Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dimarts, 20 d’abril del 2010

LA CROQUETA


A casa la meva mare a vegades cuinava “croquetes de la reina”, per fer aquestes croquetes primer aprofitava una pit de pollastre rostit , a part amb brou feia un puré de patata natural ( res de puré maggi) i en una paella posava oli, ceba i afegia el puré barrejat amb el pollastre passat per la picadora.

Una vegada tenia la massa feta la deixava refredar i a continuació elaborava les croquetes passades per ou batut i farina de galeta. A mi aquest era un plat que em tornava boig. Sempre m’havien agradat les “croquetes de la reina” , aquell gust a pollastre i a ceba fregida. Normalment ens tocava quatre o cinc croquetes acompanyades d' escalivada.

Jo vaig haver d’abandonar el niu familiar per motius de feina i estudi , així em vaig trobar sol a la Gran Ciutat i sense croquetes.

Quan anava a un restaurant i veia croquetes , sempre en demanava, però no trobava el gust desitjat. O bé eren olioses amb olis rancis i refregits o tenien un gust a res. Al cap d’un temps ja vaig desistir de demanar croquetes i només esperava amb delit els caps de setmana que em podia retrobar amb la meva marona.

Un dia , quan menys m’ho esperava vaig conèixer una xiqueta molt bonica i que m’agradava molt.Vam començar a sortir. Uns dies anàvem al cinema , una altres al teatre... i ... passava el temps i cada vegada teníem més intimitat. Finalment li vaig confessar el meu delit per la croqueta de pollastre i ella es posà a riure i em convidà a dinar.

El diumenge aní a casa seva , vaig comprar un bon vi i uns bombonets . Arribo a la cita a l'hora en punt i ... m’esperava una font de croquetes . Les vaig provar i. .. semblaven tan bones com les de la mare. Quina il•lusió!!! La vaig omplir a petons i li vaig demanar la recepta
Ella tota amorosa i amb una veu cadenciosa em digué :

"Primer de tot has de tenir un pit de pollastre rostit o bullit de brou, desprès una ceba mitjana, farina , ou, llet i oli d’oliva. Ernesto el proper dia farem les croquetes junts". I així va ser com entre nosaltres va néixer el que podríem dir un amor gastronòmic amb orgasmes "palatius".

El procés d’elaboració de les croquetes és aquest per poder elaborar unes 28 croquetes.

1.-Piquem el pit rostit del pollastre i el reservem.
2.-Posem una tassa de cafè plena d’oli a una paella.
3.- Quan l’oli està calent afegim la ceba picada i deixem que es dori molt poc.
4.- afegim 3 o 4 cullerades soperes de farina i a continuació 2 gots d’aigua plens de llet.
5.- Afegim de seguida el pit de pollastre i podem posar una mica de nou moscada.
Sense deixar de remenar esperem que es formi una massa i la deixem refredar.
Una vegada la massa està freda o tèbia fem boletes i li donem forma de croqueta , les passem per ou batut i le arrebossem amb farina de galeta.
A continuació en una fregidora o una paella amb oli d’oliva calent les fregim i les posem en una font llestes per servir.

21 comentaris:

  1. Fantàstica història de la croqueta perduda!
    Sempre trobes una part super-romàntica en tot el que escrius, fins i tot d'unes croquetes.. .
    Ernesto,Muuuuua!

    ResponElimina
  2. Ernesto,
    Les croquetes mai són com les de la família... a no ser que les faci l'estimada o l'estimat! Això és una llei universal!

    ResponElimina
  3. No hi ha res com les croquetes. I a tu et van sortir molt bones

    ResponElimina
  4. És un menjar que m'agardava molt de xiquet, però que poc a poc vaig anar odiant conforme van anar imposant-se les congelades davant de les de tota al vida. Ara, només romàntics com tu són capaços de fer-ne i compartir-les amb els amics. Dono fe que les fas molt bones, les croquetes.

    ResponElimina
  5. m'apunto la recepta, per passar-la a qui cuina a casa ;P a més la seva bondat està certificada pel tast :D

    ResponElimina
  6. Avui justament per dinar, n'hem tingut a casa! La meva mare, de tant en tant, si decideix fer-ne, procura passar-se mooolt de llarg, i aprovisionar-nos al meu germà i a mi...
    Me les fa arribar, sense arrebossar. Això és tot el que jo tinc fer just abans de fregir-les. Quan han arribat a taula, la meva filla gran s'ha afanyat a contar-les, i somrient després del càlcul mental ha dit: Me'n toquen 4!

    Una història molt romàntica la teva...
    :-)

    ResponElimina
  7. Gràcies CarmeJ. M'alegre que t'hagi agradat la història.Petons!! :)

    ResponElimina
  8. Galderich, a mi en les croquetes no sempre ha estat així. De totes formes sempre he aprés coses bones dels sers estimats.

    ResponElimina
  9. Gràcies Llum. Celebro que t'agradessin. Un altre dia m'esmeraré més. :)

    ResponElimina
  10. Leblansky, les croquetes com els calamars a la romana no es poden menjar a la majoria dels restaurants. Utilitzen els incomestibles cuinats congelats.

    ResponElimina
  11. Clídice , espero que te les cuinin bé . Avui la mava gramana m'ha dit que amb aquesta post li he donat la idea de fer croquetes amb una recepta tan senzilla. :)

    ResponElimina
  12. Carme de la meva maleta, quan les croquetes són de pit de pollastre i fetes amb amor tenen un gust tan especial que aquell dia es converteix en festivitat.

    Els meus records així veuen la història que explico. :)

    ResponElimina
  13. Jo també les he tastades, les croquetes de l'Ernesto, i realment estaven boníssimes. Només de recordar-les ja m'està agafant salivera!
    I les de bacallà? Enrotlla't, Ernesto, volem la recepta, que estaven de fàbula!!!

    ResponElimina
  14. Mari Carmen, gràcies per les teves lloances. Em faràs posar vermell. :)
    Les croquetes de bacallà, només has de substituir el pollastre per bacallà bullit i passar-lo per la picadora de forma suau perquè es desfà de seguida. :)

    ResponElimina
  15. Jo, sento croquetes, i trec la pistola. És que sóc freudià per part de mare.

    ResponElimina
  16. Allau , jo em creia que tenies debilitat per les croquetes, el que no em pensava que et produís aquesta violència freudiana. :)

    ResponElimina
  17. jo també vull croquetes!!!!!!!!!!!!

    les trobo moooooolt a faltar.... ara vaig anant de casa en casa, menjant les croquetes familiars de cada una de les meves amigues i amics.... de moment, totes excel·lents! la veritat.... a vegades m'agraden tant que és com que si em sentís una mica adoptada jejejej, m'arribo a sentir una més de la familia... mentre me les menjo...
    tot i que com les del meu pare i com les de la meva àvia.... també diferents entre elles... no n'he trobat...
    en el fons els "plats de casa" formen part de la nostra intimitat...

    salutacions Sr Niebla...

    "la" Borinot

    ResponElimina
  18. Espero que aviat puguis gaudir d'unes bones croquetes com les de la teva àvia. Gràcies pel teu comentari.:)

    ResponElimina
  19. M'has fet entrar gana. Quina croqueta més bona deu ser, ara li he dit a la meva mare que prengui nota d'aquesta recepta i que en faci tant aviat com pugui. A veure si em fa cas i un cap de setmana d'aquest de maig me'n fa.

    ResponElimina
  20. Miau. Quan et faci croquetes la teva mare seguint aquesta recepta , et xuparàs els dits. Dem'a en faré jo , ja tinc la massa preparada. Petonets!

    ResponElimina
  21. mmm, te molt bona pinta!!! aprofitant que tinc pollastre rostit pels canelons, faré un 25% per dedicarles...

    ResponElimina