TRUITA AMB TRAMPA
Una de les truites típiques de les Terres de Ponent és la truita amb trampa. Aquesta truita la feia la meva “padrina” principalment en temps més fred, m’agradava molt i encara alguna vegada la faig.
INGREDIENTS:
2 ous
Farina
Llet
All
Julivert
Oli i sal
Agafarem una tres cullerades de farina i la dissoldrem amb la llet , l’afegirem als ous i ho batrem tot junt sense deixar cap gromull. Sofregim una xic l’all el julivert. Afegim a la paella la massa dels ous i la farina. Quan estigui cuita d'un costat li donem la volta amb un plat com si fos una truita de patates.
Una de les característiques d’aquesta truita és la seva textura. Té una textura de crep gruixuda i a més amb dos ous mengen tres o quatre persones. Recomanable només per aquells que els hi agradi el gust de l’all i julivert.
La meva "padrina" també ho afegia a la cassoleta de bacallà, tallada a trossos.
BON PROFIT!!
"El mendigo hipócrita" (1857), un pecat de joventut de Marià Fortuny?
-
A Emiliano Cano, autor de la pel·lícula *Fortuny, la mort del pintor*.
Avui fa 150 anys que va morir a Roma, amb olor de fama, el pintor Marià
Fortuny. ...
Fa 14 hores
Sembla que us hàgiu posat d'acord tots plegats en fer-me venir gana!
ResponEliminaVinc d'imaginar-me les propostes culinàries de'n Leb i què em trobo?
La truita amb trampa! Només el nom ja m'agrada Ernesto i l'all i julivert, gairebé els puc flairar! Amb bacallà, deu ser una passada...gràcies!
L'hauré de provar!
Ernesto,
ResponEliminaD'això se'n diu gastronomia de supervivència!
A casa l'afegia, la Mama, en un suquet senzill, i la truita creixia molt, així en menjàvem sis persones... com l'enyoro! a la Mama eh?
Eliminaai ai ai quin mal de cor que m'agafa! i quin enyor! :)
ResponEliminaa casa la feim sense ous
ResponEliminahe posat el teu blog a la meva llista
gràcies per fer-ho a la teva
una abraçada
És curiós! La meva àvia em feia aquesta mateixa truita però en comptes de farina posava molla de pa.
ResponEliminaUfff, quins records...
Carme de la meva maleta, ja veus el que passa, sembla que el Leb i jo ens ho haguem dit. ha,ha,ha,.
ResponEliminaAquesta truita és molt fàcil de fer i a més cundeix.
galderich, justament parlo de l'època de la supervivència. No hi havia carn tots els dies.
ResponEliminaClídice tu també ho recordes? Em sembla que els anys em fan retornar a la infantesa.
ResponEliminaTela mà Maria. Moltes gràcies per posar el meu blog a la teva llista.
ResponEliminaEl teu blog em fa gaudir molt!!
Mari Carmen ben rebuda al meu blog. La truita que tu dius també la feiem i era la "Truita de Molles de Pa"
ResponEliminaTambé m'agradava molt. El que fa la infantesa!!
El que fa la misèria!
ResponEliminaLa meva iaia sempre que decidia posar truita havia d'afegir la farina i la meva mare deia odiar-la (a la farina, vull dir). Segons ella li notava el gust.
Carme J. Quina alegria tornar-te a veure!!. A mi m'agradava aquesta truita principalment per la seva textura i el gust de l'all amb julivert. Amb l'abundància d'ous això ja s'ha perdut. ha, ha, ha,
ResponEliminadons yo encara la cuino pels meus fills y nets els y agrada molt a tots per suposat ara amb ous y llet cuan yo hera petita la meva avia la feia amb un ou aigua y farina ¡¡¡¡ quins records ¡¡¡ del temps de gana
ResponEliminaLa padrina la feia amb la cassileta de bacallà del divendres Sant, boníssima. Jo continuo la tradició!
ResponEliminala meva avia que era del 1887, la feia amb pa a dins, llavors la posava amb el suc del guisat, arribava per tohom
ResponElimina