Una de les atraccions que més m’agraden de la Catedral de Barcelona són les oques del claustre. M’agradaven quan era un xiquet, m’agradaven quan era jove i sempre passava a veure-les i m’agraden encara ara. Quan era jovenet visitar el claustre de la Catedral de Barcelona era poder passar una estona de molta pau i silenci només trencat pel soroll somort de les oques i de l'aigua de la font. Ara ja no puc anar com abans: primer perquè la pau i el silenci s'ha perdut per la quantitat de turistes que visiten el claustre i segon que la catedral només l’obren gratuïtament a les hores del culte i sense deixar veure el claustre . Les altres hores previ pagament de 5 € ho deixen veure tot. Hi ha alguna estona els festius que també es pot visitar de forma gratuïta el claustre.
Massa complicat per mi , total el silenci i la pau ja no es troba. Només val la pena per veure les oques.
Hi ha dues tradicions populars que jo sàpiga la primera diuen que al safareig del claustre de la catedral hi ha tretze oques perquè representen els anys que tenia Santa Eulàlia quan la van martiritzar i també representen els seus tretze martiris.
La segona tradició és més popular i més de poble: Hi havia un pagès que va anar a ciutat amb un parell d’oques dins d’un cistell per anar a veure a un seu parent canonge i portava les oques com a present. Va demanar on podia deixar les oques aquella nit mentre esperava trobar el seu parent i li van dir que al safareig del claustre. Aquella mateixa nit uns lladregots volien robar el tresor de la catedral i les oques en sentir soroll van formar tal aldarull que els lladres van fugir esperitats i si no han parat encara corren.
Des de les hores les oques van quedar-se a la catedral i ja no van sortir més del safareig del claustre i si aneu les veureu ben blanques i espavilades. Sempre estan menjant i es mostren molt amables amb els visitants.
Nota .- El proper dijous dia 3 de juny, diada del Corpus, no deixeu d'anar al claustre de la catedral . Es pot visitar de forma gratuïta i a més veureu l'ou com balla.
.jpg)
Les oques dintre del claustre són d'aquestes coses surrealistes que queden per Barcelona!
ResponEliminaMalauradament el claustre ha perdut la tranquil·litat que tenia... coses del turisme!
No coneixia aquestes llegendes. M'han agradat molt.
ResponEliminaJo tampoc en sabia res del perquè de les oques...o almenys, no ho recordava. M'ha agradat veure-les i m'ha retornat una imatge de la meva infància que tenia molt, molt amagada.
ResponEliminaLes oques m'agraden moltíssim, però al mateix temps, em fan una mica de por. Són unes bèsties mplt divertides. Només cal veure-les caminar.
Gràcies Ernesto
:-)
Galderich, aquest toc surrealista junt amb el dia de Corpus veure l'ou com balla és el que dóna categoria al Catedral de Barcelona.
ResponEliminaLlàstima de la quantitat de turistes que hi ha.
Allau , m'agrada que et satisfaci aquestes llegendes. Mirar les oques és tot un espectacle.
ResponEliminaGràcies a tu Carme de la meva maleta, que sempre em visites i em dius alguna coseta. :)
ResponEliminaAra a veure si un dia ens veiem per la catedral donant menjar a les oques. :)
com a atea practicant sóc fanàtica de visitar els edificis religiosos, però d'ençà que s'ha de pagar em fa tanta ràbia que passo d'entrar a la catedral, cosa que abans feia sempre :(
ResponEliminales oques, a Lleida, es feien servir per guardar la casa, que tenen una mala milk que no vegis :)
Bon cap de setmana :)
Clídice jo em considero apòstata i m'encanten els edificis religiosos i les vides dels sants. No he pagat mai per entrar a la catedral.
ResponEliminaNo entraria pas jo a una casa vigilada per oques . Quan ataquen fan mal. :)
Bon cap de setmana
I tenen la barra de dir-li donatiu a la clavada de 5 euros, el cartell que hi ha a la porta indicant el preu és nou l'anterior el vaig robar jo.
ResponEliminaErnesto, aquest post és un clàssic que només podia quedar bé explicat per tu. Gràcies per seguir caminant al teu aire i contar-nos-ho de la manera que ho fas.
ResponEliminaCarles, això has fet? A l'infern aniràs!
ResponEliminaVas fer molt bé Carles, així renoven els cartells i els podem veure més nous. ha,ha,ha,
ResponEliminaLeblansky , ja saps jo agafo la càmera i... foto per aqui , foto per allà, mai em separo de la meva càmera i després he de mostrar les meves fotos més o menys artístiques. Així tots els temes són addients. :)
ResponEliminaErnesto, m'ha encantat aquest post!
ResponEliminaLa mala sort del 13 deu tenir a veure amb la pobreta Santa Eulàlia.
No he vist mai l'ou com balla i ho voldria, proposaria una excursió, però ara hauré de veure ballar el COCO.
I Carles,compte que aquest personal religiós cada vegada que els prènen el cartell, pugen el preu!
CarmeJ, m'alegre que t'hagi agradat la meva post.
ResponEliminaAquest any farem una sortida el dijous de Corpus i veure'm l'ou com balla : a la catedral i a la casa del Ardiaca.
"Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi i el dia de la Ascensión"