Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dijous, 17 de juny del 2010

ALBORAIA, EL"BRESSOL" DE L'ORXATA

Camps de xufleres amb Alboraia al fons

Orxateria Can Daniel
Part d'un mosaic de Can Daniel


Fartons "danielets" de crema
Utensilis tradicionals per fer l'orxata

Gots d'orxata líquida. Got xicotet i got gran.


L’0rxata d’Alboraia

Ara porto uns dies caminant i passejant per l’Horta Valenciana i part de La Ribera Alta.
El passat diumenge dia 13 de juny vaig anar a Alboraia, el portal de l’Horta de València i on es troba tota la producció de xufla del País.
Alboraia és una població d’origen àrab al-Boraiy (torre / torreta) , el municipi el podem dividir en tres parts, segons les seves característiques: a.-La platja La Patacona, molt a prop de la Malvarrosa, b.- el port turístic on hi trobem cases a l'entorn del canal port : Port Saplaya i l’horta amb el nucli urbà.
El producte hortícola per excel·lència és el conreu de la xufla o xufleres, (Cyperus rsculentus, planta herbàcia que produeix un tubèrcul anomenat xufla dels quals s'obté la beguda refrescant anomenada orxata).
A vegades he tingut discussions per veure on es troba la millor orxata i ara us puc dir sense por a equivocar-me que si no aneu a Alboraia , on estan les millors orxateries del món , no podeu dir que heu provat la millor orxata.
Per anar a Alboraia , si aneu en tren a València podeu utilitzar la Línia 3 de metro fins a l’estació del Palmeret , o bé amb la L.70 d’autobús EMT.
Si aneu en cotxe des del sud de València entrant per la Plaça els Hams , podrem anar per la Ronda Nord i travessarem el pont de Calatrava , i sense deixar la Ronda Nord anirem a parar a Alboraia i veurem els camps verds de xufleres i alguna alqueria disseminada per l’horta amb els braços d’aigua de l’entorn.
Una vegada arribem a l’avinguda de l’Orxata el problema serà poder aparcar, però si no teniu paciència , a prop hi ha un parking municipal.
Cada viatge que faig a València és per mi una visita obligada anar a degustar l’orxata d’aquest important municipi orxater.
Diu la tradició que quan Jaume I arribà a Alboraia acalorat per la lluita contra els sarraïns, una de les donzelles de la ciutat li entregà un refresc d’aigua de xufla, per a que el rei en Jaume es pogués refrescar i treure l'acalorament del camí i el rei en haver provat aquell refrescant beuratge exclamà : “ Chè, això és or, xata”. I des d’aquell moment el refresc d’aigua de xufla rep el nom d’orxata.

L’orxateria més important i famosa d’Alboraia és Can Daniel que li ve el nom de Daniel Tortajada, orxater que morí l’any 2001 i va ser el principal promotor impulsor del gremi d’Orxaters d’Alboraia, i proclamà la Mare de Déu de l'Horta, patrona del Gremi d'orxaters.
Can Daniel és un edifici de dues plantes molt grans i dues terrasses espectaculars que sempre que he volgut anar m’he hagut d’esperar a que és buidés alguna taula. aquest edificí el trobem davant mateix de la parada del metro i de l'autobús. L’orxata tan líquida, com granissada que elaboren és molt bona. Per acompanyar l'orxata eés tradicional sucar unes pastes anomenades fartons. Els fartonsde Can Daniel pel meu gust no són els que més m’agraden ja que els d’estil tradicionals no els tenen i el que ofereixen són les seves especialitats més sofisticades : fartons farcits de crema, xocolata..., pastissets d’armela, mocadorets i també podeu demanar una varietat de totes les classes de pastissets que serveixen.
A més d’orxata que és la reina de la festa , també podeu assaborir magnífics gelats, llet merengada, i tots els plaers de l’estiu. Personalment només hi vaig per degustar grans quantitats de orxata líquida i si tinc desig de provar fartons tradicionals aleshores vaig a l’orxateria Panach que es troba a 200 metres de distància.
Fins que no proveu l’orxata d’Alboraia us esteu perdent un dels plaers més frescos i dolços del món.

12 comentaris:

  1. ja veig que he de començar a "baixar", que això de només haver-hi estat de pas m'ha fet perdre un munt de coses bones. Bon viatge i bona estada :)

    ResponElimina
  2. Després de llegir la teva crónica, ara només podré pensar en veure'm un vas d'orxata com el de la foto!
    Tens raó amb això dels fartons, si són farcits no deuen anar gaire bé per sucar, no? Tot i així tampoc els hi faria un lleig...ostres i això que acabo d'esmorzar!
    Petons!

    ResponElimina
  3. El bressol de l'orxata serà a l'Alboraia però el lloc on ha d'acabar ... és a la meva panxa!!! :)

    ResponElimina
  4. Ernesto,

    Una sana enveja veure't entre orxates i fartons a la Meca de l'orxata. Hi haurem d'anar...

    M'ha agradat molt que expliquessis la història de Jaume I i l'or-xata perquè a casa fa molt de temps que en fem broma. És curiós com és una història que deiicis una mica a l'esperit valencià.

    ResponElimina
  5. Jo també tinc molt pendent una nova baixada per aquest país...

    ResponElimina
  6. Ernesto, ja m'imaginava que anaves rondant per allà baix. Ja et pots imaginar que estic plenament d'acord amb les teues apreciacions sobre la millor orxata del món i on es troba ;)
    Comparteixo amb tu el gust per la que serveixen a cal Daniel, tot i que el lloc té pinta de comedero.
    I ja posats, t'animo a provar la llet merengada -el meu favorit- que també la fan molt bona.
    Per cert, m'acabes d'inspirar el meu post de demà :)

    ResponElimina
  7. Clídice , hi ha coses molt interessants pel País Valencià.:)

    ResponElimina
  8. (la meva maleta) Carme, A Badalona també hi ha orxata molt bona, Però l'origen està a Alboraia. En quan comença el bon temps sempre ho tene ple. A vegades he de fer cua d'espera.

    ResponElimina
  9. Galderich , hi vaig pensar en tu i de cert que l'orxata d'Alboraia és més bona que la de Sirvent del carrer Parlament. Ha, ha, ha,

    La Neus ha volgut que expliqués la història del rei en Jaume, ja que va ser ella qui me la va explicar primer.

    ResponElimina
  10. Lluís haurem de de llogar un tren cap a valència. Ha, ha,ha

    ResponElimina
  11. òscar, el got gran d'òrxata va ser el que em vaig beure jo, com segur t'ho havies imaginat. Encara en tenen un de més gran, però quan comences a beure sembla que estiguis dins d'un oceà de líquid blanc.

    ResponElimina
  12. Leblansky, encara que tingui pinta de merendero, Can Daniel hi ha dos pisos amb les corresponents terrasses i tot molt ben decorat amb "manissetes". Una capacitat de més de cent persones.
    :)

    ResponElimina