no em convidis mai! Soc un maniàtic, i de les poques coses que no m'agraden -a part de l'all- hi ha els caragols i el conill. Però la foto t'ha quedat espectacular.

    ResponElimina
  3. Leblansky, no et preocupis pel plat, ja me l'he cruspit tot i no he deixat res per ningú. Ha, ha,ha,...Bon cap de setmana. :)

    ResponElimina
  4. Coi ... deu ser la pluja o el pèl de fred que fa però ara mateix (tot i que només són les dotze del matí) me'n fotria un plat.

    Tampoc cal descartar l'opció de "tinc gana perque estic en dejú" :)

    ResponElimina
  5. Doncs no sé...però jo, que no fa gaire que he dinat, tampoc li faria un lleig a una ració de la cassoleta de la foto...i tot i que de caragols no n'he menjat mai encara, si arribat el moment, no m'hi veiés amb cor, ja m'espavilaria amb el tall i la salsa!
    :-)

    ResponElimina
  6. Ernesto,
    Fot-li una mica de colorant groc i veuras com s'ho fot com si fos una paella!

    ResponElimina
  7. óscar , haurem de fer un àpat de tast.
    Jo m'ho vaig cruspir tot sol.:)
    Gràcies pel teu comentari

    ResponElimina
  8. Carme(la meva maleta), T'asseguro que t'agradarien molt els caragols cuinats amb aquesta salseta.
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  9. Galderich, si li poso el colorant gros en Leblansky s'ho cruspeix creient que es arròs valencià. Ha, ha, ha.

    ResponElimina
  10. Vaig viure a Lleida molt de temps, uns tres anys. He menjat cargols en tres o quatre ocasions, endut per la necessitat de la cosa social. Però em semblem repugnants i bavosos. No entenc com a algú se li va acudir cuinar-los.

    ResponElimina
  11. No podria menjar cargols amb conill.
    Too much pel meu estómac, avui he arribat a la conclusió que sóc llepafils i finolis, Ernesto.

    ResponElimina
  12. Lluís, la cuina del caragol és una cuina de pagès de terra endins. A la gent de ciutat i de a prop de mar no els hi acaba d'agradar. Jo sóc un gran defensor de cuinar amb caragols.:)

    ResponElimina
  13. Ninona, tu ets de ciutat i d'a prop mar. T'agrada més altres menges..., com la cuina del peix. Molts petons. :)

    ResponElimina
  14. ai una cassoletaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa que booooonnnnnnnnsssssssssssssssssss! xarrup xarrup! :D i ni t'ho explico si fossin caragolines!

    ResponElimina
  15. Clídice, ja veig que t'agraden els caragols . aquesta cassoleta que hi ha fotografiada em va quedar amb un sabor esquisit. Les caragolines en catxipanda són boníssimes.
    Una abraçada. :)

    ResponElimina