SHIVA

Imatge de Shiva trobada a Internet

A la meva gata Shiva

Una de les gates que m’han acompanyat al llarg de la vida ha estat la gata Shiva.
Un dia anava caminant a prop del carrer del Mar quan vaig veure una botiga on en una gàbia tenien uns gatets siamesos a qual més eixerit i enmig d’aquells estava la meva gateta Shiva.
Sense pensar-m’ho gens ja tenia la gateta en un capsa amb forats amb unes nanses per poder-ho dur. A part en una bossa em posaren: menjar per gats petits, terra de gats per acostumar el gat a ser net, un llit per gats,una fusta amb una corda per al gat que pugues esmolar les ungles....Tot carregat em vaig anar a casa molt cofoi.
Un cop a casa vaig posar la terra dins de un calaix i el vaig deixar a la galeria amb la porta oberta. En un recipient de plàstic que també vaig comprar el vaig omplir del menjar granulat ( croquetes em varen dir) i al costat un recipient amb aigua. A poca distància un llit de roba que també m’aconsellaren a la botiga. De fet va utilitzar més el meu llit que el seu.
A partir d’aquell moment ja tenia la companyia valuosa de la meva gata Shiva i em va acompanyar durant uns quants anys. La meva Shiva creixia i es comunicava cada vegada més amb mi. Formàvem una simbiosi perfecta. Quan estava a casa vèiem la televisió junts asseguts tots dos en el sofà. Quan anava al despatx, m’ajudava a posar en ordre els meus papers. Jo els col·locava i ella s’asseia damunt i així no queien per terra.

La meva tassa per prendre el te i "fartons"

Tot anava bé i estava contentíssim amb la meva estimada Shiva , li encantava el te i sempre el preníem junts ella es posava al meu costat i jo li posava una mica de té en una tasseta, compartíem les pastes de te. Era uns moments de molta intimitat. Sempre em ve a ala memòria quan una vegada van trucar a la porta i jo vaig anar a obrir , afora hi havia unes senyores que no sé que volien i no se’ls acut res més que dir-me : “Perdoni, que el molestem?”...No van poder dir res més . Jo que en aquells moments fumava litúrgicament la meva pipa de les 6 de la tarda, apartant una mica la pipa de la meva boca els hi responc. : “Si molesteu. Podrien venir un altre moment. Ara la Shiva i jo estem prenent el te.” Encara no sé que és el que volien . No van tornar mai més.

Rètol d'una botiga a prop del antic Convent de Sant Agustí

Després d’aquest fet quan la meva Shiva i jo compartíem el te ja no obria la porta per ningú ni contestava al telèfon .Guardàvem aquests moments íntims per nosaltes escoltant música wagneriana en silenci. Només mirades de complicitat.