Llotja de pescadors. MontgatUna de les activitats que m’agrada fer un cop al mes és anar a la petita llotja de pescadors de Montgat a participar en la subhasta del peix i adquirir una panera de peix frec.
Montgat no té port de mar ni els pescadors tenen grans barques per anar lluny a pescar. Tota la pesca de Montgat és a prop de la platja i la quantitat de peix que va a la petita llotja no és gaire gran.
Cada dia de dilluns a divendres no festiu els pescadors i possibles compradors ens reunim a la una del migdia a la petita llotja a l’aire lliure que hi ha a tocar de la via del tren i a prop de l’estació de Montgat Nord ( abans abaixador de Montsolís)
Els pescadors arriben a les dotze carregats amb una o dues caixes cobertes de gel i plenes de peix acabat de pescar, el trien i el van dipositant en petites safates on hi caben un parell de quilos de peix, per a la subhasta.
Un participant de la confraria de pescadors posa en un saquet les boles corresponents a cada pescador i sortegen l’ordre de la subhasta. Una vegada sortejat cada pescador col·loca les safates, dins la llotja, de forma que primer hi ha el peix més car i finalment el peix de menys valor.
Una vegada tot disposat i amb els compradors asseguts a l’entorn del peix comença la subhasta. Primer el peix de la barca primera, després el de la barca segona ... Sempre m’ha meravellat la rapidesa com els subhastadors saben comptar enrere.
“ Comencem per la barca d’en Pere el Negre. Aquestes dues rengleres són d’ell, primera panera de llagostins.
45 euros...45 a la banda..90,80,70,60,50,45,40,35,30,25,20,15,10,5.
44 a la banda...90..80...”
I el subhastador va seguint a la baixa fins que hi ha un comprador que diu. “meu”
És demana el nom . Rosa, Joan.etc... , tria la panera i li donen el peix en una bossa de plàstic i un paperet amb el nom i el preu per pagar quan acabi la subhasta.
Jo miro embadalit aquests productes frescos del mar: llenguados que salten, llagostins grossos i frescos, escòrpores, calamars, sèpies, galls, molls, aranyes,etc... Avui hi havia també un gall de sant Pere que quan el pescador en qüestió ha vist que baixava massa de preu, l’ha apartat.
Finalment com sempre jo també m’he enfirat i he comprat una panera de molls per 8,60 euros.
He arribat a casa contentíssim . m’he posat a netejar el peix i quatre molls grans els he fet a la planxa . Què bons m’ha quedat!!!
La resta dels molls els he guardat netejats per a millor ocasió.
Montgat no té port de mar ni els pescadors tenen grans barques per anar lluny a pescar. Tota la pesca de Montgat és a prop de la platja i la quantitat de peix que va a la petita llotja no és gaire gran.
Cada dia de dilluns a divendres no festiu els pescadors i possibles compradors ens reunim a la una del migdia a la petita llotja a l’aire lliure que hi ha a tocar de la via del tren i a prop de l’estació de Montgat Nord ( abans abaixador de Montsolís)
Els pescadors arriben a les dotze carregats amb una o dues caixes cobertes de gel i plenes de peix acabat de pescar, el trien i el van dipositant en petites safates on hi caben un parell de quilos de peix, per a la subhasta.
Un participant de la confraria de pescadors posa en un saquet les boles corresponents a cada pescador i sortegen l’ordre de la subhasta. Una vegada sortejat cada pescador col·loca les safates, dins la llotja, de forma que primer hi ha el peix més car i finalment el peix de menys valor.
Una vegada tot disposat i amb els compradors asseguts a l’entorn del peix comença la subhasta. Primer el peix de la barca primera, després el de la barca segona ... Sempre m’ha meravellat la rapidesa com els subhastadors saben comptar enrere.
“ Comencem per la barca d’en Pere el Negre. Aquestes dues rengleres són d’ell, primera panera de llagostins.
45 euros...45 a la banda..90,80,70,60,50,45,40,35,30,25,20,15,10,5.
44 a la banda...90..80...”
I el subhastador va seguint a la baixa fins que hi ha un comprador que diu. “meu”
És demana el nom . Rosa, Joan.etc... , tria la panera i li donen el peix en una bossa de plàstic i un paperet amb el nom i el preu per pagar quan acabi la subhasta.
Jo miro embadalit aquests productes frescos del mar: llenguados que salten, llagostins grossos i frescos, escòrpores, calamars, sèpies, galls, molls, aranyes,etc... Avui hi havia també un gall de sant Pere que quan el pescador en qüestió ha vist que baixava massa de preu, l’ha apartat.
Finalment com sempre jo també m’he enfirat i he comprat una panera de molls per 8,60 euros.
He arribat a casa contentíssim . m’he posat a netejar el peix i quatre molls grans els he fet a la planxa . Què bons m’ha quedat!!!
La resta dels molls els he guardat netejats per a millor ocasió.
Un pescador subhastador cantant els preus
Tots mirant el peix i a la taula la controladora de la subhasta
Una mostra del peix en les seves paneres
.jpg)
Quina subhasta més bonica i cassolana, quasi familiar!
ResponEliminaEns fas viure a través dels teus ulls i escrits, experiències úniques !
Mil petons, Ernesto!
Tinc pendent passar per la subhasta de Montgat (l'única de lliure que queda a la nostra costa, si no ho tinc mal entès). I més si em dius que un gall de sant Pere baixava massa de preu! Per la mort de déu si, com el seu nom indica, són les mateixes portes del cel!
ResponEliminaImpressionat. Aquest juliol quedem. Quan ho vegin els de sanitat, els de comerç, els de torracollons de torn segur que tanquen la paradeta. Hem d'anar abans que algun buròcrata no ho vegi!!!
ResponEliminaCom diu en Girbén, són les mateixes portes del cel!
Quin plaer comprar el peix així...i de camí a casa, anar pensant com cuinar-lo!
ResponEliminaCada cop més, penso que a casa ens hauriem de mudar més a prop del mar. Ara, ja no en tinc prou amb l'estiu!
Abraçades.
Ai quins records! Vaig viure dos anys a Montgat i recordo aquesta subhasta...!
ResponEliminaCarme J, Hauràs d'anar-la a veure i podràs comprar peix molt fresc. Si tenes paciència i no tens capricis d'un peix o marisc en concret, pots trobar molt bons preus.
ResponEliminaGirbén , em sembla que és l'única subhasta lliure que queda. La de Badalona la van tancar l'any passat. Ara diuen que la faran al port, però la bonica llotja de Badalona està tancada.
ResponEliminaAhir vaig conèixer el gall de sant Pere. Sempre aprenc noms de peixos a Montgat.
Galderich , quan vulguis fem una trobada subhastera. No has de matinar massa. Portes una nevereta i peix fresc a casa. Ha, ha,ha,
ResponEliminaCarme(la meva maleta), L'únic que em passa que visc sol i quan compro peix en tinc per uns quants dies. Ara he hagut de congelar un quants molls.
ResponEliminaAbraçades. :)
Lluís , encara la fan aquesta subhasta. Jo visc a prop de Montgat i cada dia hi vaig caminant al matí. M'agrada molt el passeig a vora mar.
ResponEliminaErnesto, jo la subhasta del peix feta així com la expliques tu, ja fa temps que no la veig: ara la majoria de llotges s'han informatitzat, i ho fan amb ordinador i tot això. O sigui que és un plaer saber que encara hi ha llocs on es fa com sempre s'havia fet :)
ResponEliminapero quina gent fa la subhasta? o sigui, qui sen encarrega??
ResponEliminai que duri us esperem a tots......rutllat.......
ResponEliminaPERQUE LA GENT FA FOTOGRAFIES I NO DEMANA CAP TIPUS DE PERMIS PER PUBLICAR.LES??
ResponEliminaSOC LA APUNTADORA (I NO LA CONTROLADORA)
GRACIES
Doncs perquè en una via pública es poden fer aquestes fotos sempre. De totes formes cap problema a fotografiar només el peix si es demana de bones maneres. Com ens va passar a nosaltres. Pura educació.
ResponEliminaes muy interesante conocerlo, recuerdo hace treita años llevar a mi familia y contarle a los niños como funcionan la subastas de pescado.
ResponElimina¡¡como decís, un placer saber que todavia existe..y que dure!!