Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dimecres, 21 d’abril del 2010

EL SETÈ SEGELL



La veu en off cita l’Apocalipsi de Sant Joan 8:1,2;8:6

Quan a l’any 1958 vaig visionar per primera vegada EL SEPTIMO SELLO , no pensava que m’influiria tant en la meva vida. Sempre he tingut una debilitat per l’Edat Mitjana i a més en aquell temps em prenia aquests temes molt seriosament.

El cine Nou de Badalona que es trobava al mig del carrer del Mar amb un gran passadís descobert i al final apareixia el cinema ,( avui hi ha la botiga H&M) el passadís estava decorat amb cartrons pintats i troquelats representat escenes de la pel•lícula.

La primera vegada que vaig visionar aquest film no em vaig assabentar massa, només que m’agradava l’època que representava i la grandiloqüència en que s’expressava. La pel•lícula la vam comentar molt entre els amics que ens creiem intel•lectuals savis, de fet tot just arribàvem als catorze anys.

Havia alguna cosa que em va fer tornar al cinema diverses vegades: Era aquella partida d’escacs. Una partida d’escacs entre el cavaller Antonius Blouk (Max Von Sydow) i la Mort. Per primera vegada trobava que és dubtava de Déu, de la religió... però el que va influir més en mi va ser el joc dels escacs. Des de les hores vaig començar a jugar a escacs al Bar Bahia (Foment) ,al bar Marisa , i al cor de Marina. ( bars de la Rambla de Badalona , avui desapareguts) Aquesta dèria em va durar molts anys.

La pel•lícula encara avui dia la considero com una gran obra mestra , pel moment històric que representa, pel tractament religiós , per la seva música , els jocs de llum , la seva fotografia, els seus actors... La millor obra d'Igmar Bergman i una de les millors pel·lícules de la història del cinema.

La partida d'escacs

8 comentaris:

  1. ...m'agrada el comentari irònic de la Mort quan al veure que li toquen les fitxes negres, diu resignat:-"era lo lógico, no te parece?"...

    No m'estranya que t'impressionés, Ernesto!
    ;-) Petons.

    ResponElimina
  2. Ernesto, et felicito per la teua reivindicació d'un clàssic absolut. Jo també la vaig veure fa la tira, però hi torno de tant en tant a revuere-la en devedé, i cada cop m'agrada més. Això és el que tenen les bones pel·lícules.

    ResponElimina
  3. Confesso no haber-la vist, i m'agradaria molt. A veure si tinc sort i en un revisionat dels que fa en Leb de tant en tant, em comvida.

    Una gran abraçada, Ernesto.

    ResponElimina
  4. Ernesto,
    Per edat la vaig veure al Verdi o al Mèlies. Molt bona però a mi se'm va fer una mica llarga...

    ResponElimina
  5. Carme, La meva maleta. En lèpoca que van estrenar aquesta pel·lícula era en la meva època de repetir-les moltíssimes vegades. Primer anava a l'estrena i després buscava altres cinemes de reestrena. Potser la vaig veure onze o dotze vegades seguides i encara la reviso.

    ResponElimina
  6. leblansky, sabia que m'entendries, tu ets un mitònem del cinema. Gràcies.

    ResponElimina
  7. Carme J, a veure si en Leb un dia la vol tornar a revisionar i la mires. A mi em va fer apassioanr durant molt de temps amb els escacs.

    Una forta abraçada Carme J.

    ResponElimina
  8. Galderich, la pel·lícula en si és força lenta, a mi m'agrada però potser pels records que em proporciona.

    ResponElimina