Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dijous, 8 d’abril de 2010

EL PONT DEL PETROLI

El pont del petroli

Quan camino al matí camí del port, em paro algunes vegades al “pont del petroli”, un pantalà que han rehabilitat a la platja de Badalona. Abans hi havia dos de pantalans un de més curt i de fusta que era el lloc on anava a buscar musclos amb el meu pare, i l’altre molt més nou que el van construir als anys seixanta quan els petrolers eren de més gran calat. Aquest últim és el que han restaurat; el de fusta ha desaparegut.

Ara com que hi ha moviments ciutadans per a guardar tot el que es va fer als anys seixanta, moviments gairebé tots ells manipulats i com que som babaus també ho reclamem com a cosa nostra i quan s’aconsegueix la conservació d’una xemeneia industrial ho gaudim com si nosaltres amb les nostres manifestacions mediàtiques hem fet possible la recuperació “històrica”. A part es destrueixen barris sencers en nom del "progrés urbanístic" i no diem res.

El pantalà del “pont de petroli” no te cap utilitat lucrativa ( no han donat permís per posar un bar a la punta “llei de costes”), així s’ha convertit en un passeig a cap lloc. De totes maneres jo us aconsello anar per poder tenir la sensació de caminar per un passadís fins arribar a alta mar.

Una declaració d'amor

Moltes parelletes aprofiten el passeig marítim de veure el mar a cada costat i ells abraçadets enmig de la solitud marítima fins arribar a l’extrem del pantalà per prometre’s amor etern i mentre la brisa del mar fa onejar els seus vestits escriuen llurs noms en un cadenat i el col•loquen a la sirga del pont que fan de barana es donen un bes apassionat i una vagada tancat el cadenat tiren la clau ben lluny al mig del mar i així mentre s’afona tenen la seguretat que ja ningú podrà deslligar el que la clau ha lligat.

Cada cadenat és una història d’amor . M’agrada arribar fins a l’extrem del pantalà i des d’allà mirar la costa llunyana com un mariner en alta mar i rodejat de forrellats d’amor. M’estic estona llegint aquestes promeses d’amor i em deixo acaronar per la suau brisa marina.

Vista des de la punta del pantalà

10 comentaris:

  1. Ernesto, eres el mestre de la poesia quotidiana. I les teues fotos són cada cop més suggerents.

    ResponElimina
  2. interessant, tant el lloc, les fotos, com la visió que ens en dones. Això si, el cadenat em fa molt de iuiu, serà perquè sóc una descreguda en aquests afers ;)

    ResponElimina
  3. Bonica passejada Ernesto...ets un privilegiat per viure tan aprop del mar!

    En un futur llunyà, quina cerimònia deduïran que es feia, quan descobreixin els centenars de claus que es trobaran al fons del mar?

    :-)

    ResponElimina
  4. Són moltes les vegades que ha passat per aquest pont, jo de fet, visc a Santa Coloma de Gramenet, i moltes vegades per la capçalera del Besòs agafo la bicicleta i me'n vaig fins aquest petit racó de món. Un lloc fantàstic perquè flueixin les idees.

    Per cert, et seguiré i t'haig de dir que m'ha agradat molt el teu bloc, espero que també t'interessi el meu.

    Una abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.

    L'imperdible de ℓ'Àηimα
    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  5. Leblansky , gràcies pels teus elogis a les meves fotografies. A veure si acabaré essent un fotògraf famós? ha, ha,ha,

    ResponElimina
  6. Clídice agraít pel teu comentari. Els cadenats em sembla que els municipals els treuen , perquè d'un dia a un altre en trobo a faltar.Si els deixessin semblaria la Fontana de Trevi amb cadenats.

    ResponElimina
  7. Carme de la maleta, m'agrada molt passejar a prop del mar, principalment a l'hivern . Quan arriba l'estiu fa massa calor.

    En un futur llunyà en veure tantes claus al fons del mar, pensaran que erem molt desconfiats.

    ResponElimina
  8. Jordi Cirach, gràcies per seguir el meu bloc. Hi ha una part de Santa Coloma que em té molt intrigat és tot l'entorn del Fondo. M'agrada aquell entorn multicultural i el mercat del dissabte.

    Ara aniré a veure el teu especial de Sant Jordi.

    ResponElimina
  9. Ernesto,
    D'això en diuen ara tirar-se una clau? Cada cop el llenguatge adolescent és més estrany...

    ResponElimina
  10. Galderich , el llenguatge adolescent s'ha feminitzat.

    ResponElimina