Diumenge de Pasqua em llevo i el dia es fosc, plujós i monòton . No tinc cap desig , ni tan sols de sortir de casa. Al cap d’una estona surt el sol. Per fi l’energia necessària i surto a caminar per la platja torno a casa i després a la tarda aprofitant aquell sol tan esplendorós m’arribo al mercat de sant Antoni i em poso a berenar en una cafeteria del carrer Urgell.
En el moment de sortir BRRRRRROOOOOOMMMMMMM..... un gran tro i.....una pluja torrencial, m’espero a la porta de la cafeteria una bona estona.. Ja no tinc més paciència d ‘esperar a que calmi l’aiguat i em poso a caminar sota la pluja...Noto que em mullo molt i...em quedo a esperar que amaini la tempesta sota la vela d’un bar, apareixen dos vailets de no se quin país els quals em miren amb uns ulls com taronges i un gran somriure : "paraguas?", Jo em quedo sorprès davant de la pregunta, miro els marrecs i veig que m'ofereixen un paraigües nou plegable que han tret d'una bossa farcida d'aquests estris, " Cuanto?" "Cinco euros " Em quedo cavil·lant l'oferta i finalment els hi ofereixo tres euros per la preuada joia ( no puc resistir la temptació del regateig) i ells s'ho comenten i finalment accepten el meu oferimen, jo molt cofoi sota el paraigües nou m’arribo al cotxe i cap a casa.
Només començar el viatge de tornada s’acaba la pluja i quan estic arribant a casa el sol torna a il•luminar els carrers . L’arc de Sant Martí apareix i la pluja s’ha acabat.
Avui al matí ales 7,30 el sol ha eixit esplendorós enmig de núvols.
Ernesto, torna'm el paraigua que era meu!
ResponEliminaPer tres Euros, calculo que et durarà...uns tres dies! Sort que no en vas pagar cinc...Ja m'ho diràs!
ResponElimina;-)
Mai m'havia trobat que aprofitan un dia de pluja em vinguessin a buscar amb un paraigües.
ResponEliminaEl paraigües en si és molt petit i ara el puc portar sempre a sobre.
He fet una bona compra.