Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

divendres, 7 de maig de 2010

LA GINESTA I EL QUIOSC


Una setmana de pluges gairebé continuades. No he pogut veure ni un sol dia els primers raigs solars matinals. Cansat de tanta pluja he aprofitat una clariana per poder caminar nord enllà , camí de Montgat, Masnou ... seguint el nou camí de Ronda que han construït a l’entorn de la via del tren.
Ara és el temps que podem veure com neixen els “xiringuitos” de platja , al mateix moment que apareix la flor de la ginesta.
De moment tot just comencen a construir aquests quioscs de begudes, aviat es convertiran en “merenderos” temporals on ens oferiran sardines a la planxa, sèpies, calamars, musclos,...tot de cuina senzilla i nits de bonança estival. Les nits a la platja seran plàcides i podrem reservar lloc en aquests quioscs estivals per a gaudir d’aquestes valuoses menges acariciats per la brisa marina i el murmullà de les ones.

He anat on comença el Turó de Montgat , on gairebé trenquen les ones hi he pogut contemplar unes plantes de ginesta florida que omplien l’aire de l’entorn amb la seva olor característica, aquesta olor de la meva infantesa quan anava amb el meu pare d'excursió als garrofers i tornàvem amb un pom de ginesta que la mare posava en un gerro i durant uns dies em deixava embriagar per la seva olor que omplia el menjador. Ara puc caminar en la frescor del matí i deixar que aquesta dolça olor que tan bé la descriu Joan Maragall en el seu poema, m’acompanyi en el meu passeig matinal.


La ginesta
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
Joan Maragall

12 comentaris:

  1. Aquest any li està costant florir a la ginesta, veig que vora mar ja comença, espero que molt aviat la muntanya es taqui de groc.

    ResponElimina
  2. al peu de Montserrat va començar a florir aquesta setmana, fins ara el groc era de les argelagues :) i al solei ja hi ha roselles :)

    I que bones les sardines del "xiringuito" del Felipe al Masnou! :P

    ResponElimina
  3. Al calendari del pagès, no crec que en digui res de la "floració" dels quioscs de platja, però m'agrada el teu apunt d'observador urbà...gràcies a les teves observacions, Badalona, se'm fa un raconet cada cop més desitjable!
    Petons!

    ResponElimina
  4. Ernesto,
    La ginesta és d'aquelles coses que em transporta immediatament a la infantesa. El color i l'olor i aquella tija... m'has emocionat, com ja em tens acostumat.

    ResponElimina
  5. Carles, m'agrada poder caminar per camins de la muntanya de Badalona amb l'olor de la ginesta. :)

    ResponElimina
  6. MMMMM Clídice. Què bones són les sardines a la brasa. :)

    ResponElimina
  7. Carme (la meva maleta), em sembla que tens raó i el calendari de pagès no diu res dels "xiringuitos", però quan els vig que apareixen per la platja ja començo a pensar en les sarines a la brasa. Ha, Ha, Ha, Una forta abraçada. :)

    ResponElimina
  8. Galderich,
    T'hauré de regalar un pom de flors de ginesta. :)

    ResponElimina
  9. Que bonica la ginesta! Jo quan la veig a la vora de la carretera penso que ja s'atansa el bon temps. A qui també li agrada molt és a la meva mare, potser perquè també li porta dolços records del passat

    ResponElimina
  10. Miau , la ginesta ens assenyala que ja ha arribat el bon temps i a més la seva olor és deliciosa.

    ResponElimina
  11. De la ginesta tinc records infantils d'anar carregada d flors els dies d'excursió, per fer la mare feliç!
    Dels xiringuitos els records són més adults i la felicitat, més íntima! Sobretot del de Montgat.
    Gràcies Ernesto per a fer-me trobar conexions entre coses inconexes.
    Mil petons.

    ResponElimina
  12. Gràcies a tu Carme. M'alegre que hagis trobat conexions amb els meus dispars aparellaments. Un forta abraçada i petons. Ets un sol. :)

    ResponElimina