Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dimarts, 8 de juny del 2010

UN CARRER DEL SEGLE XIX (CARRER PUJOL)

Una de les cases del carrer Pujol amb plantes ornamentals

Vista general del carrer Pujol amb la font al mig


La font enmig del carrer

Detall de la font amb la pica del safareig desgastada a causa d'esmolar els ganivets

Detall de la font ( bassa o safareig gran)

Pis de dalt de la casa mostrant l'esgrafiat original

La primera casa que trobem en entrar al carrer Pujol


A la segona meitat del segle XIX, Badalona comença a créixer d’una forma accelerada i són molts el propietaris de terrenys que construeixen carrers de cases de lloguer per a poder oferir nous assentaments, ja que veuen una bona font d’ingressos a causa de la creixent demanada d'habitatges.
Fins a la primera meitat del segle XX, era normal veure grups de cases totes iguals a l’entorn d’una font o un pou. A vegades fins i tot veiem carrers sense sortida i amb un barri que és podia tancar a la nit . És a partir dels anys 60 que amb l’encariment del sòl comencen a desaparèixer i construeixen en el seu lloc cases de pisos.
Un d’aquests carrers que s'ha conservat integrament fins el dia d'avui és el carrer Pujol de Dalt Vila. Aquest carrer va ser obert per en Josep Pujol, hereu de Can Pujol de Canyet , l’any 1830.
El carrer està format per setze cases, totes iguals, de dinou metres de fondària dels quals tretze metres són edificats i sis metres de fondària formen el badiu, al final del badiu anava una comuna ( molt modern al segle XIX).
Totes les cases estan formades d’una planta baixa i un pis. A la planta baixa anava la cuina, menjador, escala i celler. Al pis i sota teulada de bigues de fusta hi anava dues habitacions amb alcova.
Davant de les cases i a l'altra cara del carrer, tenien un hortet que es podia regar amb l’aigua de la font. Aquesta va ser una altra modernitat que hi va posar el constructor, l’any 1831, a aquesta font hi arribava l’aigua de mina des de Montigalà utilitzant el sistema de vasos comunicants i d’aquesta manera el dipòsit s’omplia i quan estava ple rajava l’aigua per la font.
Com podeu veure en les fotografies , constava de dos safareigs , un que era la pica, ( molt desgastada pel costum d’esmolar els ganivets a la pedra) i una safareig gran que a la vegada s’obtenia l’aigua per regar els hortets.
En tenir la font tant a prop de casa , els veïns no havien de carrejar aigua des de la font de dalt vila.
Aquestes construccions són molt típiques del Maresme en la qual un propietari d’un terreny construïa un carrer i posava cases man badiu a una banda i al davant d'elles, uns petits hortets.
No fa gaire anys que a prop de l’Hospital Municipal de Badalona hi havia un carrer amb una construcció semblant i amb una font al mig. Moltes vegades si no tenien aigua de mina hi posaven un pou.
Badalona era molt rica en capes freàtiques malauradament avui dia estan o bé contaminades o bé tallades per les construccions abusives i, o per la xarxa de metro o per l'ampliació del clavegueram.
Si aneu a Dalt Vila i passeu per aquest carrer veureu que és un carrer on es respira molta pau i sembla que el temps s’ha aturat. Esperem que la modernitat no el destrueixi. Hauria de ser declarat Patrimoni de la Humanitat.


Dibuix del carrer Pujol , postal d'Amics de Badalona 1995

16 comentaris:

  1. Plenament d'acord amb tu!
    Fa anys ens vam plantejar comprar una casa i no vam tenir sort,no vam ser-hi a temps. D'aqui va venir emigrar a Can Massuet. Ara penso que potser no va ser tan mala sort !!!
    A Canyet (Font de la Rosa) també existien cases iguals que llogaven els meus tiets i se'ls omplia de familia, un record d'infantesa entranyable.
    Fotos impressionants, ets el meu reporter preferit! Muuuuà.

    ResponElimina
  2. Un carrer molt bonic, deu ser una delícia viure-hi.

    ResponElimina
  3. Hauríem de saber si aquest carrer, suposo que sí, té algun tipus de protecció com a construcció d'interès local o alguna cosa així que protegeixi les cases.
    Si no és així caldria fer-ho urgentment com tot el barri de Dalt de la vila!

    ResponElimina
  4. Quin Oasi! La sort és que no s'hagi enderrocat cap casa i es conservi el conjunt íntegre.
    Precioses les cases. I les teves fotos també!
    ;-)

    ResponElimina
  5. em sembla un carrer genial! jo hi viuria ben de gust! :) celler i tot, quin luxe!

    ResponElimina
  6. Me'n vaig a buscar el carrer al google maps, i aviat m'hi podràs trobar fent fotos. Gràcies, Ernesto!

    ResponElimina
  7. Ernesto, el teu és el bloc de les descobertes: ca l'Arnús, el carrer Pujol... Suposo que aquestes cases ens recorden, a tots els que hem nascut a un poble, allò que va ser destruit per edificar ves a saber quina mamarratxada lucrativa. Per sort, si el grup de cases del carrer Pujol ha aguantat fins avui, sembla que la cosa haurà de durar (tot i que, si veiem el que està passant amb el Cabanyal de València, se'm posen els pèls de punta)

    ResponElimina
  8. Carme j., Els Pujol van fer un alre carrer igual a Canyet.
    Una abraçada. :)

    ResponElimina
  9. Allau, segurament que a l'estiu deuen sortir a prendre la fresca. No passa cap cotxe. Tot epicuri.:)

    ResponElimina
  10. Galderich, suposo que ja deu estar protegit com un carrer patrimonial badaloní. Els Amics de Badalona van publicar uns díptics numerats fa uns anys.Suposo que al museu els deuen tenir.

    ResponElimina
  11. Carme (la meva maleta),La part de Dalt Vila de Badalona sembla un oasi disn de la trepidant ciutat. Gràcies pel teu comentari.
    Una abraçada. :)

    ResponElimina
  12. Clídice, Per unes cases de més de 150 anys és tot un luxe. A més és respira molta pau i està a prop del centre.
    Petins. :)

    ResponElimina
  13. Lluís Bosch, aquest carrer està molt a prop del centre de Badalona. El trobaràs de seguida, a prop del carrer Fluvià.

    ResponElimina
  14. Leblansky, sempre després d'un desencert especulatiu queda algun testimmoni de construccions anteriors i és quan les valorem.
    Amb el meu escepticisme et diré que al Barri Xino de Barcelona el destrossaren tot i així ha quedat el Raval. Et recomano la pel·lícula/ documental "En costrucción" i veuràs la desfeta que van fer.

    ResponElimina
  15. Guai, guai aquest post, Ernesto.
    Fa anys que no he estat, aprofitava el passeig quan anava a buscar les patates "Corominas" Dalt de la Vila

    ResponElimina
  16. Ninona,
    Què bones són les patates "Corominas"!!!. Encara les van repartint en capses ( ara de cartró) pels bars i restaurants de Badalona.

    ResponElimina