Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dijous, 6 de maig de 2010

UN TOC D'ALEGRIA AL MERCAT



Molts diumenges vaig de passeig al Mercat de Sant Antoni, més que anar a comprar, vaig per deixar-me confondre entre la multitud de gent que camina com jo , enmig de llibres, postals, tebeos, revistes... i aprofito a vegades per veure s'hi trobo algun dels llibres interessants que he perdut o he abandonat en èpoques pretèrites.
Fa anys que no tinc cap pressa per trobar res en concret. Prefereixo deixar-me portar pel riu de gent, quan em sembla m’aturo davant d’una portada d’un llibre que no sé si compraré , però que gaudeixo de tenir-lo a les meves mans, quedant-me en el dubte de si val o no val la pena obtenir-lo.
Unes notes musicals em treuen de les meves cabòries , aixeco la mirada i veig un conjunt de músics que alegren l’estona dels transeünts o possibles compradors de joies llibresques.
Em vaig quedar una bona estona escoltant-los; els llibres, revistes o possibles DVD que podria comprar els vaig deixar de mirar, preferia escoltar aquells músics de carrer que centrar-me en possibles adquisicions. Gaudia d'aquella música desenfadada i alegre que em feia moure interiorment tot el meu cos seguint aquells compassos. Una bella estona que em va fer sentir viu i jovial. Després em vaig dirigir a “ La Font de la Cervesa” on preparen un excel•lent cafè italià.



9 comentaris:

  1. buf! quin goig aquest deixar-se anar! fa temps que no m'ho permeto i això no pot ser bo de cap de les maneres :)

    ResponElimina
  2. Això és un dels plaers del Mercat de Sant Antoni... deixar-se anar!

    ResponElimina
  3. El darrer cop que vaig estar a Sitges em va passar igual...un grup de jazz, feia moure a tots els que ens hi apropavem tímidament, fins que mica en mica anavem perdent la vergonya, per plaer dels músics...

    ResponElimina
  4. Veig que vas al mercat de Santantoni amb el vestit d'home invisible, haw, haw!

    ResponElimina
  5. Clídice , és molt bo deixar-se anar i gaudir de l'entorn. Una abraçada.:).

    Galdercih, tens molta raó. :)

    Carme (la meva maleta). La música els músics de carer em fan aturar del meu món. És una debilitat meva. :)

    Leblansky, Sempre porto el vestit de l'home invisible quan vaig per segons quin lloc. haw, haw !

    ResponElimina
  6. Em sorprèn aquesta excentricitat d'anar a "La font de la cervesa" i demanar un cafè. Un toc surrealista alegra la vida, sens dubte. Segur que ens hem vist en aquell mercat algun cop, i segurament ens deveme haver molestat involuntàriament amb aquelles empentes i cops de colze tan entranyables que ens hi donem.

    ResponElimina
  7. Que bé que m'ho havia passat al mercat de St. Antoni canviant cromos, tengui, tengui, falti, tengui...

    ResponElimina
  8. Lluís , "La Font de la Cervesa" , és un bar del carrerManso on serveixen un cafè italià excel·lent, preparat per una italiana molt agradable. Espero que algun mati dominical ens veiem al Mercat i convidar-te a un olorós cafè.:)

    ResponElimina
  9. Carles, la majoria de les col·leccions de cromos que encara conservo han estat completes gràcies al canvi de cromos al Mercat. Una abraçada.:)

    ResponElimina