"ESPAIS INTERESTEL·LARS"

He anat a veure les estacions de metro de la nova línea 10 de Badalona. A l’hora que he anat era fora de l’hora punta i els vagons gairebé anaven buits , quan m’he trobat en aquelles estacions grises de color metàl•lic , m’ha semblat que estava en un altre món. M’he traslladat a un espai sideral de La guerra de les Galàxies , una meravella, anava d’una estació a una altra com si fos un nen que gaudia d’un regal molt costós. Pensava que en qualsevol moment se m’apareixeria R2-D2 i C3-PO . M’estava convertint en un personatge intergal•làctic, potser en Han Solo


No era jo sol el que es trobava així. A poca distància trobo una senyora amb el cabell blanc, la princesa Leia Organo una mica entrada en anys, portava un carro de la compra i estava caminant sense rumb per l’estació de Llefià, quan m’ha vist..S’ha dirigit cap a mi per demanar auxili davant d’aquella intrincada i laberíntica estació. Meravellada o espantada de veure que els ascensors anaven sols i paraven on tenien assenyalat. Cap botó podies prémer, ja que hi havia absència d’ells. Hem estat parlant llarga estona i amb una conversa prou amena.


Després he pujat al tren en direcció Gorg i m’he col•locat davant de tot, al lloc del no conductor i des d’allí podia veure com el tren penetrava dins del túnel. He pogut cumplir una de les meves il•lusions de xiquet, conduir un tren metropolità.


Absort com estava m'ha vingut al cap una música tot d’una, passejant per aquells llarguíssims passadissos del metro. La manca de color m’ha suggerit Soon-yes. Una música de rock de l’any 1974.


Aquesta música i la visió espaial de l'entorn, m'ha vingut al cap la lletra d' un poema d'amor d’Emili Rosales:

RAPTE

Mena’m de la mà
Pels espais interestel•lars,
Fada de les clarors.
Assuauja cada gest
Com la besada
De l’onada sigil•losa
En l’arena els matins càlids.

Envolta’m amb la teva màgia
De somnis crepusculars
I rapta’m la mirada
Cap a horitzons
D’aromes llunyanes
De blancalls bla vinosos.

Anorrea l’espai il•lús
I travessa amb sagetes meloses
Aquests instants escadussers
D’igni desig.
Mira’m, només,
I arrossega’m
Suspès en l’esguard dolç.