Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

divendres, 2 d’abril del 2010

UN ACTE CURIÓS


Aquests dies de Setmana Santa m’he quedat tranquil•lament a Badalona. Dijous dia 1 d’abril un amic em telefonà per anar a veure un acte religiós popular que cada any es fa a l’església parroquial de santa Maria.

Jo mai havia assistit a aquest acte ni en tenia la més mínima idea. L’acte en sí és força curiós i té a veure amb la processó del Dijous Sant.

La processó si que l’havia vist d’infant i de més grandet; un any hi vaig participar fins i tot encaputxat de “nazareno”, però d’això ja fa uns cinquanta anys.

L’acte al qual hi vaig anar aquest dijous és a la recollida del Sant Sepulcre. A les sis de la tarda em trobava dintre de l’església de Santa Maria i entraren uns soldats romans ( estaferms) tots disciplinats i ordenats es presentaren davant de la imatge de Sant Anastasi , també vestit de soldat pretorià i després de llegir uns versicles bíblics en català i en llatí sortiren en direcció a la capella de Sant Anastasi al carrer Quintana Alta, tots els estaferms anaven en formació pels carrers de dalt vila, al cap d'una estona van alleugerir el pas i ja no els vaig poder seguir , arribaren a la capella i allà ja s'esperaven els que portven el Sant Sepulcre, allà un dels estaferms llegí el judici de Ponç Pilat ,a continuació acompanyaren detingut el sant Sepulcre fins a l’església i es prepararen tots els passos per la processó de la nit . Tota la munió de espectadors anavem al darrere . És com un acte de fe. Ho he trobat força curiós.

Segons he llegit aquesta processó data des de l’any 1627.

8 comentaris:

  1. Crec que estic creant "tendència", darrerament es porta molt el gènere romà ;p

    ResponElimina
  2. Un any vaig assistir a la processó de romans a Girona de nit i feia molt efecte pel silenci que hi havia. Allí sense sepulcre. Semblaven pretorians continguts a punt de enfrontar-se al públic si feiem quelcom irreverent.
    Jo crec que no va haver-hi cap masacrada perquè ningú va atrevir-se a dir ni fava.
    Fou una posta en escena perfecta.

    ResponElimina
  3. Allau, en aquests dies de Setmana Santa trobem estaferms fins a la sopa.

    ResponElimina
  4. Ninona a Badalona també fan la processó del silenci amb estaferms , apòstols , Judes i altres comparses.
    El que em va sorprendre és que a les 6 de la tarda facin aquesta parafernàlia d'anar a l'esglèsia i després anar a buscar el sepulcre caminant en formació pels diferents carrers de Dalt Vila.

    ResponElimina
  5. Ja fa uns anys vaig anar a la processó del Silenci de Badalona i em va sorprendre tant la processó com el Dalt de la Vila, que no el coneixia i em va semblar meravellós un racó així enmig de Badalona!
    Aquesta de la tarda me la vaig perdre. A veure si l'any que ve no sóc fora i no me la perdo!

    ResponElimina
  6. De la procesó del silenci sempre m'ha quedat imprés en la meva memòria aquella prerrogativa que repeteixen cada vegada.
    "Record i memòria de la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist" amb una cantinella característica.
    L'acte de la tarda val la pena pel seu valor folkloric.

    ResponElimina
  7. Jo vaig assistir a la primera processó fa uns deu anys a Tarragona i em va impressionar molt...els armats, els passos...de veritat que se'm van posar els pèls de punta. Des d'aleshores ja no n'he tornat a veure cap altre. No conec la processó del silenci de Badalona, però estic d'acord amb tú Ernest, a reconèixer el valor folkloric de la majoria de les processons.

    ResponElimina
  8. Carme, algunes processons són dignes de veure , el que passa que han abusat massa de processons forànees.
    Ara les processons que tenen aquesta pàtina de la meva terra si que m'agraden.

    ResponElimina