gat de la riera CanyadóDesprés del meu viatge a Grècia, la meva amiga va voler adoptar un gat i un dia em telefona per anunciar-me la bona nova. La gata d’una bona companya seva de Sant Cugat havia tingut una camada de gatets i cercava mares adoptives. El gatet en concret semblava que era de casa bona ( havia nascut a sant Cugat). Jo com podeu suposar vaig estimular i animar a la meva amiga a l’adopció del gatet ( mai ho havia d’haver fet), a partir d’aquest moment les nostres converses giraven en torn de la imminent adopció; com havia de cuidar el gatet, quins utensilis havia de tenir a casa: el llitet, el caixó de la terra, els estris d’higiene, el tronc per rascar, el menjar més adient ....
Al cap de poc ja tenia el gatet a casa i li va posar el nom, quan m’ho va dir vaig ensumar que no era massa adequat per un gat i em sembla que va ser a causa del nom que el gatet des d’un principi es mostrà esquerp, més tenint en compte que el gatet era femella. El nom era : Unamuno. Com podeu comprovar amb aquest nom no podia ser un gat normal.
La meva amiga no tenia idea de gats, sempre havia tingut gossos, els gats això ho perceben i has de fer un nou plantejament de la vida si vols eixir amb èxit d’aquest canvi, i més quan t’ha tocat en sort un gat esquerp.
Des d’un principi ja vaig veure que si no s’actuava amb fermesa aquell gat portaria problemes, però no hi havia res a fer, la meva amiga s’entossudia en tractar el gat com si fos el més important de la casa. Així dia a dia entre el tracte de nen mimat i el nom grandiloqüent i lletraferit que portava, el gat anava agafant cada dia més fums. S’anava fent l’amo de la casa. Pujava damunt de la taula i mostrava les dents si el volies treure, quan ocupava el sofà , t’havies de seure en un altre lloc, i així entre mims i coto fluix el gat va anar creixent.
Lla meva amiga ja no va poder anar més de vacances, no trobava ni cap veïna ni cap cangur que ni per tot l'or del món es volgués fer càrrec del gat, ja que acabaven assenyalades de les urpes de l'engelosida gata. Els amics havíem deixat d’anar a casa seva, la gata no ens deixava entrar, ens barrava el pas. Fins que finalment va ocórrer el que ja es veia a venir.
La gata es va fer ama de la casa i no va deixar entrar a la mestressa.
.jpg)
Bona història i bones reflexions intercalades.
ResponEliminaA casa, que vivíem al camp vam tenir un gat que el vam batejar amb el nom de "Pringat" (paraula que familiarment estava de moda). Mai va fer res de bo, sempre va ser malaltís... el nom fa la cosa?
Sí...sí que el nom fa la cosa...n'estic segura!
ResponEliminaS'ha de vigilar molt amb els noms.
Què ha passat amb els clàssics? Mixeta, negreta, Fèlix...amb aquests segur que no hi ha problemes.
Tot i que tinc una amiga que tenia una de gata negra, de nom, Bruixa. I em consta que era molt bona.
:o)
Fa un temps vaig ser de visita a casa d'un conegut de classe alta. Va aparèixer un gat pels patis, i em va dir:
ResponElimina-Mira, el Proletari!
El pobre gat havia rebut aquest nom perquè anava nafrat i tenia el cap menut, una mica esquifit, amb el front ensorrat.
Els meus gats es diuen Mingón, Txuri i Boleta (si us plau, no rieu pels noms) tots són mascles capats i creuen com si fossin gossos.
ResponEliminaQuin relat més bo, el final és genial!
ResponEliminaJo soc de l'opinió que el nom no fa el gat així com ni l'hàbit el monjo!
Galderich, celebro que t'hagi agradat la història. Aquell gat entre el nom i que a més era gata em sembla que si hi va influir i molt. A mi sempre m'ha agradat posar noms de déus orientals.
ResponEliminaestic amb tu Carme de la meva maleta.S'ha de ser molt curós en escollir el nom d'un gat. En quan a la teva amiga el que lidigui bruixa i que sigui una gata molt bona. has de tenir en compte que hi ha moltes bruixes bones també en el món.
ResponEliminaLluís , ja és tenir ganes de posar a un gat el nom de proletari i a més fer-lo anar nafrat. No estaria vinculat amb el sr. Millet el teu conegut de classe alta? ha, ha, ha,
ResponEliminaEs nota que tens uns gats molt ben cuidats Carles. Els noms són curts i així va millor per fer-se entendre. Si els gats estan capats són molt més obedients i no embruten tant quan tenen el no zel.
ResponEliminaPotser tens raó Carme J , però el que he explicat és completament real. Ara no sé si va ser el nom, el canvi de sexe o potser la va mimar massa, però des d'aquella fita em sembla que ja no ha tingut cap més gat.
ResponElimina