Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dissabte, 4 de setembre del 2010

ELS GATETS DEL CAU

Primer dia 16 d'agost

Segon dia 17 d'agost

Tercer dia 21 d'agost

Quart dia 23 d'agost


Després d’unes vacances informàtiques torno al meu bloc i espero poder escriure tot el que puc arribar a veure a través de l’objectiu de la meva càmera vermella Kodak.
Aquest passat mes d’agost he caminat moltíssim a la vora del mar des de la Riera Canyadó a Montgat Nord i he pogut observar com el voler protegir massa als animals de carrer com si fossin una altra cosa el que fem és privar-los de defenses.
A primers d’agost vaig observar un cau d’animals a prop de l'estació de Montgat i em va sorprende que davant tingués una garrafa tallada d’aigua i un recipient amb pinso de gat. Alguna ànima caritativa es preocupava cada dia de'alimentar algun animal del cau.
Al dia següent vaig tornar a passar i vaig quedar tot embadalit mirant dos preciosos gatets que sortien del cau i observaven l’exterior... Vaig quedar-me una estona mirant tan bonica estampa. No parava de fotografiar-los
Al cap de pocs dies hi torno a passar i observo que l'ànima caritativa s'ha extralimitat i ha volgut protegir de la calor del sol l’entrada del cau dels gats. Jo mai toco res així que faig una fotografia i segueixo endavant. M`he quedat sense poder veure els gats.No entenc gaire perquè necessitaven una ombrel•la els gatets. Dins del cau estarien força fresquets sense necessitat de cap ombrel•la.
L’endemà observo una gran salvatjada: Algú no li ha agradat l’ombrel•la i fent la gran bretolada l’ha incendiat i ha cremat el recipient de l’aigua i del menjar. Ja no he pogut veure mai més els dos gatets. Ara quan hi passo només hi veig el cau buit i una tristor s’apodera del meu cor.

13 comentaris:

  1. No m'estranya la tristor, Ernesto.

    Hi ha brètols que, posats a fer de piròmans, podien començar (auto)cremant-se el cul, la veritat.

    ResponElimina
  2. Ernesto, és un plaer tornar a llegir-te!
    M'ha fet molta gràcia la tenda de campanya que els van posar als gats. Com tu dius, algú que es va extralimitar, i amb tanta xorrada el que va aconseguir és captar l'atenció del bèstia de torn. Però probablement els gatets seguiran vius, que són espavilats i segur que van fugir de les flames. I és que com tothom sap, els gats tene set vides...

    ResponElimina
  3. Que bé retrobar-te, ja tenia ganes de debó!

    En veure només les fotos he pensat que semblava un reportatge del National Geografic, i que tu com a bon observador i reporter ens oferies el desenvolupament de la història felina.
    No veia possible, com així ha estat, que fossis tu qui havia posat l'entoldat als gats, cosa força inútil tal com després argumentes.
    El que si és cert i creible, és que tens un cor que no t'hi cap en el pit, tot comptant que ets un home de mesures importants!
    Fins demà a la trobada de llops leblanskynians1
    Un petó tan gran i tendre, com tu!

    ResponElimina
  4. Un interessant i instructiu treball de camp, que diu força de la segona de les especies observades: els humans. M'alegre que tornis a tindre el bloc en actiu. Salutacions.

    ResponElimina
  5. quina alegria tornar-te a llegir! me n'alegro molt que reprenguis la tasca blogaire :)

    ResponElimina
  6. Ernesto, ja tenia ganes de tornar passejar amb tú!

    Jo també penso que els gats debien escapolir-se sense ni una sola esgarrapada. Són uns animalons ben autònoms aquests i tan poc necessitaven un humà que els posés un parasol, com un altre que els salvés la pell!!

    Una abraçada,
    Carme

    ResponElimina
  7. Leblansky, ja he tornat de fer vacances i torno a caminar.
    Seguramnet que tens raó i els gats deuencaminar per l'entorn.

    ResponElimina
  8. Carme j. Que bé de poder-te llegir una altra vegada.
    Moltes gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina
  9. Brian , a partir de demà ja estaré a ple rendiment i podré gaudir de les lectures dels blocs.
    Gràcies.

    ResponElimina
  10. Clìdice , les teus comentaris sempre mànimen . Gràcies.

    ResponElimina
  11. Carme. Qué bé que puguem llegir-nos altra vegada.
    Segurament que les gats ja s'han fet grans i viuen per l'entorn.
    Cada dia en puc obserar forces de gats , però aquestsa dos no els he tornat a veure.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  12. Ernesto,

    Imatge i paraula, el segell de la casa. Bon inici pels teus caminars!

    Gràcies per tornar i a veure si fem una orxata a Badalona que la Neus m'ha picat la curiositat!

    ResponElimina