L'ARBRE DELS NASSOS

ceràmiques amb l'escrit de la llegenda que vaig poder llegir i per això la puc explicar

Aquí podeu llegir el títol de la llegenda

Edifici que m'imaginava era el convent i sempre esperava veure a la bonica monja mirant per la finestra. Mai vaig conseguir veure-la

Al costat d'aquest pi es trobava un rètol on indicava l'arbre dels nassos

LA LLEGENDA DEL L’ARBRE DELS NASSOS

A prop de la Font de les Monges hi havia un convent de monges, a prop d’on els cartoixos de Motalegre hi tenien els magatzem . Un cavaller –trobador es va enamorar d’una monja en veure-la tan formosa quan passejava anant a beure a la Font de les Monges.
El cavaller l'esperava i li deia paraules amoroses , li declarava el seu amor amb unes boniques cançons . La monja es posava molt neguitosa en pic el veia ja que ella s’havia compromès a Déu i no volia l’amor dels homes.
Un dia ja farta de tan sentir l'amor del cavaller es va dirigí a ell i li va dir: Sé que m'estimes molt i que per tu sóc la joia més preuada i jo et vull complaure perquè puguis tenir pau. Diguem què ès el que mès t'agrada de mi ? Quina és la causa que et fa venir a pertorbar les meves oracions?
El cavaller commogut li respongué : Oh!!! Bella entre les belles. Amor de tots els amors . El que més m’agrada de tu, amor meu, és el teu nas.
Ella en sentir-ho li digué: Vine demà ací a la mateixa hora que avui i els teus desitjos seran correspostos.
El trobador s’anà tot cofoi i feliç esperant el dia següent que per fi la monja més bonica de totes les contrades seria seva. Quin gran tresor! Quina il·lusió! Quina felicitat!.
La monja aquella mateixa nit demanà al jardiner les tisores d’esporgar i se les guardà a l’habitació. Resà les seves oracions i esperà el dia següent .
Quan ja era hora d’arribar el cavaller la monja agafà un mocador de seda , dels més bonics que tenia, i en presència del cavaller es tallà els nas mab les tisores, l’embolicà amb el mocador i li donà la cavaller dient-li. : Ací tens el que tu més vols. Ara deixem que segueixi estant consagrada a Déu.
El cavaller tot compungit agafà els nas i anà al començament del camí de la Conreria i allà mateix enterrà el nas , plorant desconsoladament. D’aquell nas va néixer un arbre de fulles vermelloses i donava un fruit que semblava el nas de la monja i durant molts anys el vaig veure plantat al costat del pi gran, hi havia un rètol que ho explicava . Actualment no he estat capaç de veure’l. Haurà mort? L’ha trasplantat?

Aquesta llegenda sempre l'ha he tingut en ment i quan anava a La Font de le Monges , donava voltes i voltes i em quedava meravellat davant de l'edifici de l'antic restaurant esperant veure un moja molt bonica. Potser serà per això que sempre m'he trobat atret per les monges.