Homes barbuts i dones amb cara tapada 
Una peculiar parella
ReinvindicacionsBarcelona és una ciutat on les ocupacions han estat a l’ordre del dia. Fa pocs anys quan anava a visitar els meus sogres a L’Hospitalet , em trobava amb una casa ocupada, justament els baixos de l’edifici on vivien els meus sogres . Des de la galeria estant podia observar el pati ocupat.
En pocs dies aquell pati es va convertir en un hort i on només hi veia herbes altes i una gran quantitat de gats deambulant per aquell gran solar , ara hi havia : albergínies, tomàquets, bajoques, trumfes, pebrots, enciams... Els ocupes treballaven i prenien el sol. Quan anava a dinar mirava des de la galeria com treballaven , llegien o caminaven pel patí en qüestió. Tot es trobava ordenat i donava bo veure els horts. Els meus sogres i el veïns en general no notaven cap molèstia , més aviat es distreien amb el nou veïnatge i podien explicar millors anècdotes que la dels gats..
El local ocupat feia anys que es trobava abandonat i tancat a pany i forrellat. Ocupava la part baixa d’una casa de pisos habitada, justament hi viu la meva sogra. Aquest lloc es va conèixer com La Vaqueria i quan ho van desallotjar, el diaris es van fer ressò per la contundència de la policia.
Actualment la vaqueria segueix tancada i l’herba del pati ha crescut considerablement , els gats pul·lulen pel solar i podem seguir observant les noves cries de gats que hi ha i comprovar com l’herba amaga a molts d’ells. A vegades els hi llenço alguna cosa de menjar i d’aquesta forma puc veure com a crescut la colònia. És la meva distracció quan hi vaig a dinar.
En pocs dies aquell pati es va convertir en un hort i on només hi veia herbes altes i una gran quantitat de gats deambulant per aquell gran solar , ara hi havia : albergínies, tomàquets, bajoques, trumfes, pebrots, enciams... Els ocupes treballaven i prenien el sol. Quan anava a dinar mirava des de la galeria com treballaven , llegien o caminaven pel patí en qüestió. Tot es trobava ordenat i donava bo veure els horts. Els meus sogres i el veïns en general no notaven cap molèstia , més aviat es distreien amb el nou veïnatge i podien explicar millors anècdotes que la dels gats..
El local ocupat feia anys que es trobava abandonat i tancat a pany i forrellat. Ocupava la part baixa d’una casa de pisos habitada, justament hi viu la meva sogra. Aquest lloc es va conèixer com La Vaqueria i quan ho van desallotjar, el diaris es van fer ressò per la contundència de la policia.
Actualment la vaqueria segueix tancada i l’herba del pati ha crescut considerablement , els gats pul·lulen pel solar i podem seguir observant les noves cries de gats que hi ha i comprovar com l’herba amaga a molts d’ells. A vegades els hi llenço alguna cosa de menjar i d’aquesta forma puc veure com a crescut la colònia. És la meva distracció quan hi vaig a dinar.
Barrilonia, casa ocupada a la Rambla del Raval
.jpg)
Ernesto, davant del malèvol escepticisme de tants obedients t'has pronunciat ben alt: o bé la profitosa vigoria d'un hort, o bé la malesa d'un descampat mentre es fa temps a l'espera d'uns incerts beneficis.
ResponElimina80.000 habitatges desocupats són els que hi ha a Barcelona segons les CUP. I després diem que hi ha manca d'habitatge que justifica la pujada de preus!
ResponEliminaErnesto, cada cop m'arriben més les imatges que penges. La teua biografia de ficció començo a pensar que no és tan de ficció com dius.
ResponEliminaM'agrada caminar per on tu camines. Les teves fotos, són aperitius per properes passejades.
ResponEliminaGràcies Ernesto.
Molt bon reportatge de Barrilònia, la ciutat inexistent i no obstant real. Per cert: qui és aquest Alfonso del qui es demana la llibertat en d'altres barris de Barrilunya?
ResponEliminai encara n'hi ha que creuen que cal desocupar en nom de la "llei i l'ordre". Pel que sembla el que cal és desocupar, tapiar i esperar que la finca caigui mentre anem fent mobbing immobiliari als llogaters antics, a veure si així els cardem al carrer i revaloritzem l'assumpte.
ResponEliminaGirbén ,de fet al no tenir els ocupes ens vam sumir en el sopor del tedi. El que explico és real com la vida mateixa.
ResponEliminaDes de que estem immersos en la crisi del "totxo" veig que ja no es parla dels pisos buits. Ara ja no són negoci.
ResponEliminaGràcies Leblansky . M'alegre que les meves fotografies t'agradin. :)
ResponEliminaEspero que sempre et pugui satisfer en les teves passejades.
ResponEliminaGràcies a tu Carme, que em reconforta la teva presència.
Una abraçada ben forta. :)
Lluís no sé qui és aquest Alfonso, però segur que deu ser un jove dels pobles rebels.
ResponEliminaA la pancarta posa" Per la defensa dels espais alliberats"
Clídice , A Barcelona i a badalona hi ha una gran quantitat de cases tapiades esperant nous canvis especulatius.
ResponElimina