Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dimecres, 26 de maig de 2010

SHIVA

Imatge de Shiva trobada a Internet

A la meva gata Shiva

Una de les gates que m’han acompanyat al llarg de la vida ha estat la gata Shiva.
Un dia anava caminant a prop del carrer del Mar quan vaig veure una botiga on en una gàbia tenien uns gatets siamesos a qual més eixerit i enmig d’aquells estava la meva gateta Shiva.
Sense pensar-m’ho gens ja tenia la gateta en un capsa amb forats amb unes nanses per poder-ho dur. A part en una bossa em posaren: menjar per gats petits, terra de gats per acostumar el gat a ser net, un llit per gats,una fusta amb una corda per al gat que pugues esmolar les ungles....Tot carregat em vaig anar a casa molt cofoi.
Un cop a casa vaig posar la terra dins de un calaix i el vaig deixar a la galeria amb la porta oberta. En un recipient de plàstic que també vaig comprar el vaig omplir del menjar granulat ( croquetes em varen dir) i al costat un recipient amb aigua. A poca distància un llit de roba que també m’aconsellaren a la botiga. De fet va utilitzar més el meu llit que el seu.
A partir d’aquell moment ja tenia la companyia valuosa de la meva gata Shiva i em va acompanyar durant uns quants anys. La meva Shiva creixia i es comunicava cada vegada més amb mi. Formàvem una simbiosi perfecta. Quan estava a casa vèiem la televisió junts asseguts tots dos en el sofà. Quan anava al despatx, m’ajudava a posar en ordre els meus papers. Jo els col·locava i ella s’asseia damunt i així no queien per terra.

La meva tassa per prendre el te i "fartons"

Tot anava bé i estava contentíssim amb la meva estimada Shiva , li encantava el te i sempre el preníem junts ella es posava al meu costat i jo li posava una mica de té en una tasseta, compartíem les pastes de te. Era uns moments de molta intimitat. Sempre em ve a ala memòria quan una vegada van trucar a la porta i jo vaig anar a obrir , afora hi havia unes senyores que no sé que volien i no se’ls acut res més que dir-me : “Perdoni, que el molestem?”...No van poder dir res més . Jo que en aquells moments fumava litúrgicament la meva pipa de les 6 de la tarda, apartant una mica la pipa de la meva boca els hi responc. : “Si molesteu. Podrien venir un altre moment. Ara la Shiva i jo estem prenent el te.” Encara no sé que és el que volien . No van tornar mai més.

Rètol d'una botiga a prop del antic Convent de Sant Agustí

Després d’aquest fet quan la meva Shiva i jo compartíem el te ja no obria la porta per ningú ni contestava al telèfon .Guardàvem aquests moments íntims per nosaltes escoltant música wagneriana en silenci. Només mirades de complicitat.

15 comentaris:

  1. si és que no hi ha millor companya que una gata siamesa, ai com enyoro la meva Esquitx! Només d'imaginar-te tot repantigat fumant en pipa, prenent el te i pastes amb la gata asseguda al davant i escoltant Wagner ... és una imatge impagable :)

    ResponElimina
  2. Imagina't el cas, Ernesto, els meus pares van recollir una gateta perduda que estava a les últimes -la Fifi- i que va resultar que era absolutament sorda. Ja pots buscar-la quan es perd pel jardí, que poden passar hores. Sort del gran picarol que du penjat al coll!

    ResponElimina
  3. Et venien a deixar l'Atalaya, Ernesto...hi posaria la mà al foc. Una bona resposta la teva. Pròpia d'un excèntric Sir anglès...jajajaj

    Petons

    ResponElimina
  4. Una gata que pren el te és una companyia impagable. Segur que també li agrada Dickens.

    ResponElimina
  5. Gran costuma aquest de no respondre el telèfon o al timbre si no et ve de gust i estas tranquil. Si volen res, ja trucaran... o no, però tant se val!

    ResponElimina
  6. Soc un enamorat de Shiva, no la gata, sinó l'altra. El teu relat, i en especial la penúltima foto, m'ha fet somriure alhora que pensar si la teua Shiva menjava també fartons.

    ResponElimina
  7. La meua no en menja, però li agrada molt que cremi incens.

    ResponElimina
  8. Si existeix l'altra vida, em demano ser gata i que em diguin Shiva!

    ResponElimina
  9. Clídice,Els gatets que ens acompanyat al llarg dela vida , sempre els trobem a faltar. Són tan carinyoses les gates siameses! :)

    ResponElimina
  10. Girbén . Sort que la gata porta un picarol, i quan es perd la poeu seguir pel so. Una bona idea per no perdre la Fifi. :)

    ResponElimina
  11. Carme,(la meva maleta) seguramnet que deurien ser els d'Atalaya, normalment passen quan menys ho esperes.

    Petons !! :)

    ResponElimina
  12. Allau , seguramnet que li agradaria Dickens si sabés llegir. Ara quan li llegia fragments estava molt atenta.

    ResponElimina
  13. Galderich, a mesura que em faig gran vaig sordejant i així he de contestar menys per telèfon.

    ResponElimina
  14. Leblansky , la meva gateta Shiva li agradave el te verd, les fartons i l'olor de la meva pipa.

    ResponElimina
  15. Carme J. Si hi ha un altra vida seria molt bo reencarnar-se en gat o gata i poder prendre te com la Shiva. ha, ha, ha,
    Una abraçada :)

    ResponElimina