Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dijous, 10 de juny de 2010

LA FONT DE LES MONGES

La Font de les Monges en l'actualitat

Capelleta on es trobava la imatge de sant Bru

Antic restaurant vist des de la carretera

Panoràmica des de la Font de les Monges

Des de Badalona si anem per la carretera de Mollet quan arribem a la Conreria a dalt de la muntanya , veurem l’antic seminari menor i a continuació a mà dreta trobarem la Font de les Monges. A aquesta font hi vaig passar molts bons moments. Primer quan tenia 8 o 9 anys anàvem amb tota la família a berenar i jugar enmig del boscatge de l’entorn . A vegades ens reuníem una bona colla i m`ho passava molt bé, enmig de les taules i bevent l’agua fresca de la Font.
Quan ja em vaig fer més gran i degut que all meu pare li agradava anar a buscar bolets , tan bon punt arribava la tardor, algun diumenge al mati , agafàvem un cistellet amb l’esmorzar i caminàvem per dreceres fins arribar a La Conreria . Passàvem part del matí buscant bolets, primer només volíem rovellons, però en veure el cistell massa buit, el meu pare i jo acabàvem d’omplir-lo amb: pebrassos, cama-secs,quadres, ... i diferents espècies comestibles.
En arribar a prop de les onze fèiem una parada per esmorzar per després tornar cap a casa a dinar i sempre ens quedàvem a l’esplanada de la Font de les Monges. Esmorzàvem tranquil·lament i posàvem el vi a refrescar a la font. Després tornàvem tots dos contents a casa amb la collita d’aquells petits tresors.
La Font de les Monges és una de les fonts més boniques de Sant Fost de Campsentelles ( La Conreria), rep aquest nom segons diuen per l’assiduïtat en que anaven les monges de l’antic convent de Montalegre.
A principis del segle XX hi havia al costat de la font una imatge de Sant Bru, (patró dels frares de la Cartoixa de Montalegre) , aquesta imatge va desaparèixer durant la Guerra Civil.
Actualment aquesta font està en ruïnes i tota destrossada pel vandalisme d’uns quants personatges que no saben respectar l’entorn on van i per aquesta raó no es pot veure l’esplendor del passat quan es feien aplecs de sardanes i funcionava el restaurant del qual nomes queden unes runes. Jo mai he vist funcionar el restaurant , però la font si estava en bona conservació.
Malgrat les destrosses encara deixa entreveure la seva bellesa anterior.

12 comentaris:

  1. Llàstima del lamentable estat en què es troba, perquè sembla un indret fresc, que convida a parar-hi a fer un entrepà. I ara que hi penso...quants entrepans deu haver vist menjar, aquesta font!
    ;-)

    ResponElimina
  2. Només veure-la ja dona senssació de frescor...

    ResponElimina
  3. Carme( la meva maleta), quan a vegades m'arribo a la Font de les Monges coberta pel gran fullatge del bosc em vene desitjos de poder seure a berenar. Llàstima que la font ja no ragi aigua per poder beure.
    Una abraçada. :)

    ResponElimina
  4. Galderich. De frescor en dona molta i el paisatge em recorda a la sèrie Lost. Hi ha moltes fonts i merenderos per la Serra de Marina.

    ResponElimina
  5. Uffff quins records. Quan era petit, mon pare tenia un dia de festa entre setmana i fèiem sortides familiars típiques dels anys 70, de pícnics. Aquest havia estat un dels destins...

    ResponElimina
  6. he passat moments genials a La Conreria, de quan els pares feien de masovers en una masia de Sant Fost, però no recordo haver anat a la Font de les Monges. El que si recordo és que les famílies dels voltants, tot urbanitzacions, anaven cada cap de setmana a menjar "al camp", feien un bon escampall de brutícia que no plegaven i, al cap de setmana següent deien tot escandalitzats: "sembla mentida com està això de brut! és que l'ajuntament no neteja gens!". O sigui que si ho fan això els pares, que n'esperem dels cadells?

    ResponElimina
  7. Fa mal a la vista veure tanta deixadesa... El que més em molesta són les pintades sense cap ni peus que la gent posa, a mena de pixada per marcar el terreny, i que acaben de fer malbé el poc que podia quedar. Si la deixadesa té un cert aire romàntic i decadent, amb les pintades s'esfuma.

    ResponElimina
  8. Sant Brú ha deixat pas a Sta. Llauna de Coca Cola! Quina pena!
    Tot i així m'agradaria enganyar a algú i fer-hi una excusrsió! hi, hi.

    ResponElimina
  9. Lluís , aquest destí junt amb la font d'en Better, era un lloc ideal per anar a dinar al camp i poder jugar per la muntanya.
    Jo parlo dels anys 50.

    ResponElimina
  10. Clídice , quina sort vas tenir de poder viure a La Conreria, sempre m'ha agadat anar-hi.
    Quan he anat amb la mainada d'excursió sempre dic el mateix: Torna a casa les sobres.
    Em molesta que omplin els contenidors dels llocs que visitin.
    Però això sempre ha estat una batalla perduda. la majoria de la gent li agrada deixar rastres per on passa.

    ResponElimina
  11. Leblansky, a mi també em molesten moltíssim les pintades i no trobaria estrany que les haguessin pintat els de la Fundació Tarrés que hi van a fer colònies.
    De totes formes encara es pot veure l'aspecte romàntic amb la barreja de pedra i arbres.

    ResponElimina
  12. Carme J. , haurem d'organitzar una excursió a la Conreria i anar a dinar a un "merendero" de la Conreria.
    Petons!!

    ResponElimina