La inscripció que hi ha sota la'estàtua de bronze diu: EXCMO. SR.
D.EVARISTO ARNÚS
HIJO ADOPTIVO DE BADALONA
Aquesta estàtua la podem veure a la Plaça Dr. Niubó de Badalona. Figura de bronze posada dalt d'un pedestal. Foneria Vda. Cabot e Hijos. Barcelona 1891
Don Evaristo Arnús i Ferrer és un personatge digne de la Febre d’Or de Narcís Oller, i també podria representar l'especulació que explica Eduardo Mendoza en la sevanovel·la la Ciudad de los Prodigios.
D. Evaristo neix l’any 1820 fill d’una família humil . L’any 1840 entra com a funcionari d’hisenda a l’Ajuntament de Barcelona, al cap de pocs anys ja el veiem com un seriós corredor de Borsa. .
El 1852 ja inaugurà la casa de Banca i es convertí en una de les més prestigioses de la ciutat.
A la Llotja rebia el tractament de Don Evaristo. Per això no he volgut catalanitzar el seu nom, ja que només l'he vist escrit en castellà..
El 1852 ja inaugurà la casa de Banca i es convertí en una de les més prestigioses de la ciutat.
A la Llotja rebia el tractament de Don Evaristo. Per això no he volgut catalanitzar el seu nom, ja que només l'he vist escrit en castellà..
D’ideologia liberal, la seva norma era “ Comprar barat , esperar el millor moment , vendre car” . No arriscava en crèdits ni en empreses de gran risc. Les seves accions eren de renda fixa i principalment en Ferrocarrils. Va participar activament en la especulació immobiliària de l’eixample de Barcelona i també va participar en l'eixample de Madrid.
Va comprar els “Campos Eliseos” de Barcelona , on construí el 1881 el Teatro Lírico-Sala Beethoven que va tenir un gran prestigi, en aquest teatre Líric va construir la primera estació metereológica . Anaven les primeres figures de sarsuela i òpera ,va competir inclús amb el Liceu. És convertí en protector de les Arts .
Va comprar els “Campos Eliseos” de Barcelona , on construí el 1881 el Teatro Lírico-Sala Beethoven que va tenir un gran prestigi, en aquest teatre Líric va construir la primera estació metereológica . Anaven les primeres figures de sarsuela i òpera ,va competir inclús amb el Liceu. És convertí en protector de les Arts .
Va ser també senador vitalici i només participava activament quan tocaven els seus afers com les accions del ferrocarril.
Morí l'any 1890. Va deixar la seva herència a mans del seu nét , en veure que el seu fill no li interessava el negoci de la Banca.
Bust de D. Evaristo Arnús . Casa del Parc de Ca l'Arnús
L’any 1859 comprà en Subhasta pública 7,5 hectàrees de terreny de la finca agrícola de Can Solei de Badalona.
En aquesta propietat va construir uns jardins romàntics i unes edificacions propis d’una reina. Jardins que es passejaren Mossèn Cinto Verdaguer, el qual estava entusiasmat de la caseta de la mina, situada ala part alta de la finca. També en ocasió de la inauguració de l’Exposició Universal de 1888 s`hostatjaren la reina regent Maria Cristina i el seu fill Alfons XIII.
Per haver estat la Reina regent a Badalona li va donar el tractament a la ciutat de Excel•lència.
D. Evaristo en les Festes populars de Badalona deixava entrar al poble als Jardins. L’any 1884 el van fer fill adoptiu de Badalona
Retrat de D. Evaristo ( Enciclopèdia Catalana ) 
.jpg)
No el coneixia. M'ha semblat una biografia molt interessant, en consonància amb la d'aquells de l'època que es van saber enriquir.
ResponEliminaM'aniré passejant per teva casa!
*Sànset*
doncs així, d'entrada, l'Evaristo em cau refatal. N'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà tants d'Evaristus :(
ResponEliminaMe'n alegro que aquesta propietat ara, sigui un lloc públic al que tothom hi pot accedir. Però ja posats, el mateix Ajuntament que va obrir-ne les portes (em suposo), podria ser una mica menys potiner i posar-hi les que originalment hi havia...si és que la feina mal feta...no té futur! Sort que aquest lloc almenys té passat!
ResponEliminaPreciosos jardins Ernesto,
una abraçada.
Doncs a Barcelona, si no m'equivoco molt a prop de casa meva, hi té un carrer també el sr. Evarist. Espero que sense estàtua.
ResponElimina*Sànset*, a Badalona hi ha el carrer Arnús i el parc de Ca l'Arnús que ha passat a ser el parc metropolità. M'alegrarà trobar-te passejant pels jardins d'a prop de casa meva. Gràcies pel teu comentari. :)
ResponEliminaClídice encara que d'entrada et caigui malament D. Evaristo, has de tenir en compte que al segle XIX, quan s'enriquien després feien obres de caritat. A més ens han deixat la herència del Modernisme.
ResponEliminaActualment encara són pitjors els Evaristus.
Carme (la meva maleta), Suposo que només faran la malifeta de la porta. Fa uns anys que una part del parc era per a fer un hotel de luxe. Sembla que això estigui aturat.
ResponEliminaHi ha una història molt complexa a causa dels hereus de D. Evaristo.
Una abraçada. :)
ôscar , a Barcelona hi ha al Tibidabo la casa Evarist Arnús que es troba dintre de la Ruta del Modernisme. També hi ha el carrer Evarist Arnús per la part de Sants. A prop de la plaça del Centre.
ResponEliminaVa ser un mecenes de la Casa de la Caritat.
Ernesto, aquest home em recorda, tant la seua imatge com el que expliques d'ell, als personatges de les narracions d'El Persa, i el aprc de ca l'Arnús té una retirada a la Casita de las Torrecicas (ho dic seriosament)
ResponEliminaFormava part del joc de l'època de les famílies benestants, afavorir els pobrets per a guanyar-se el cel, perquè a la terra ja hi tenien un paradís!
ResponEliminaLeblansky, aquest home va ser un gran mecenes igual que el comte Güell i el marquès de Comillas, grans amics seus.
ResponEliminaHauré de llegir aquestes històries d'El Persa.
Carme J, tens tota la raó. Pensaven que fent bones obres i essent molt caritatius, Déu els esperaria a la glòria del cel. Semblen una mica Calvinistes.
ResponEliminaM'encanta la biografia del personatge. Don Evaristo traspua glamour burgués.
ResponEliminaEls Evaristos de llavors feien fortuna però no tenien res a veure amb els Evaristos d'ara. Aquests que tenen tanta pressa per fer diners, els odio despiadament.
Ernesto, sempre penso que tots tenim la cara i la creu d'una mateixa moneda. Poder gaudir ara d'aquests jardins és una meravella.