Divendres 23 d’abril vaig anar a passejar pels carrers on va haver la primera industrialització de Barcelona. Aquest conjunt de carrers des de Ronda Sant Antoni a Drassanes i des de les Rambles al Paral•lel, avui l'anomenem Raval.Aquesta part de Barcelona li tinc especial devoció per diverses causes , la primera i més important és perquè anar a caminar i perdrem pel Raval és com viatjar pel món, per la gran quantitat d'etnies, formes de vestir, costums, olors, espècies, aliments desconeguts, llengües, restaurants de terres llunyanes..., i en aquest dia tan florit i angoixant de sant Jordi era l'únic espai de Ciutat Vella on es podia trobar una mica de pau, sense aglomeracions ni venedors de llibres i roses.
Travessant carrerons i passatges vaig arribar al carrer Sant Ramon , un dels poc carrers que queden de l’antic “Barri Xino” barcelonès ( ara en procés de transformació). Noto que hi ha força gent a la plaça de Pere Coromines (carrer Sant Ramon). Quan estic més a prop miro encuriosit que hi ha uns quants artesans forjadors, dins d'un espai acotat de la plaça, treballant la forja. Elaboren unes roses forjades a base de posar el ferro roent i després a cops de mall li van donant la forma desitjada. M’agrada força veure aquestes celebracions artesanes que ens remunten a un temps passat sense tantes tecnologies, on el treball artesà és una obra d’art . Al mateix carrer Sant Ramon hi ha un taller de forja davant de la plaça.
Si voleu saber més d’aquesta celebració o sobre la forja cliqueu a l'enllaç.http://www.tallerdeforja.net/
.jpg)
Com m'agrada sortir a passejar per on camines, amb tu!
ResponEliminaLa forja a més és una de les activitats artesanals més hiptonitzants: foc i cops sincompats. Què més es pot demanar!
ResponEliminaGràcies per fer-nos arribar aquestes roses tan boniques...(jo em pensava que la forja decorativa, ja s'havia perdut).
ResponEliminaEstic d'acord amb tú Ernesto...el Raval és un lloc meravellós per anar a passejar. Espero que no es transformi gaire, i que no li passin gaire el ribot, com han fet ja amb tans altres indrets de Barcelona.
Feliç dilluns!
Carme j, Haurem de fer una sortida i passejar per aquests indrets. ha ha ha . Petons
ResponEliminaGalderich tens tota la raó . La forja hipnotitza davant del foc i veient com van sortint peces d'art.
ResponEliminaCarme , la meva maleta, Cada any fan aquesta celebració mundial?... de mestres forjadors.
ResponEliminaEncara que es conserva prou bé el Raval, hi ha espais que els han redecorat, Però la gent no es va oposar massa, eren les Olimpiades.
Us juro que encara no havia vist el vostre Post... però coincidim en unasincronia còsmica que a vegades és difícil d'explicar... per això veig que la dedicació del Post que faig a Horroerotica (http://horroerotica.blogspot.com ) ha estat ToT un encert.
ResponEliminaEns veiem.
A10 Astrum X
Gràcies pel teu comentari astrum. M'ha agradat molt la teva post de la rosa de ferro. De fet m'agrada el teu bloc.
ResponEliminaEs un plaer veure el treball dels artistes,amb la forja o amb la ploma.
ResponEliminaEsther i Toni , em vaig quedar embadalit mirant com treballaven la forja. Gràcies pel comentari.
ResponElimina