PEL MAIG CADA DIA UN RAIG

Matí a les 7 a.m. del dia 9 de maig

Hem començat el mes de maig amb un seguit de pluges intermitents i no hi ha manera de poder veure el sol com s’enlaira sortint del mar.
Cada dia a les 7 del matí em dirigeixo al balcó per fer la meva fotografia habitual, com podeu veure el sol no hi és. Els núvols no deixen que sigui visible.
Després de la meva fotografia m’estic una hora , hora i mitja, llegint els diferents blogs que segueixo , algunes vegades no sé quin comentari posar i ho deixo per escriure’l més tard.
Quan veig que són les 8,30 am ,em disposo a sortir de casa per anar a esmorzar al bar , llegir el diari i comentar alguna notícia amb els tertulians que esmorzen a la meva taula. Cada dia em costa més llegir el diari, les discussions amb els tertulians són més dispars i em trobo que la premsa només parla de prohibicions i amenaces . Em plantejo no llegir el diari ni mirar les notícies. Malgrat digui això sempre acabo llegint diversos diaris al dia.

El dimoni plantat a punt de ser cremat

A les 10 am , començo a caminar acompanyat de la meva càmera i faig un passeig per la vora del mar, sempre solitari, la meva dosi sociable ja la tinc coberta amb l’esmorzar. Ara és el moment de contemplar amb els meus ulls interiors i exteriors , el mar, les ones, la gent que passa, els gats solitaris, les negres merles amb els seus becs vermellosos,i....caminant , caminant em trobo que ja han “plantat” el dimoni que han de cremar avui, dia 10, a les 10 de la nit vigília de sant Anastasi copatró de Badalona , una tradició que va començar en la postguerra sota el règim del “nacional-catolicisme” i que amb la democràcia ha esdevingut la festa més gran de la ciutat restant-li importància a la Festa Gran d’estiu, el 15 d’agost. L’Ajuntament socialista s’ha abocat a celebrar les Festes de Maig i tots els barris de la ciutat fan balls i festes populars.

Nespres de Callosa de Sàrria (Alacant)

Badalona com la majoria de pobles i ciutats té un vocabulari localista, hi ha una fruita que en català generalment rep el nom de nespra i a Badalona li diem micaco ( paraula que també trobem al diccionari de la IEC). Fa una anys un pagès de Badalona em volia convèncer que el micaquer i el nesprer eren dos arbres diferents , la veritat mai he pogut veure la diferència per més que el bon home m’ho volgués demostrar, les dues varietats tenen la mateixa estructura de les fulles, el mateix color , forma i gust acidular dels fruits i reben el mateix nom botànic (Eriobotrya japonica) . Durant aquesta setmana de maig és la fruita predilecta de la meva dieta.

Actualment a Badalona, amb la explosió democràtica de les “festes populars”, després de la “crema del dimoni” celebren el Ball del Micaco a la plaça de La Plana.