Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dijous, 3 de juny del 2010

L'OU COM BALLA

Primera comunió als PP. Carmelites de Badalona 1952

Avui dijous dia 3 de juny de 2010 es celebra la solemnitat del Cos i Sang de Crist a l’Església Catòlica.
L’any 1263 un sacerdot d’una població italiana en trencar la Sagrada Forma en el moment de la Consagració de la Santa Missa va sortir sang de l’Hòstia ( A Itàlia són molt donats a que flueixi sang d’imatges santes ), al cap d’un any el papa Urbà IV va instituir el dia de Corpus Christi (Cos de Crist).
La festa de Corpus Christi es celebra tots els anys 60 dies després del diumenge de Resurrecció i 10 dies després del diumenge de Pentecostès.
Des del segle XVII a la Catedral de Barcelona, a Casa de l’Ardiaca , al Palau del Lloctinent, ... hi ha la tradició de posar un ou al sortidor de la font i deixar que l’ou balli. Només ho fan el dijous de Corpus Christi . Avui si es trobeu a prop de la Catedral entreu al claustre i podreu veure-ho junt amb les oques.
“Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo , Corpus Christi i el dia de l’Ascensión” , dita popular en castellà com m’ho recitava la meva “padrina".
L'ou com balla al Palau del Lloctinent (foto de Vikipèdia)


L'ou com balla al claustre de la Catedral (foto de Vikipèdia)


10 comentaris:

  1. A pesar d'haver anat a una escola de monges, no en recordava res del orígen d'aquesta tradició.
    M'ha cridat l'atenció la foto de la Primera Comunió. Els nens, anaven de marinerets i les nenes d'àngels...o és que eren escolans?

    ;-)

    ResponElimina
  2. això del Corpus ho tinc en una nebulosa molt llunyana, es veu que les meves monges eren totes una colla de descregudes ;) i això de l'ou mai ho he acabat d'entendre, però vaja, potser tampoc no cal hores d'ara :)

    ResponElimina
  3. De petit em portaven a veure l'ou com balla. Semblava ben bé màgia.

    ResponElimina
  4. Carme ( la meva maleta) Les nenes anaven de blanc i al altar hi havien els angelets. Tots els nens i nenes de la Primera Comunió portaven una medalla del Niño Jesús de Praga.
    Un d'aquests nens sóc jo.
    Una abraçada. :)

    ResponElimina
  5. Clìdice , la diferència cronològica fa que les monges ja no es preocupessin tant.

    L'Ou coom balla és una cosa curiosa de veure a Barcelona. Només ho fan pel dia de Corpus, que sempre ha estat una festa divertida.

    ResponElimina
  6. Òscar , jo encara hi vaiga veure l'ou com balla i em quedo bocabadat mirant-lo.

    ResponElimina
  7. Ernesto, em sembla que surts a la foto dels nens, oi?
    I això de l'ou com balla és de les poques coses que em semblen interessants del corpus. Corpus, corpus... a què em sona?

    ResponElimina
  8. Aquest per qüestions de feina em pensava que em quedaria sense veure l'ou com balla perquè no vaig poder baixar a Barcelona aquest dijous. A mi m'agrada fer el passeig pels patis interiors amb la fonteta i perquè crec que és un dels espectacles més surrealistes del món.

    Malgrat aquest salt al Corpus d'enguany, avui he anat a Argentona on al Museu del Càntir hi tenien una font on feien ballar l'ou. Són aquests petits plaers inesperats els que t'alegren el dia.

    Felicitats Ernesto! ;-)

    ResponElimina
  9. Leblansky, a mi també em sona el nom de Corpus. Ha, ha, ha.
    Has encertat que a la foto es pot veure l'Ernesto de xicotet.
    Les tradicions de Corpus sempre són molt festives.

    ResponElimina
  10. Galderich, les tradicions religioses antigues les trobem amb una barreja pagana que les fa surrealistes.
    No ho sabia que a Argentona també feien ballar l'ou a la font.
    Bon dia , :)

    ResponElimina