CA L'ARNÚS (2) : EL JARDÍ DE LA GLORIETA

Passeig dels plàtans

Juny de 1959, ella tenia 13 anys ,era la germana del meu millor amic. Hi anava moltes vegades a casa seva a berenar i ella sempre estava allí. Me la mirava amb ulls tendres ... quan es creuaven les mirades... em posava vermell...ella somreia i jo... era massa tímid per dir-li alguna cosa.

Gruta i font

Tot just havia començat a treballar a un fàbrica tèxtil. Era l’aprenent i em tocava fer el que em manaven, quan venia l’hora d’esmorzar, anava a buscar el vi pels manyans i encarregats de la fàbrica a una bodega a prop d’on vivien els meus amics. Algun dia ens creuàvem ella i jo, passava pel costat d’ella tot avergonyit a causa meu uniforme de la fàbricac i ella, vestida com tota una senyoreta de casa bona, mirava la meva roba de treball i em deia somrient: “ Sembles un trinxeraire” , i de veritat que ho semblava , vestit amb la meva granota blava i amb borra del cotó de les màquines. Els colors em pujaven i... gairebé sense dir res, seguia el meu camí

Glorieta

Un dia del mes de juny i mentre berenva a casa seva , la mare del meu amic em va convidar per anar a Ca L’Arnús a la cloenda del curs de l’escola de ballet de la meva estimada Mercè. Ella es mostrava feliç perquè hi anava.

Venus Púdica

El dia assenyalat em van venir a buscar a casa amb el cotxe del pare, un Renault Gordini, jo em vaig vestir amb la meva millor roba i tot clenxinat hi vaig pujar tot cofoi i esperançat .
Era la primera vegada que entrava als jardins de Ca l’Arnús . Les vegades que hi havia anat a buscar aigua sempre trobava la porta tancad. Per fi sabria que hi havia darrere aquella porta tancada del jardí.

Hèrcules

Arribàvem que ja era fosc, unes llums il•luminaven el passeig de plàtans fins arribar al jardí de la glorieta, una esplanada amb un arbrat de plàtans , on hi havia unes cadires per a poder seure el públic assistent. A un costat la glorieta amb l’orquestra i al fons un escenari format per la gespa verda brillant i dues estàtues gregues il•luminades .... a l’entorn de les estàtues estava la millor ballarina que he vist en ma vida... La Mercè. Ha estat la millor sessió de ballet que he presenciat. Des de les hores m'ha agradat el ballet clàssic.

Actualment em passejo moltíssims dies i em deixo transportar pel silenci i la quietud de les aigúes dels seus llacs. (Ja els mostraré un altre dia)

Les estàtues segurament son originàries de l'ornamentació del Teatre Líric de Barcelona

Porta escapçada

Aquesta és la porta principal , aquesta porta era molt més senyorial, com la majoria de les portes de jardí privat, amb les dos pilones mes altes i un gran porta de ferro. Quan l'ajuntamnet expropià la propietat van començar a fer obres i un camiò trenca una pilona. la solució que vàren donar va ser trencar l'altra pilona i així quedava igualada la porta. Cada dia que passo per davant em recorda la ineptitut consistorial.

A vegades em pregunto : On ha anat a parar la porta fojada de ferro?